En profunditat

Introducció

Negociant el Tractat de Comerç d'Armes

Xavier Alcalde
Tècnic de l'ICIP
Xavier Alcalde

Xavier Alcalde

A la Conferència Diplomàtica de juliol 2012 seran els estats els actors clau, els qui hauran de negociar un tractat de comerç d'armes. Tot i així, des de l'Institut Català Internacional per la Pau ens hem volgut centrar en els activistes, perquè com diu García Moritán a l'entrevista central d'aquest número, "sense la societat civil no hi haurà tractat". En efecte, la pressió de les ONGs és una condició indispensable per a l'èxit d'aquest tipus de processos. És per això que us proposem aquí una mostra dels activistes que estan darrere la campanya: qui són, com treballen, per què s'hi van implicar i, en definitiva, què és el que pretenen aconseguir.

I és que les negociacions del juliol suposen la fi d'un llarg camí des que el 2003 es fundés la campanya Control Arms (Armes Sota Control) amb l'objectiu d'aconseguir un tractat internacional que servís per evitar el comerç irresponsable d'armes. Des del principi, es tractava d'una aliança entre diverses entitats, que juntes sumaven milions de membres arreu del món. En primer lloc, Amnistia Internacional (AI), interessada a mostrar la relació entre la violència armada i les violacions de drets humans. Com veurem, Yasmin Espinoza representa a més una regió clau en aquest procés: Amèrica Llatina.

En segon lloc hi ha Oxfam, fent paleses les conseqüències del comerç d'armes per al desenvolupament socio-econòmic de les comunitats. Coneixereu a Oistein Thorsen, un europeu vivint a Nova York, membre d'una elit transnacional que està portant endavant aquest tipus d'iniciatives de desarmament en els darrers anys; i a Midori Natzuki, del Japó, un país clau en la promoció dels temes de seguretat humana a l'agenda internacional.

La potència d'aquestes dues entitats a l'interior de la campanya indica que el gruix dels activistes no està format en aquest cas per membres del moviment pacifista tradicional, sinó que inclou un tranversal i heterogeni grup de persones compromeses, amb inquietuds diverses, però que comparteixen un objectiu comú: la necessitat de posar fi al descontrol de les armes, mitjançant unes negociacions d'abast global, que afecten i afectaran la vida de les persones de tot el planeta.

Juntament amb AI i Oxfam, ens trobem dins de Control Arms a centenars de petites organitzacions agrupades a la xarxa internacional contra la proliferació d'armes lleugeres IANSA. Per a que ens expliqui què és i que fa aquesta xarxa ens hem adreçat a Joseph Dube, coordinador regional d'Àfrica, un continent especial i que compta amb molts dels països més afectats per la violència armada i, per tant, que pateix les conseqüències del comerç irresponsable d'armament.

En aquest sentit, un col.lectiu particularment important i necessari és el de les víctimes i supervivents. La pressa editorial a l'hora de tancar el número ens ha obligat a prescindir del testimoni d'una gran dona: Suela Lala, albanesa, i que també participarà a les reunions. Us la presentarem al proper número de la revista Peace in Progress. Com sempre, el monogràfic es completa amb la secció per saber-ne més, una guia per estar informats sobre totes les qüestions relatives al TCA.