En profunditat
Empreses i conflicte
Antoni Pigrau Solé
Aquest número de la Revista per la Pau està dedicat a la relació entre empreses i conflicte, un tema que l'ICIP segueix des de fa temps (com es pot veure, per exemple, en el nº 9 de la mateixa Revista i en el nº 8 de la col·lecció Documents, de l'ICIP).
Si pensem en conflictes armats, les connexions poden ser ben variades i en podem destacar tres. En primer lloc, el mercat internacional d'armes i la seva cadena de subministrament, juntament amb les institucions financeres que les sustenten, estan estretamente associades a qualsevol conflicte armat. En segon lloc, des de fa uns anys, la privatització de la seguretat ha portat cada vegada més el sector privat a treballar en espais tradicionalment reservats per actor públics, normalment estatals. En tercer lloc, les empreses alienes, en principi, al negoci de les armes o de la seguretat, ja sigui nacional o multinacional, operen també en zones afectades per conflictes; i poden arribar a prendre posicions molt compromeses amb la continuitat del conflicte si això beneficia els seus interessos de negoci. Això és particularment cert per als sectors implicats en l'explotació i el comerç dels recursos naturals.
Les situacions de conflicte armat generen sempre un clima en que la frontera entre legalitat i il·legalitat queda molt difuminada i en que la impunitat, fonamentada en el poder que dona l'exercici de la força armada, n'és l'escenari habitual. D'aquesta manera les empreses poden tenir una responsabilitat directa o indirecta amb les vulneracions de drets humans associades al conflicte armat - que segons els casos poden arribar a constituir crims de guerra.
Però aquests impactes negatius no sempre van associats a conflictes armats. La crisi energètica mundial i la competència pels recursos fa que, sovint, les activitats extractives - especialment en els àmbits de la mineria i el petroli - tinguin un impacte negatiu enorme sobre el medi ambient i sobre el drets de les persones, i en definitiva sobre sobre les formes de vida de les comunitats locals.
En la Revista publiquem en aquesta ocasió diverses contribucions entorn d'aspectes específics i representatius d'aquesta complexa problemàtica: el debat sobre la regulació de les emprese militars i de seguretat privades (Helena Torroja); el paper dels recursos naturales en el conflicte armat de la República Democràtica del Congo (Josep Maria Royo); el sistema internacional de certificació de l'anomenat Procès de Kimberley, sobre els diamants (Antoni Pigrau); els impactes socials i ambientals de la activitat extractiva minera (Tica Font); la possibilitat de reclamar contra les empreses transnacionals per vulneracions de drets humans, en l'ambit del dret europeu (Marta Requejo), i els progressos en l'àmbit de la responsabilitat empresarial envers els drets humans (Maria Prandi). L'anàlisi es completa amb l'entrevista a Mauricio Lazala, subdirector del Business and Human Rights Resource Centre, de Londres (Eugènia Riera), una organización no governamental que fa un seguiment exhaustiu de les denúncies d'implicació d'empreses en vulneracions de drets humans i que ha aconseguit un significatiu grau d'interlocució amb les empreses.