En profunditat
El missatge de les places
Elena Grau
Hi ha episodis de la història que demanen ser explicats. Moments d'una gran intensitat que ens sacsegen i ens plantegen preguntes. Ara fa un any, a les ribes sud i nord de la Mediterrània, i a poc a poc arreu del planeta, es gestaven i esclataven mobilitzacions heterogènies i espontànies que convertien les places de les ciutats en llocs habitats, espais de debat, de diàleg, de protesta davant un present injust, violent, incert, fràgil, i de deliberació sobre un futur possible i desitjable.
Entendre el missatge de les places ha estat el que ens ha mogut a l'hora de coordinar aquest número de la revista Per la Pau. El present lliurament de la revista ha estat fruit del procés de reflexió i la tasca conjunta d'Oriol Leira, Stefano Puddu i Elena Grau. Per començar a entendre aquest missatge, hem demanat a dues persones implicades en el moviment de les places –Ahmed Eid a Tahrir i Ignacio Castro Rey a Sol– que aportessin la seva reflexió sobre aquesta experiència viscuda en primera persona. Però calia també cercar de fer un diagnòstic més general i profund per tal de copsar de què són símptoma aquestes mobilitzacions i això és el que Stefano Puddu esbossa en el seu text. Ens hem preguntat, en particular, per un dels trets més sorprenents i encoratjadors de la primavera àrab i els moviments del 15-M, l'adopció de la noviolència com a referència predominant en l'expressió del descontentament i la protesta. L'article d'Oriol Leira tracta de perfilar els trets específics i diferencials d'aquesta versió de la noviolència. I en el darrer text es recullen algunes veus de persones implicades en el pacifisme noviolent que des dels seus contextos en diversos països valoren tant els elements de novetat d'aquest moviment com les seves expectatives de futur.
Entendre el significat dels moviments que han ocupat les places ens pot ajudar a pensar camins en un moment d'inestabilitat crítica com l'actual. Entendre'l, doncs, per no ser solament observadors, sinó per decidir on posem el pes de la nostra acció. Perquè el que passi en el futur també dependrà del que nosaltres fem.