Recomanem
Més recomanacions
-
The Shadow World
Andrew Feinstein. The Shadow World: Inside the Global Arms Trade. Farrar, 2011.
Andrew Feinstein era membre del Congrès Nacional Africà fins que aquest es va negar a investigar un cas de corrupció relatiu a una venda d'armes a Sud-àfrica. Arrel d'aquesta experiència es va dedicar a investigar els bastidors del comerç global d'armes i és precisament això el que exposa en aquest llibre. A partir d'una exhaustiva recerca de documents desclassificats, Feinstein detalla les connexions (amb noms i cognoms) entre polítics, empreses armamentístiques, traficants d'armes i exèrcits d'arreu del món.
Cadascuna de les vendes d'armament analitzades implica operacions de govern a govern, però també els tractes que tenen lloc al món a l'ombra del comerç il·lícit i, sobre tot, les freqüents relacions entre, sovint, aquestes dues cares de la mateixa moneda. Operacions als cinc continents on diversos personatges dels Estats Units d'Amèrica i la Gran Bretanya tenen un rol cabdal, que no sol arribar als mitjans de comunicació de masses i del que, per tant, l'opinió pública no sempre és conscient.
Un dels valors d'aquesta investigació és que especifica cadascuna de les fases per les quals passa el comerç d'armes, fent evidents les conseqüències que una corrupció tant generalitzada té per a la democràcia, el desenvolupament socioeconòmic i les violacions de drets humans arreu del món. Les històries que hi conté, narrades amb força i precisió, ens haurien d'empènyer a continuar pressionant per obtenir un tractat internacional de comerç d'armes el més aviat possible.
J.A.
-
El tiempo es ahora
El tiempo es ahora. ¿Es posible una memoria incluyente de las víctimas en el ámbito local? Experiencias y desafíos. Asociación Pro Derechos Humanos Argituz, 2012.
L'informe El tiempo es ahora publicat per l'associació Argituz recull una anàlisi de les possibilitats de construir una memòria inclusiva de les víctimes del terrorisme i la violència de motivació política, és a dir de greus violacions de drets humans, com conseqüència de la violència, al País Basc.
El text s'ha estructurat en tres parts: la primera revisa l'experiència internacional pel que fa a la importància, per a les víctimes, de les mesures de reconeixement de responsabilitat i les accions simbòliques de memòria col·lectiva; la segona analitza experiències dutes a terme a l'àmbit local de la Comunitat Autònoma Basca, fa una valoració dels seus problemes, la seva incidència i les seves dificultats, recollint a la vegada les reflexions de nombrosos protagonistes de les mateixes; a la tercera part es tracten els aprenentatges i els reptes per a una memòria inclusiva al País Basc establint alguns criteris que tinguin en compte la relació amb les víctimes, els processos de treball a l'àmbit local i els desafiaments per tal que aquesta memòria inclusiva es converteixi en un mecanisme de reconeixement i de prevenció de la violència en el present i en el futur.
En un context de final de la violència d'ETA i d'una normalització política que permeti exercir els drets a la participació política i una vida sense amenaces ni por, el reconeixement de la responsabilitat i la memòria són alguns dels passos pendents per a una reconstrucció de les relacions fracturades per la violència.
E.G.
-
"Watching Syria's War": vídeos posats en context pel New York Times
http://projects.nytimes.com/live-dashboard/syria
Cada dia apareixen a Internet més vídeos, sovint impressionants, sobre la violència a Síria. Tanmateix, sovint la fiabilitat de la informació proporcionada en aquests vídeos és dubtosa i també és cert que alguns vídeos s'utilitzen clarament amb una finalitat propagandística. Tenint en compte que "el que es veu no reflecteix necessàriament el que està passant", el New York Times (NYT) ha creat el projecte Watching Syria's War, per intentar posar ordre al caos de material que corre per Internet.
Ja que els vídeos penjats per la gent de Síria presenten les seves pròpies visions del conflicte, Watching Syria's War, a càrrec del periodista J. David Goodman, no presenta els vídeos com la veritat, sinó que els posa en context. El web explica "què sabem" i "què no sabem" dels esdeveniments mostrats en els vídeos i proporciona enllaços a material relacionat, accentuant així que, fins i tot si es creu que les imatges són certes, no és el NYT qui ha fet aquests vídeos i que, per tant, no hi té cap responsabilitat. A més, Watching Syria's War intenta convertir els vídeos en històries interactives, estimulant el debat mitjançant tuits sobre les últimes novetats.
Aquest projecte és molt benvingut, especialment tenint en compte la dificultat que tenen els periodistes professionals per cobrir les històries a Síria. Està clar que els vídeos domèstics no poden reemplaçar el periodisme de guerra professional, però la opció de carregar vídeos a YouTube és essencial per poder explicar les histories de la rebel·lió siriana. I, és clar, són histories que han de ser explicades.
L.v.T.
-
El nou Human Rights Channel de YouTube: Incrementar l'impacte d'activisme de drets humans
http://www.youtube.com/humanrights
Com fer sentir veus que mai han estat escoltades? El nou canal de YouTube Human Rights Channel ens dóna un cop de mà amb la creació d'una plataforma on enregistrar, contextualitzar i projectar històries sobre temes de drets humans. El canal, que també incorpora vídeos d'organitzacions de drets humans que ja compartien el seu material a YouTube, ens mostra tota classe d'històries a través de la gran quantitat de vídeos que els ciutadans posen en línia cada dia. Les històries inclouen temes com la Primavera àrab, el conflicte al Sudan i l'ús de bombes de dispersió, però també casos locals de brutalitat policial, discriminació, violència de gènere o injustícia socioeconòmica.
Per a aquest projecte, que es va llançar el maig de 2012, YouTube col·labora amb dues altres organitzacions. La contextualització dels vídeos va a càrrec de WITNESS, una ONG que promou l'ús del vídeo entre els defensors dels drets humans i que fou fundada el 1992 per Peter Gabriel, Human Rights First i la Reebok Human Rights Foundation. De la verificaciódels vídeos se n'encarrega Storyful, una organització de recollida d'informació especialitzada en separar les notícies reals de la palla que hi ha a Internet.
El Human Rights Channel també ofereix consells útils d'activistes amb experiència en l'ús del vídeo perquè qualsevol ciutadà pugui convertir-seen un defensor dels drets humans eficaç i una sèrie de cinc capítols sobre com gravar protestes, dirigir vídeos i protegir tant el càmera com la gent que surt al vídeo. A més, el canal és accessible des de Google+, perquè altres persones també puguin participar en les discussions, compartir material o trobar socis per als seus projectes de drets humans.
L.v.T.