Per la Pau / Peace in Progress

Imatge: ONUCI

Els grecs clàssics donaven especial importància per la gestió dels esdeveniments de la vida social i, per tant, per encarar els conflictes, a l'oportunitat, al kairós. Trobar el moment oportú, el kairós, resulta essencial per fer les paus, per resoldre conflictes, per transformar relacions socials i internacionals. Quan l'oportunitat rema en el mateix sentit que la voluntat coordinada de les persones i de les institucions, resulta més fàcil obtenir èxits i dir allò tant gràfic, per reblar el clau i exterioritzar la satisfacció, de "qui l'encerta, l'endevina". El cert és que, a la fi del 2011, ocupar-se de la construcció de la pau és alhora una obligació i també una oportunitat: hi ha kairós. Això explica que aquest número de Per la Pau dediqui el tema central al procés de reconstrucció postconflicte a la Costa d'Ivori. I, en ocupar-nos d'aquest cas, volem assenyalar també la importància d'analitzar de manera genèrica el model sorgit a partir de la segona meitat dels anys noranta a les Nacions Unides, l'anomenat consens liberal sobre construcció de la pau. Vegem-ne les raons.

En primer lloc, el 28 de novembre ha fet un any de la segona volta de les eleccions presidencials a la Costa d'Ivori, uns comicis que van portar discrepàncies sobre els resultats entre els dos candidats i les institucions amb mandat per certificar i proclamar el guanyador. Això obrí tensions i donà pas a una situació de doble poder, múltiples negociacions amb incentius i mesures coercitives, proliferació d'enfrontaments armats i, finalment, episodis bèl·lics i violacions de drets humans (en particular a Abidjan i a certes zones de l'oest). La crisi no es va resoldre fins al mes d'abril, amb el recurs a la força fins i tot per part dels operatius internacionals desplegats sota mandat de les Nacions Unides. Ara, amb mig any de nou govern, han arribat les eleccions legislatives i, sobretot, la centralitat de l'agenda de construcció de la pau i del desenvolupament.

En segon lloc, els darrers mesos diversos esdeveniments han posat al centre de l'agenda la importància de planificar bé els processos de reconstrucció postconflicte bèl·lic, articulats com se sap entorn de quatre components: a) consolidar la fi de la violència; b) reconstruir tot el que el conflicte violent ha malmès -material i no material-; c) resoldre, de forma acceptable per les parts i duradora, els motius d'incompatibilitat; i d) reconciliar les parts enfrontades, una tasca llarga que implica construir una narració plural de la memòria, fer justícia, reparar polítiques orientades a gestionar el passat per permetre un futur millor. Aquest serà un tema important en el cas del Iemen i Síria però el més evident és el cas de Líbia, on l'agenda de construcció de la pau és enorme i preocupant atès que la fi dels enfrontaments ha mostrat senyals poc esperançadors, com l'ajusticiament sumari de Gaddafi. En canvi, una notícia ben diferent ha estat la decisió del govern ivorià de lliurar l'expresident Gbagbo a la Cort Penal Internacional de La Haia, un fet del qual caldrà estar atent a les conseqüències.

I, en tercer lloc, és important ocupar-nos de la construcció de la pau perquè l'any 2012 farà 20 anys de la publicació del Programa de Pau (Agenda for Peace), l'informe del secretari general de l'ONU Boutros Boutros Ghali que va encunyar la idea de construcció de pau i va donar el tret de sortida al consens sobre la pau liberal. Vint anys després, amb menys optimisme i sense l'eufòria que la fi de la Guerra Freda va generar a propòsit de la pau i de la seguretat internacionals, cal fer balanç crític i revisar constructivament quasi tot al respecte. I això justament serà un dels punts centrals de l'activitat de l'ICIP el 2012.

En tot cas, no s'hi val a plànyer-se, cal aprofitar el kairós. Que les coses s'escapin del camí previst, que s'esdevingui l'improbable, és una oportunitat. Com ha dit el físic Jorge Wagensberg, si no fos per "l'aparició d'esdeveniments improbables, avui encaria seríem bacteris". En la construcció de la pau sovintegen els esdeveniments improbables, es malmeten els fulls de ruta i cal recórrer al bricolatge.