En profunditat
De la sèrie M*A*S*H 4077 al Tractat de Comerç d'Armes
Øistein Moskvil Thorsen
Tinc 11 anys. Sóc a l'Àfrica Oriental i des del confort d'un Land Cruiser color blanc nou de l'ONG veig passar un comboi de camions carregats amb nois. "On van?", li pregunto al meu pare. "Al front", em contesta. Aquest és el meu primer record real de la guerra. Eren nens i se'ls enduien de la capital per sotmetre'ls a un entrenament militar abans d'enviar-los a un dels camps de batalla més mortífers del món.
És una imatge que ha quedat gravada a la meva memòria. Encara que aquella guerra ferotge ja no dura, les massacres sense sentit que suposen una guerra i la violència armada continuen produint-se arreu del món i afectant a 2000 persones cada dia. Això ha d'acabar. Una manera de posar-hi fi és assegurar que obtenim un Tractat de Comerç d'Armes amb un text robust i sense ambigüitats, que digui clarament que els Estats no han de transferir armes quan hi hagi un risc seriós de que aquestes acabin en mans d'assassins despietats o de violadors dels drets humans.
Tinc 15 anys. Estic veient un episodi de la comèdia televisiva "M*A*S*H" sobre l'exèrcit dels Estats Units durant la Guerra de Corea. A través de la mirada sarcàstica del protagonista, un cirurgià heroic i molt enfeinat que beu martini mentre extreu les bales i cus els cossos destrossats per la batalla, ens endinsem en la bogeria de la guerra. Tot i així...
Les guerres no poden dur-se a terme sense munició; l'accés a la munició marca grans diferències en el nombre de morts d'un conflicte i pot ser un factor decisiu perquè es cometin o no grans atrocitats. Un Tractat de Comerç d'Armes (TCA) que no inclogui la munició – l'element real que converteix un rifle o un tanc en eines mortals- seria un fracàs i no aconseguiria el que es proposa. Necessitem un Tractat robust que ajudi a evitar el sofriment humà, el conflicte armat i les violacions serioses del dret internacional humanitari i els drets humans.
Tinc 21 anys. Estic dret al passadís del l'Escola d'Estudis Africans i Orientals amb el meu amic Mamoudo de Sierra Leone. Algú ha penjat a la paret la última versió de la llista de l'Índex de Desenvolupament Humà de NNUU. El meu país, Noruega, és a dalt de tot de la llista, el país del Mamoudo hi és al final.
El conflicte violent genera i accentua la pobresa. No només destrueix vides individuals sinó que també destrossa societats senceres. La violència armada impedeix que els nens vagin a l'escola, que els hospitals tractin els pacients, que els pagesos cultivin la terra i que el comerç prosperi. Oxfam i altres organitzacions van publicar un informe fa uns anys titulat "els bilions perduts de l'Àfrica" (Africa's Missing Billions), que estimava que els conflictes costen a Àfrica 18 bilions de dòlars cada any, una xifra escandalosa. 22 dels 34 països que molt probablement no assoliran els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni es troben en situació de conflicte o n'acaben de sortir. Conflictes que són alimentats per un comerç d'armes irresponsable i qüestionable.
Ara amb 32 anys tinc grans esperances posades en la conferència diplomàtica de Nacions Unides que ha de negociar el Tractat de Comerç d'Armes el juliol de 2012. Crec que els Estats no deixaran que aquesta oportunitat de regularitzar el comerç d'armes al món se'ls hi escapi de les mans. Per aquest motiu vaig a treballar cada dia per Oxfam. Volem fer que tot el món s'uneixi per deixar clar als nostres governs que ha arribat el moment de liderar el procés de creació de lleis que regulin el comerç d'armes a nivell global. Us convido a comprometre-us contra aquest tipus de comerç mortal, és responsabilitat de tots assegurar que cap arma acaba en mans de terroristes o violadors dels drets humans, ni a casa nostra ni enlloc. I per aconseguir-ho necessitem un Tractat de Comerç d'Armes.