Per la Pau / Peace in Progress

Maria Prandi

Ens trobem actualment en un punt d'inflexió important. Mai abans en la història de la humanitat havien existit tants manuals, guies, recomanacions sectorials, directrius, conferències multi-actors i debats dirigits a analitzar i incrementar les pràctiques responsables de les empreses en relació als seus impactes en els drets humans a nivell global. Això vol dir, per una banda, que s'ha avançat molt en el discurs sobre aquest tema des de que fa 20 anys esclataren els primers escàndols de la indústria tèxtil al sud-est asiàtic i que, per altra banda, a les empreses ja els queden poques excuses per a no integrar els drets humans en la seva gestió quotidiana.

Però aquest fet també té una altra lectura important: un gran nombre d'actors ha contribuït activament a posar aquesta qüestió a l'agenda. El fet que determinades empreses gestionin actualment els seus riscos en drets humans d'una manera més responsable té a veure no només amb la seva pròpia iniciativa, sinó també, i sobretot, amb la pressió activa d'altres actors, que han volgut contribuir a la governabilitat d'aquesta qüestió. Consumidors, empleats, sindicats, accionistes, ONG, governs, organitzacions multilaterals, organitzacions sectorials, fons d'inversió, entre d'altres, han estat clau en la consolidació d'avenços significatius.

Les estratègies dels diferents actors han estat diverses i flexibles al llarg del temps. Mentre que les ONG han desenvolupat històricament un paper crucial de confrontació amb el sector privat, les organitzacions multilaterals i altres organismes internacionals han anat construint un teixit d'instruments i normatives voluntaris que, sota la forma de recomanacions, ha anat impregnant paulatinament la presa de decisions a les empreses. Avui en dia, s'observa però un canvi d'estratègia d'algunes ONG així com l'entrada de nous actors que estan ocupant un paper determinant.

Com a aspectes més significatius, cal remarcar que, avui en dia i, en paral·lel a la pressió que exerceixen algunes ONG, d'altres organitzacions del tercer sector han emprat la via de la col·laboració i la negociació amb les empreses. Aquest fenomen ha donat lloc a un ampli ventall de literatura acadèmica al respecte. Per altra banda, els fonts d'inversió i els fons de pensions, tant públics com privats, pressionen cada vegada de manera més contundent a les empreses excloent a les que violen els drets humans dels seus treballadors o de les comunitats en les que operen. Entre ells cal destacar el lideratge del Fons Noruec de Pensions, el segon més important del món, que ha exclòs a més de 50 empreses en els últims anys. Aquests actors són rellevants ja que trenquen la tradicional creença de que únicament alguns sectors, tradicionalment més propensos a rebre pressions externes (com, per exemple, el tèxtil), són susceptibles de ser interpel·lats per a millorar el seu expedient en drets humans.

Altres actors romanen menys actius i entre ells, caldria destacar els consumidors i els governs. Malgrat que la majoria d'espanyols, un 83% declarava en una recent enquesta que deixaria de consumir un determinat producte si tingués informació de que comporta abusos als drets humans, la veritat és que el gran consum de masses resta aliè a aquest tipus de consideracions en les seves decisions de compra. Per altra banda, els governs, no han desenvolupat suficientment les opcions que ofereix la compra pública per a incentivar determinats comportaments empresarials. La compra pública al nostre país representava en els darrers anys al voltant del 18% del PIB. Malgrat les dificultats inicials que es poden plantejar a l'hora de definir estàndards socials i medi ambientals, que assegurin alhora la lliure competència, aquest recurs compleix una doble funció extremadament rellevant: la de crear un mercat d'empreses responsables (especialment pimes) i la d'incrementar la, tan necessària, Responsabilitat Social de la pròpia administració.

En tot cas fa deu anys hagués estat impensable que empreses tèxtils fessin pública la seva llista de proveïdors a països del sud en un clar exercici de transparència, que empreses del sector de la tecnologia permetessin que organitzacions independents efectuessin auditories a la seva cadena de subministrament, que empreses globals obliguessin als seus socis locals a readmetre a representants sindicals acomiadats, que empreses extractives posessin en marxa polítiques específiques de relació amb els pobles indígenes o que adoptessin protocols d'actuació en el terreny de la seguretat privada d'acord amb principis internacionals de drets humans.

Durant tot aquest procés, s'ha passat de la banda estreta a la banda ampla. Això vol dir que cada vegada hi ha més temes de drets humans que l'empresa ha d'abastar. Aquest àmbit ja no es circumscriu, com es pensava fa deu anys, al treball infantil (tot i que en alguns països continua sent un tema prioritari) sinó que la "llicencia social" per a operar depèn del que passi més enllà de les seves parets com, per exemple, en la seva cadena de subministrament, en la gestió de la seguretat en entorns complexos o en les comunitats locals en què opera a qualsevol lloc del món.

Passar a la banda ampla significa també que l'empresa ha hagut d'aprendre a relacionar-se amb el món que l'envolta de manera diferent no només considerant els seus stakeholders tradicionals (clients, empleats i accionistes) sinó incorporant en la presa de decisions a tots aquells que, d'alguna forma, interactuen amb l'empresa, ja sigui de manera positiva o negativa. Per a això ha de saber que el conflicte és consubstancial i ineludible en totes les relacions. El conflicte (sense violència) és positiu perquè permet aprendre, avançar, transformar-se en alguna cosa millor, construir un altre tipus de relacions més sostenibles i vèncer la resistència al canvi que sovint tenalla a l'empresa en posicions que, a la llarga, no l'afavoreixen. L'empresa ha après que la globalització del comerç i de la tecnologia fa el món inexorablement més petit. Un treballador en una planta electrònica a la Xina se suïcida i inversors de Silicon Valley en prenen nota. Empleats d'una planta de petroli de Nigèria amenacen amb anar a la vaga i els mercats del petroli responen. Una disputa sobre terres a Etiòpia es converteix en un tema de preocupació per a un fons de pensions a Califòrnia.