Recomanem
Més recomanacions
-
Democracy Lab: un nou esforç periodístic per cobrir la transició des de l'autoritarisme al llarg del món
http://democracylab.foreignpolicy.com
L'onada revolucionària que ha sacsejat al món àrab ens mostra, una vegada més, que la transició des de l'autoritarisme a la democràcia implica molts reptes polítics i econòmics. En vista d'això, la guardonada revista Foreign Policy i el Legatum Institute, un grup londinenc independent dedicat a les polítiques públiques, han impulsat un projecte destinat a estudiar la complexitat de les transicions des de l'autoritarisme a la democràcia en un "laboratori" online.
Amb una perspectiva múltiple que aborda el tema des de diversos angles i inclou aspectes que no solen protagonitzar els titulars de les notícies, Democracy Lab publica una gran varietat de materials que inclou blogs, columnes, entrevistes a experts, estudis de cas, perfils dels principals líders polítics i econòmics, una secció setmanal que examina els números que acompanyen al canvi social, i un butlletí de notícies setmanal.
El projecte, llançat el gener, inclou contribucions de periodistes de tot el món, cobrint així les veus de nombroses nacions; consta ja d'algunes contribucions notables, com la del primer article de la seva pàgina web, "The Drive for Dignity", en el qual el filòsof Francis Fukuyama assenyala el següent: "El desig de reconeixement és una espasa de doble tall. Al seu darrere hi ha la ira que alimenta la mobilització social i la revolta en contra dels governs abusius, però sovint s'adhereix a identitats que soscaven la universalitat dels drets. Ara que al món àrab han caigut tres dictadors, amb un quart i un cinquè possiblement en camí, aquesta és la lluita que es desenvoluparà".
L.v.T.
-
The Road to Tahrir
Assaf, Sherif (et al.). The Road to Tahrir. Front Line Images by Six Young Egyptian Photographers. El Cairo; New York: The American University in Cairo Press, 2011.
Molts han estat els mitjans, els artistes i les persones que han volgut immortalitzar la primavera àrab per tal que aquesta quedi enregistrada a la memòria col·lectiva. Aquest és el cas de sis joves fotògrafs egipcis que varen posar els seus objectius al servei de la revolució, a la que varen acompanyar dia i nit per tal de no perdre cap detall dels esdeveniments que transformaren la vida dels egipcis.
The Road to Tahrir és el resultat d'aquest seguiment intensiu. Es tracta d'un reportatge gràfic impressionant que recull els llocs on es va desenvolupar la revolució –la plaça Tahrir, òbviament, però també els carrers i els espais propers-, els seus símbols i lemes, i els retrats d'alguns dels seus protagonistes, de vegades amb impactants signes de violència als seus rostres.
El document abasta el període comprès entre el 25 de gener de 2011, data oficial de l'inici de la revolució a Egipte, i la celebració del referèndum constitucional el 19 de març. Aquest recorregut visual posa de manifest que la primavera àrab egípcia va tenir com protagonistes dones, homes i nens, musulmans i cristians, joves i ancians que es varen reunir per prendre junts les regnes del seu futur.
En definitiva, The Road to Tahrir explica per mitjà d'imatges un moment històric difícil de resumir en paraules, un moment que per als autors d'aquest llibre dóna l'esperança de veure aviat "un Egipte diferent, brillant, democràtic i lliure –l'Egipte que va ser i serà a la Plaça Tahrir" (p.147)
J.L.
-
Tweets from Tahrir
Nadia Idle y Alex Nunns. Tweets from Tahrir: Egypt's revolution as it unfolded, in the words of the people who made it. Doha: Bloomsbury Qatar Foundation Publishing, 2011
El caire transformador de les noves xarxes socials virtuals, com Twitter o Facebook, assoleix una major dimensió a aquells països on els mitjans de comunicació estan controlats per l'Estat. Aquest era el cas d'Egipte quan la primavera àrab es va colar al país a través dels missatges o tweets de milers d'egipcis frustrats per la manca d'oportunitats i llibertats sota el règim d'Hosni Mubàrak.
L'obra de Nadia Idle i Alex Nunns recull una mostra important d'aquests tweets, reproduïts textualment i de manera cronològica. D'aquesta manera, Tweets from Tahrir es converteix en un diari de la revolució iniciada el 25 de gener de 2011, que s'ha construït a partir dels testimonis d'alguns dels seus protagonistes. L'obra reflecteix per tant, el paper crucial de les xarxes socials i les noves tecnologies a la mobilització de la població i a la difusió de la primavera àrab a Egipte.
No obstant això, els seus autors senyalen que hi ha una cerca arrogància en la vaga descripció que Occident fa de la revolució egípcia com una "Revolució Twitter". Aquesta etiqueta oblida les veritables causes de l'aixecament –la dramàtica realitat econòmica de la majoria, la manca d'oportunitats per a una població jove i formada, la fossilització d'unes estructures de poder autoritàries- i ignora el paper que varen jugar els sectors socials sense accés a les noves tecnologies.
En definitiva, Tweets from Tahrir reivindica la importància que varen tenir els mitjans de comunicació socials en la propagació i la retransmissió de la revolució a Egipte, sense oblidar però que aquesta mai hauria existit sense els milers de persones que varen arriscar la seva vida per construir un futur digne.
J.L.
-
L'or negre de la mort
Xavier Montanya. L'or negre de la mort. Barcelona: Empúries, 2011.
Una obra delicada. Un diari de viatge per Àfrica, per l'Àfrica real. Una investigació de primera mà, més enllà de la imatge que ens arriba a través dels mitjans de comunicació. Un relat profund d'acurada prosa que commou i remou per dins.
El Níger com exemple. Una bomba de rellotgeria. El delta habitat més gran del planeta. Un cas extrem i paradigmàtic per comprendre el problema dels països africans, descolonitzats i greument afectats per la devastació humana i ecològica que ha provocat (i segueix provocant) l'extracció indiscriminada dels seus recursos naturals.
Destruint el medi ambient es destrueix el seu medi de vida, però també la seva ànima, la seva concepció filosòfica del món i de la vida. L'aigua s'associa amb les dones, així com la fertilitat, la salut i el comerç. Els homes s'identifiquen amb els esperits guerrers del bosc. I després està el petroli. El combustible que fa funcionar les nostres indústries. La sang d'aquest poble. Vessada a través de noves formes de repressió global, privades i públiques, lligades a la impunitat dels cossos de seguretat, al tràfic d'armes, a la influència de les multinacionals en el govern. Shell. DynCopr Internacional. Halli Burton.
Moltes de les parts del llibre es llegeixen com un guió de documental. Hi ha un narrador, que va deixant parlar als diferents personatges, intel·lectuals, polítics, militars, en esbossos d'entrevistes ben seleccionades. En ells aprenem que els vells ports de comerç d'esclaus són avui ports petroliers. Que per a la immensa majoria dels habitants d'aquests països tenir petroli és una maledicció.
Mentre vas devorant les pàgines et preguntes pel final… ¿com aconseguirà l'autor que no acabis amb la sensació de desolació més absoluta? Les accions de la societat civil et permeten prendre alè. Les comunitats s'organitzen, hi ha campanyes locals i internacionals, de medi ambient, de drets humans, de solidaritat... Wole Soyinka. Fela Kuti. Ogoniland. Y, sobre tot, Ken Saro-Wiwa, l'activista màrtir, el filòsof, l'apòstol de la noviolència que continua inspirant lluites avui en dia, mancat a Occident de l' atenció i el reconeixement que mereix.
En suma, una col·lecció d'estampes entrellaçades de la realitat del delta, nigeriana, africana. Amanides amb cites punyents. La lluita de l'home contra el poder és la lluita de la memòria contra l'oblit. No hi ha un després d'Auschwitz, estem encara a Auschwitz - a un Auschwitz que cobreix avui la terra sencera. "En els seus ulls, freds, de mirada dura i amable, no hi ha pena ni ràbia, sinó dignitat i convenciment".
X.A.
-
The men who killed me
Anne-Marie de Brouwer & Sandra Ka Hon Chu (ed.). The men who killed me: Rwandan survivors of sexual violence. Vancouver: Douglas & McIntyre, 2009.
El llibre recull el testimoni real de setze dones i un home víctimes de la violència sexual durant el genocidi que va tenir lloc a Ruanda entre abril i juliol de 1994. No hi ha dades exactes pel que fa a les víctimes totals del genocidi, però s'estima que aproximadament un milió de persones haurien estat assassinades, i que entre 250.000 i 500.000 dones i nenes haurien estat víctimes de violacions i altres abusos. De les supervivents, el 70 % van ser infectades amb el VIH i sobreviuen en extrema pobresa en comunitats que les rebutgen i estigmatitzen pel que van viure. A més, segueixen convivint amb molts dels assassins dels seus familiars i amics.
Els seus testimonis són tan durs que costa seguir llegint. Només hi ha una manera d'arribar al final del llibre: distanciant-te de les històries, llegint-les com si fos una ficció llunyana, un mer recull de dades, perquè, si llegeixes atentament i mires les cares de les protagonistes, la brutalitat de les escenes que s'hi relaten et queda gravada i ja no te la pots treure del cap.
Una no pot evitar sentir molta ràbia i una gran impotència quan el llegeix. Aquest és només un altre exemple de com, al llarg de la història de la humanitat, la violència sexual s'ha convertit en una arma de guerra més. S'ha de llegir. Aquestes dones han sobreviscut i han demostrat una gran valentia al relatar les seves experiències. Les seves veus han de ser escoltades. Es mereixen la nostra atenció.
M.L.
-
La Coordinadora d'ONGD i altres moviments Solidaris de Lleida: sumant sinergies per la justícia social
La Coordinadora d'ONGD té els seus orígens en el moviment a favor de cedir el 0'7 del PIB a les organitzacions d'ajut al desenvolupament, que va ser especialment significatiu a la Lleida dels noranta. El moviment deixa un exemple de democràcia participativa per a moviments socials que obren una via diferent a les existents, i és la llavor d'elements de transformació social com la Coordinadora d'ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida.
La Coordinadora agrupa 37 entitats que treballen en la cooperació i la solidaritat amb les persones i pobles empobrits del planeta, i dóna suport a 20 organitzacions més, esdevenint un paraigua que treballa per la suma de sinergies. El seu objectiu es promoure una acció conjunta, basada en els elements indissolubles de Pau, Drets Humans i Cooperació, que persegueixi el canvi cap a la justícia social.
La Coordinadora s'organitza en quatre àrees que aborden la tasca de manera transversal: Sensibilització i Educació per al Desenvolupament, Comunicació i Coordinació i Suport a les entitats. Quant a aquesta última, la Coordinadora ofereix, tant a les entitats que en formen part com a altres agents del sector de la cooperació i el desenvolupament, suport en diversos àmbits: orientació, formació, assessorament, difusió, instal·lacions, el Sac Solidari (recull de materials i recursos de sensibilització i d'educació per al Desenvolupament).
En definitiva, la Coordinadora promou el treball conjunt de les ONGD i els moviments solidaris de Lleida, impulsa la participació d'altres sectors socials organitzats per a així enfortir el teixit de la societat civil de Lleida. Vetlla perquè les administracions i altres organismes garanteixin una solidaritat eficaç, transparent i transformadora. Amb campanyes com "Som un ingredient més per cuinar un món diferent" o "I qui rescata a la societat?" ha aconseguit arribar a bona part del territori lleidatà i sensibilitzar la societat sobre la realitat de les persones i dels pobles empobrits econòmica i socialment. Per tant, la seva existència es indispensable per a què la nostra societat continuï en el camí de combatre la pobresa i promoure la pau i els drets humans. Us convidem, doncs, a conèixer de prop la Coordinadora d'ONGD de Lleida.
Coordinadora d'ONGD i aMS de Lleida
C/ Doctor Combelles 11, 25003 Lleida
Tel. i fax 973 268 278 – Mòbil 671 577 000
coordinacio@coordinadora-ongd-lleida.cat
www.coordinadora-ongd-lleida.cat
www.facebook.com/coordinadora.ongd.lleida
www.twitter.com/coordONGDLleida
www.youtube.com/coordiONGDLleida