Recomanem
Més recomanacions
-
Sobre la violència
Hannah Arendt. Sobre la violència. Barcelona: ICIP - Angle Editorial, 2011.
Hannah Arendt és sens dubte una de les ments més lúcides i influents del pensament polític del segle XX i també una de les autores més prolífiques. El Maig del 68 i la Guerra Freda emmarquen el rerefons polític d'aquest assaig escrit en perspectiva històrica. En el text està del tot present el llegat de les guerres i revolucions de la primera meitat del segle passat. En aquesta ocasió, Arendt reflexiona sobre la violència en un context particularment agitat, prenent com a principal referent d'anàlisi els moviments socials - de noviolència i en favor dels drets civils- coetanis a la producció de l'assaig.
L'autora repassa conceptes claus de la teoria política que no eren prou clars en el pensament polític dels anys 70. "Crec que és un reflex bastant trist de l'actual situació de la ciència política el fet que la nostra terminologia no faci distincions entre paraules tan decisives com poder, fortalesa, força, autoritat i, finalment, violència". Totes aquestes paraules suggereixen mitjans de dominació entre els homes. La subtilesa del pensament arendtià aclareix les diferències entre aquests conceptes i conclou que el que singularitza la violència és el seu caràcter instrumental. També s'ocupa del tractament de l'acció política, entesa com una manifestació consubstancial a la condició humana. La xarxa de relacions humanes requereix un context plural per transcendir i adquirir substantivitat teòrica.
Malgrat simpatitzar amb el moviment noviolent, Hannah Arendt reconeix la racionalitat i el contingut emocional en l'ús de la violència com a instrumentalització per a la consecució d'uns objectius, sovint a favor de la moderació i de la justícia. Amb tot, l'autora nega que la violència tingui per si mateixa capacitat per crear poder i fundar llibertat política.
M.L.A.
-
Women, war and peace
Women, war and Peace és una sèrie de cinc documentals que ens mostren la situació de les dones en diverses zones de conflicte al món. Sabem que les dones han estat sempre víctimes dels conflictes i de les guerres, però també sabem que han estat peces clau en els processos de pau i reconciliació. Ambientats en quatre continents diferents, els documentals qüestionen la nostra visió tradicional de la guerra com a "cosa d'homes" i són una eina útil per veure de quina manera aquesta afecta les dones.
El primer episodi, I Came to Testify, explica la història de les dones bosnianes de la ciutat de Foca davant del Tribunal Penal de la Haia on, per primera vegada, la violació va ser reconeguda i castigada com a crim contra la humanitat. El segon, Pray the Devil Back to Hell, recull la lluita per la pau de les dones liberianes després de 14 anys de Guerra Civil. El tercer, Peace Unveiled, ens mostra les dones afganeses que defensen els seus drets davant dels talibans. El segueix The War We Are Living, que explica la situació de les dones afro-colombianes que lluiten contra el terror a la zona del Cauca. I, per últim, War Redefined ofereix una visió de conjunt, mitjançant testimonis de diversos experts i de víctimes dels conflictes.
Els documentals estan disponibles a la pàgina web, on també hi podem trobar entrevistes i vídeos relacionats amb aquests conflictes que complementen els diferents capítols.
M. L.
-
Atacs de l'OTAN sobre Líbia: excel·lents mapes interactius
http://www.guardian.co.uk/news/datablog/interactive/2011/may/23/libya-nato-bombing-no-fly-zone
http://www.guardian.co.uk/news/datablog/2011/may/22/nato-libya-data-journalism-operations-country#dataUn cop finalitzada la intervenció militar de l'OTAN a Líbia, és temps de fer-ne valoració. Quants atacs s'han produït sobre el país des que es va iniciar la Operació Protector Unificat el passat mes d'abril? Què ha estat destruït? En quants atacs ha estat involucrat cada país?
El diari The Guardian dóna resposta a totes aquestes preguntes amb els seus mapes, cronologies i gràfics interactius sobre l'operació de l'OTAN, la qual ha comptat amb la participació de 13.000 persones de 18 països diferents i ha costat milions de dòlars.
El bloc de dades, que ells consideren "el resum detallat més complert sobre la operació de la OTAN que s'ha publicat mai", és especialment útil perquè incorpora dades i notícies concretes dels diferents ministeris de Defensa dels estats membre, informació que l'OTAN no proporciona.
Sobre la contribució dels diferents estats en l'operació, el gràfic mostra que, tot i que els EUA van tenir-hi un paper dominant durant les primeres setmanes amb un personal de més de 8.000 participants en les operacions, el pes del conflicte va recaure sobre el Regne Unit, Itàlia, França i Canadà. A més, el gràfic també revela com els estats àrabs involucrats en la operació– Jordània, Qatar i els Emirats Àrabs Units- van ser reticents a jugar-hi un paper més significatiu.
Els gràfics són visualment molt atractius i els fulls de dades es poden descarregar de la pàgina web. Definitivament, val la pena visitar-la!
L.v.T.
-
I Shall Not hate
Izzeldin Abuelaish. I Shall Not hate. A Gaza Doctor's Journey on the Road to Peace and Human Dignity. Nova York: Walker & Company, 2011.
Més de seixanta anys de conflicte armat entre palestins i israelians han provocat que l'odi impregni gairebé de manera inevitable la relació entre ambdós pobles. En aquell racó del món els murs de segregació, els coets casolans, els bombardeigs i les immolacions s'han assumit com expressions lògiques i naturals de l'odi.
En aquest context, certament descoratjador per a la construcció de pau, sorprèn trobar veus com la d'Izzeldin Abuelaish, un doctor palestí de Gaza que ha dedicat gran part de la seva vida a estendre ponts entre palestins i israelians. El seu mitjà: la medicina, que en el seu compromís amb salvar vides s'oblida de les diferències racials i que afavoreix la solidaritat. El seu objectiu: demostrar que les fronteres entre ambdós pobles no són insalvables i que la coexistència és possible.
La motivació d'Izzeldin per construir aquests ponts, que el va portar a ser el primer metge palestí a treballar en un hospital israelià, ha trobat nombrosos obstacles pel camí: les inacabables humiliacions i retencions sofertes als llocs de control per sortir de Gaza, l'hostilitat rebuda per part de membres d'ambdues comunitats; i, sobretot, la pèrdua de tres de les seves filles sota foc israelià durant el bombardeig de Gaza de 2008.
Malgrat aquests contratemps, alguns extremadament dramàtics, Izzeldin ha decidit no odiar, perquè l'odi és, segons ell, una malaltia crònica i destructiva. Al seu lloc, aquest doctor continua lluitant per construir la pau entre palestins i israelians, una pau que entén com a dignitat humana, respecte i diàleg. Per tot això, conèixer la seva història és una recepta contra la perpetuació de l'odi i una dosi d'esperança en la recerca de la pau a la regió.
J. L.
-
Prendre partit 2
Elizabeth F. Boardman. Prendre partit 2. Com participar en equips de construcció de Pau. Barcelona: ICIP – Icaria, 2011.
Aquest segon volum de l'obra d'Elizabeth F. Boardman continua amb el caire didàctic i pragmàtic que ja es va fer palès en el "Prendre partit 1 - Guia per a equips de pau i projectes d'acompanyament". En aquest cas l'autora centra l'anàlisi en tres entitats de pau que dediquen els seus esforços a realitzar accions de construcció de pau sobre el terreny. Si el primer volum oferia un ventall molt ampli dels dubtes i qüestions que una persona es pot arribar a plantejar abans de formar part d'un projecte d'aquest tipus, a la segona part l'autora ens detalla amb concreció quins son els aspectes diferencials de tres de les entitats més importants en aquest àmbit: Christian Peacemaker Teams, Voices in the Wilderness i Peace Brigades International. En un últim apartat, el text repassa més sintèticament altres entitats que també fan aquest tipus de missions.
El llibre, continuant amb la línia marcada per la col·lecció "Eines de Pau, Seguretat i Justícia" de l'ICIP, té una voluntat eminentment pràctica. Vol ser un instrument útil i de ben segur ho aconsegueix. Hi ha, com a mínim, tres perfils de persones per les quals el títol serà molt valuós. En primer lloc, per aquelles persones que s'estiguin plantejant la possibilitat de formar part d'un projecte d'acompanyament i de construcció de pau. En segon lloc, per aquells que estiguin interessats en conèixer a fons com i quins són els trets distintius de les entitats d'acompanyament, és a dir, els qui vulguin conèixer una part de l'ampli moviment per la pau. I , per últim, el llibre també serà útil per les persones que col·laboren o treballen en entitats de pau a Catalunya; trobaran de gran utilitat saber com altres entitats s'enfronten a determinats problemes, quines són les maneres de resoldre'ls i probablement els serà d'inspiració per tal de millorar les seves actuacions. Tot plegat, un volum extremadament pràctic i útil amb una prosa senzilla i directa. En definitiva, una bona Eina.
P. A.