En profunditat

Per saber-ne més

Per Saber-ne més

Materials elaborats per Mari Luz Arranz, Blai Carandell i Jone Lauzurika.

Amb motiu de la taula rodona " Cap a on va la Costa d'Ivori? " organitzada per l'ICIP l'abril de 2011, varem crear una recopilació de recursos que permetien analitzar el conflicte i la situació política a la Costa d'Ivori.

Ara oferim tres tipus de recursos, tots ells actualitzats:
En primer lloc, un dossier de recursos - pàgines web ivorianes, publicacions i informes de diferents ONG i organismes internacionals.
En segon lloc, una cronologia que recull els principals actors i esdeveniments que han protagonitzat la història del país des de la seva independència i que estan relacionats amb la gestació i posterior evolució del conflicte ivorià.
Per últim, oferim un mapa electoral que reflecteix la disparitat dels resultats oferts pel Consell Constitucional i la Comissió Electoral.

DOSSIER DE RECURSOS

Informes i articles de diverses institucions internacionals, think tanks i ONG

Articles acadèmics i monografies sobre la Costa d'Ivori

  • Akindès, F. (dir.) (2011). Côte d'Ivoire: la réinvention de soi dans la violence. Dakar: Codesria.
  • Bamba, A. (2011). At the Edge of the Modern? Diplomacy, Public Relations, and Mitja Practices During Houphouët-Boigny's 1962 Visit to the United States. Diplomacy & Statecraft, 22 (2), 219-238.
  • McGovern, M. (2011). Making War in Côte d'Ivoire. Londres: Hurst & Comany.
  • Mitchell, M. I. (2011). Insights from the Cocoa Regions in Côte d'Ivoire and Ghana: Rethinking the Migration-Conflict Nexus. African Studies Review. 54(2), 123-144.
  • Tavares, R. (2011). The Participation of SADC and ECOWAS in Military Operations: The Weight of National Interests. African Studies Review, 54 (2), 145-177.

Audiovisuals sobre Costa d'Ivori

Vídeo elaborat per les Nacions Unides sobre la situació dels refugiats ivorians a Guinea (en castellà).

Documentals:

  • Le crime invisible (2011), d'Estelle Higonnet i Raynald Lellouche.
    Documental que narra els casos de violència sexual esdevinguts a la Costa d'Ivori entre 2002 i 2007.
  • The dark side of chocolate (2011), de Roberto Romano i Miki Mistrati. 46'
    Un grup de periodistes investiga com el tràfic humà i l'explotació infantil a la Costa d'Ivori alimenten la indústria mundial del cacau.
  • Chroniques de guerre en Côte d'Ivoire (2008), de Philippe Lacôte. 52'
    El director del documental filma el barri de la seva infantesa durant les dues primeres setmanes de guerra a la Costa d'Ivori després de l'esclat de violència el setembre de 2002.
  • Shadow Work (2008), de Nigel Walker. 52'
    Documental que retrata Charles Ble Goude, l'home que s'amaga darrera la violència política exercida durant la presidència de Laurent Gbagbo.

CRONOLOGIA DEL CONFLICTE

1842:
França imposa un protectorat sobre la Costa d'Ivori.
1893:
La Costa d'Ivori passa a ser colònia francesa.
1944:
Félix Houphouët-Boigny funda una unió d'agricultors africans de la qual sorgeix el Partit Democràtic de la Costa d'Ivori (PDCI), protagonista de la lluita per la independència.
1960:
Independència. Establiment d'un règim presidencialista i teòricament pluripartidista.
1960 - 1990:
Govern de partit únic sota la presidència d'Houphouët-Boigny. Després d'una època de prosperitat econòmica i estabilitat política que permet parlar del país com "el miracle africà", a mitjans dels 80 la crisi econòmica genera demandes d'obertura democràtica. Neixen en la clandestinitat el Front Popular Ivorià (FPI) i la Unió dels Demòcrates Republicans (RDR).
1990:
Legalització dels partits d'oposició i celebració de les primeres eleccions presidencials multipartidistes. Venç Houphouët-Boigny, que designa Alassane Dramane Ouattara com a primer ministre.
1993:
Mor Houphouët-Boigny. Assumeix la presidència la seva mà dreta, Henri Konan Bédié. Introdueix la política de l'ivoirité, origen de la divisió nord-sud. Aquesta política inclou lleis discriminatòries contra les persones d'origen del nord (majoritàriament musulmanes i de llengua diola), a qui es considera estrangers.
1995:
Bédié és reelegit en unes eleccions boicotejades pels partits de l'oposició en protesta per la modificació de l'article 35 de la Constitució, que institueix la necessitat de provar la nacionalitat ivoriana dels progenitors dels candidats. Bédié aconsegueix així neutralitzar el seu principal rival, Ouattara.
1999:
Cop d'estat liderat pel general Robert Guéï. No anul·la les lleis que donen suport a l'ivoirité.
2000:

Guéï s'autoproclama vencedor de les presidencials, però una revolta popular l'obliga a fugir. Laurent Gbabgo, candidat del FPI, és proclamat president.

Esclata la violència entre els seguidors de Gbagbo, majoritàriament cristians del sud, i els musulmans del nord que donen suport a Ouattara (RDR).

2002:

Intent fallit de cop d'estat liderat pel grup armat del nord Moviment Patriòtic de la Costa d'Ivori (MPCI).

El MPCI aconsegueix el control efectiu del nord. La divisió nord-sud del país queda institucionalitzada amb la creació de la zona de seguretat patrullada per les forces de l'ONU, ECOWAS (Economic Community of West African States) i les forces franceses Licorne.

Robert Guéï és assassinat en circumstàncies desconegudes. La seva mort provoca l'aixecament de grups armats a l'oest que es fusionen amb el MPCI sota el nom de Forces Nouvelles (FN) i sota el comandament del general Guillaume Soro.

2003:

Acord de pau LINAS-MARCOUSSIS firmat per totes les parts del conflicte. Principals punts de l'acord:

  • Indivisibilitat del país
  • Creació d'un govern d'unitat nacional amb representació dels grups armats
  • Elecció d'un primer ministre de consens
  • Preparació d'eleccions
  • Desmobilització dels combatents
  • Creació de noves forces armades que integrin els membres de les Forces Nouvelles
2004:
Davant la falta d'implementació de l'acord, esclata la violència entre les FN, el govern i les forces internacionals.
2005 - 2006:
Com a resultat de les tensions, les eleccions s'ajornen en dues ocasions (2005 i 2006).
2007:
Acord polític d'OUAGADOUGOU, que estableix per primera vegada un diàleg directe entre el Govern i les FN. Gbagbo i Soro firmen la pau.
2007-2009:
S'ajornen de nou les eleccions. Perpetuació de Gbagbo en el poder.
2010:

Les eleccions presidencials no donen un clar vencedor. La celebració de la segona volta genera una major crisi política i nous episodis de violència.

La comissió electoral declara Ouattara com a vencedor, amb un 54% dels vots. El Consell Constitucional, proGbagbo, al·lega frau i declara vencedor Gbagbo. Esclata novament la violència.

La comunitat internacional (UN, EU, UA, ECOWAS) reconeix Ouattara com a vencedor legítim.

2011/02:
Les forces de l'ONU alerten que la violència assoleix nivells pròxims a la guerra civil.
2011/04:
Les forces d'Ouattara capturen Gbagbo.
2011/05:
Alassane Ouattara inicia el seu mandat presidencial.
2011/09:
S'estableix la Comissió de la Veritat, la Reconciliació i el Diàleg amb l'objectiu de restaurar la unitat nacional després de la violència postelectoral, que causa unes 3.000 víctimes mortals i 500.000 desplaçats.
2011/11:
Les autoritats ivorianes lliuren l'expresident Gbagbo a la Cort Penal Internacional de La Haia per ser jutjat per crims contra la humanitat.

DIVISIÓ ELECTORAL A LA COSTA D'IVORI

El següent mapa mostra els resultats de les eleccions presidencials de 2010 a la  Costa d'Ivori. Es poden contrastar els decretats pel Conseil Constitutionnel i per la Commission Electorale Indépendante (aquests darrers refrendats per les Nacions Unides, en el seu rol de certificació i també per la comunitat internacional).
Malgrat ser similars, excepte una discrepància en una única regió, el Conseil Consitutionnel declarà 7 departaments nuls (marcats en vermell), cosa que fa que es proclamés vencedor Laurent Gbagbo, tot incomplint l'article 64 del Codi Electoral ivorià, que sosté que o es refrenden els resultats provisionals de les eleccions o se'n convoquen de noves en el termini de 45 dies.

Nota: Les dades fetes servir per aquest mapa provenen del diarit "Abidjan" (www.abidjan.net) ti la revista "Thet Economist" (www.economist.com).

Mapa electoral

Inici de contingut