Per la Pau / Peace in Progress

Azoumana Ouattara

L'Acord polític d'Ouagadougou, signat el març de 2007, havia rellançat el procés de desarmament i de reunificació de les Forces de Defensa i de Seguretat de la Costa d'Ivori (FDS) i les Forces Armades de les Forces Noves (FAFN), que lluitaven des de 2002.

El President Allassane Ouattara signà, el 17 de març de 2011, un decret que ordenava la unificació de les Forces de Defensa i de Seguretat de la Costa d'Ivori (FDS) i les Forces Armades de les Forces Noves (FAFN): «Tal com preveu l'Acord d'Ouagadougou i per posar fi a tots els trasbalsos, acabo de signar un decret que comporta la creació de les Forces Republicanes de la Costa d'Ivori.» En realitat, es tractava d'integrar de facto les FAFN en l'aparell de seguretat de l'Estat, d'allargar la mà a les FDS per tal que juressin lleialtat al president acabat d'elegir, i d'establir el marc d'una reunificació futura de les forces armades enfrontades. Efectivament, les Forces Republicanes de la Costa d'Ivori (FRCI) es varen crear com un marc per unificar els dos exèrcits. El problema rau en que, en lloc de tenir un exèrcit unificat, només les FAFN s'han integrat en aquesta estructura, mentre que les FDS han adoptat majoritàriament una postura expectant, a l'espera. Els militars, els policies i els gendarmes s'han mantingut més o menys al marge; no s'ha donat una confraternització.

El punt més important a destacar és que el desarmament, malgrat els acords d'Ouagadougou, mai no s'ha fet efectiu. Les tensions electorals i postelectorals, pel contrari, han deixat la porta oberta a un increment exponencial dels estocs d'armes que actualment amenacen la seguretat subregional. La reconstrucció del sector de la seguretat, en aquest cas, ha esdevingut més complexa. La creació de les FRCI és lluny d'haver resolt el problema polític i militar de la reunificació dels exèrcits anteriorment bel·ligerants. No és pas casualitat que les Forces Republicanes siguin considerades l'exèrcit del nord i rebin malnoms com «les Frères Cissé».¹ La denominació del nou exèrcit segueix essent, en si mateixa, un problema: com que les FDS eren considerades l'exèrcit de Gbagbo, cal considerar que les FRCI són l'exèrcit del president Ouattara? Quant als houphouëtistes al poder, no tenen interès a retornar a la denominació FANCI (Forces Armades Nacionals de la Costa d'Ivori) per intentar construir un exèrcit republicà de desenvolupament?

Els problemes més difícils de resoldre no són els relacionats amb la redefinició del format, de les missions i de l'armament de l'exèrcit unificat. Més aviat, rauen en la formació d'un nou soldat ivorià, alliberat del xantatge, de l'etnificació de les armes i de la politització dels comportaments militars. Realment, les forces presents són lluny d'establir una relació republicana amb les poblacions que han patit la violència d'origen militar. En un cert sentit, la reconstrucció necessita dotar de valors l'exèrcit unificat.

Les lluites partidistes pel domini de les estructures coercitives han portat a derogar, permanentment, els reglaments sobre el reclutament, la formació, els ascensos i els nomenaments. A més, l'exèrcit ivorià és en crisi perquè ja no sap què fer-ne, dels nombrosos joves que hi han entrat empesos per les successives crisis, fins al punt que els efectius de l'exèrcit han experimentat un boom fins arribar als 50.000 homes en una dècada, als quals cal afegir els 10.000 homes de les FAFN. L'heterogeneïtat dels reclutaments actualment representa un problema per a la cohesió i la disciplina. És necessari que se solucionin les dificultats inherents al procés relacional entre l'exèrcit, d'una banda, i els ciutadans, de l'altra. El nou poder tenia raó quan va convertir en una prioritat les «expectatives de les poblacions [del país] en matèria de defensa».

1. Nota del traductor. o "Germans Cissé". És un terme que en francès prové de l'abreviació de FRCI ("FR"-"Frères" i "CI"-"Cissé") i s'empra per fer escarni d'aquestes forces, ja sigui perquè evoca el nom d'una empresa familiar, no d'una institució nacional, o perquè Cissé és un cognom molt freqüent al nord, no pas al sud. (Tornar)