Per la Pau / Peace in Progress

Midori Natsuki

Ara que ens apropem a la conferència de negociació del Tractat de Comerç d'Armes (TCA), suposo que molts dels que hem estat treballant sobre aquest tema ens aturarem per mirar enrere, cap al llarg recorregut que hem fet. És realment un moment històric, ja que totes les iniciatives del segle XX per crear un acord universal per controlar les transferències d'armes s'han trobat amb entrebancs. Encara s'ha de veure si el TCA finalment aprovat (si és que s'acaba aprovant) sabrà resoldre les difícils qüestions que van frustrar els intents previs – per exemple, com regular les transferències d'armes de tal manera que s'eviti a seva excessiva acumulació o el seu ús incorrecte en actes injustificables, i a l'hora no s'actuï de forma discriminatòria contra determinats estats o pobles. És un honor per a mi ser testimoni i part d'aquest esforç, però també em sento aclaparada per la responsabilitat que comporta.

Vaig incorporar-me a Oxfam-Japó al setembre de 2003, un mes abans de l'inici de la campanya Armes Sota Control, i la meva organització i altres ONG japoneses van decidir posar en marxa la campanya nacional l'any 2004. No obstant, la campanya es va trobar amb dificultats des del bon començament: no existia pràcticament cap espai públic on discutir de forma global sobre el control del comerç d'armes i entre els membres de la campanya nacional hi havia molt poc coneixement sobre la qüestió. Un cop el document de treball va arribar fins a la meva oficina, vaig haver d'enfrontar-me a les condicions socials que hi havia darrera d'aquestes dificultats.

El sentiment antibèl·lic que es va estendre després de la Segona Guerra Mundial va donar lloc a una varietat de moviments per la pau al Japó. Com que la seva visió reposava generalment sobre la premissa que calia una abolició total de totes les armes i se centrava principalment en les armes nuclears, la majoria no va considerar necessari participar en debats tècnics sobre com controlar les transferències d'armes convencionals. D'altra banda, els debats interns sobre polítiques de seguretat es veien dominats per representants del govern i experts amb orientacions ideològiques similars que solien ignorar els activistes per la pau. Amb aquesta situació polaritzada no es va poder fomentar un debat global sobre el control de les armes convencionals en l'àmbit no governamental, ni animar a joves investigadors a estudiar temes relacionats amb les armes convencionals i a implicar-los en campanyes d'ONG, que eren considerades pels acadèmics en estudis sobre defensa i seguretat com a simplement pacifistes.

A més a més del treball regular de suport al TCA, he anat intentant canviar les condicions en les que treballàvem. Juntament amb activistes, ONG i acadèmics en estudis de defensa i seguretat, el 2007 vam crear el Fòrum de Recerca sobre Armes i Societat Civilⁱ. El seu objectiu és fer que el debat nacional sobre el control de les armes convencionals sigui més transparent i inclusiu, i les seves reunions ordinàries i seminaris estan oberts a tothom que hi estigui interessat. Per sort, moltes persones provinents de diversos sectors i amb diferents orientacions s'han implicat en el fòrum, i el TCA ha sigut un dels seus temes principals al llarg dels últims anys. Al principi em preocupava que el debat sobre el TCA acabés enredat en les polaritzades controvèrsies domèstiques sobre la relaxació de la prohibició d'exportació d'armes que el Japó es va imposar, però els participants al fòrum s'han concentrat més en les discussions sobre el possible contingut del TCA, aportant-hi diferents perspectives. A causa en part de la naturalesa tècnica de la qüestió, el tractat ha atret poc interès mediàtic, i això és sens dubte un repte que requereix ser explorat. Però la situació podria canviar, per exemple, quan els representants governamentals recentment designats que no estan acostumats a aquests debats oberts mostrin por o reluctància a parlar a la societat civil del país. En aquest sentit, confio en què podrien acabar canviant d'opinió.

A banda d'aquests desenvolupaments domèstics, la qüestió de si els estats seran capaços o no d'arribar el proper mes de juliol a un acord de tractat que tingui algun benefici real és un altre tema. Tal i com expliquen molts responsables de campanya de Armes sota Control, el diable està en els detalls. Un tractat que reguli les transferències d'armes podria salvar potencialment a milions de vides, però com les mateixes armes convencionals, podria fer més mal si es crea o implementa malament. Com a partidari més aviat modest del TCA en la a vegades inestable regió asiàtica, el Japó necessita trobar la millor manera en què el país pot contribuir a les negociacions de juliol.

1. Bloc del Fòrum de Recerca sobre Armes i Societat Civil: http://aacs.blog44.fc2.com/ (Tornar)