Recomanem
Més recomanacions
-
CAPMATCH: nova plataforma en línia per intercanviar experiències en situacions de postconflicte
https://capmatch.dfs.un.org/Capmatch/
La nova plataforma en línia Global Marketplace for Civilian Capacities (Mercat Global per a Capacitats Civils; coneguda per les seves sigles CAPMATCH), posada en marxa per les Nacions Unides el setembre passat, permet a les organitzacions governamentals i no governamentals compartir experiències en zones de transició i postconflicte, i estar informades de les polítiques i estratègies de construcció de pau que s'hi han dut a terme fins el moment.
CAPMATCH, que forma part de la Iniciativa de Capacitats Civils de les Nacions Unides, proposa captar experiències d'arreu del món, amb un especial interès en "el Sud global". Subratllant el fet que no hi ha cap model únic per a l'enfortiment institucional, es recomana a les organitzacions estudiar diferents tipus d'experiències i adaptar-les als seus propis contextos locals.
Entre els exemples d'intercanvis d'experiència en CAPMATCH s'hi inclouen una demanda de suport de Libèria sobre com implementar una estratègia de desenvolupament de capacitat nacional o la oferta de Costa d'Ivori de compartir l'experiència del seu primer procés electoral postconflicte mentre alhora demana ajuda per continuar construint les funcions de la seva comissió electoral independent.
Amb la intenció de tractar les àrees en les quals la demanda d'experts és més alta, la plataforma prioritza: 1) seguretat i protecció (inclou reducció de violència dins les comunitats, desarmament i desmobilització, acció antimines, policia, protecció de civils, reforma del sector de seguretat, delictes transnacionals i contra terrorisme), 2) justícia (inclou justícia penal, reformes judicials i legals i justícia transnacional), 3) funcionalitat governamental bàsica, 4) revitalització econòmica, i 5) procés polític inclusiu.És evident que, com més agències governamentals i organitzacions de societat civil hi participin, més útil serà la plataforma, per tant, es recomana que totes les organitzacions amb experiència en situacions de postconflicte hi participin. També és possible crear aliances d'organitzacions que ofereixin la seva experiència conjunta a través d'un paquet de serveis i/o capacitats. Per a més informació, vegeu la guia d'usuari disponible en la pàgina web de CAPMATCH.
L.v.T. -
Latituds: Armes sota control
http://blogs.tv3.cat/latituds.php?itemid=47727
Aquest documental, coproduït per Televisió de Catalunya i l'ICIP, fa els seguiment de la darrera conferència sobre el Tractat de Comerç d'armes que va tenir lloc a la seu de les Nacions Unides (Nova York) al juliol de 2012. A través de les entrevistes que els tècnics de l'ICIP, Eugènia Riera i Xavier Alcalde, van fer a activistes i diplomàtics que participaven a la conferència, el documental recorda els principals arguments a favor de l'adopció per part de la comunitat internacional d'un nou instrument de control de comerç d'armes. També il·lustra l'agenda i els reptes que afronten els activistes per la pau i els drets humans en conferències diplomàtiques com aquesta.
Latituds: Armes sota control es pot veure per internet. El web i el bloc de l'ICIP ofereixen informació detallada sobre el procés cap a un tractat de comerç d'armes.
S.P.
-
Human Security Report Project, Human Security Report 2012: Sexual Violence, Education, and War: Beyond the Mainstream Narrative, (Vancouver: Human Security Press, 2012)
http://hsrgroup.org/human-security-reports/2012/text.aspx
El què pensem sobre la violència sexual en temps de guerra i l'impacte de la guerra en l'educació és, de vegades, simplement incorrecte. Aquesta és la conclusió a la qual arriba l'informe Human Security Report 2012, que està plede descobriments sorprenents -i sovint poc intuïtius- sobre les tendències globals i regionals en els conflictes armats.
L'informe, que es focalitza molt en els costos humans de la guerra i que està inspirat pel Human Development Report de les Naciones Unides, incideix en que no hi ha evidències que la violència sexual relacionada amb els conflictes estigui a l'alça o que les violacions s'estiguin desplegant cada vegada més com a "arma de guerra".
Un altre punt que pot resultar sorprenent és que la bibliografia existent ignora la font més gran de violència sexual en temps de guerra: la violència sexual domèstica. L'estudi afirma que aquest tipus de violència és molt més punyent i castiga un número molt més gran de dones en comparació amb violència sexual comesa per combatents. Una altra conclusió també sorprenent és que sovint els resultats educatius en països afectats de guerra milloren gradualment, fins i tot a les regions més afectades pels conflictes.
L'estudi també presenta noves investigacions sobre dues qüestions que sovint són bandejades: la violència sexual en temps de guerra contra homes i violència sexual comesa per dones, tot afirmant que aquests tipus de violència són molt més freqüents del que generalment es pensa.
L.v.T.
-
Carmen Magallón Portolés, Contar en el mundo. Una mirada sobre las relaciones internacionales desde las vidas de las mujeres, Madrid, Horas y horas, 2012
El títol que l'autora ha escollit per al llibre recull molt bé el sentit que ella vol donar a la seva obra. «Contar», en castellà, significa no solament «comptar» en el sentit numèric; també en el de deixar petjada, ser reconeguda i valorada. Però així mateix «contar», en castellà i en català, és fer saber, relatar, comunicar, construir una història.
El llibre pretén mostrar com les dones compten i conten en l'àmbit de les relacions internacionals. Per a fer-ho, relata com el feminisme internacionalista s'articula al voltant de la voluntat d'incidir en les decisions sobre la gestió dels conflictes, la pau i la guerra. Explica també com, per a la construcció de la pau, la pràctica quotidiana de sosteniment de la vida humana és rellevant des del punt de vista material i significativa en l'àmbit de la reflexió teòrica i conceptual. L'activisme i el manteniment de la vida confereixen a les dones discurs, sentit i valor en el context internacional. Que ambdues línies d'acció hagin vist cancel·lada la seva veu en el discurs històric i polític és una pèrdua que hem d'atribuir al patriarcat, però que no resta importància al fer efectiu de les dones al món.
La proposta de Carmen Magallón és que les dones aportin presència i significats des de la seva experiència diversa per tal de comptar al món i contar el món reescrivint les relacions internacionals amb una veu pròpia.
E.G.
-
Després de la pau
Després de la pau és una sèrie documental de set capítols de Fora de Quadre i Contrast que explica i confronta els diferents camins cap a la pau que ham emprès països com Bòsnia, el Líban, Guatemala, Rwanda, l'Argentina, Sud-àfrica i Cambodja. La pau no arriba necessàriament amb la firma d'uns acords i el final de la guerra. Requereix un complex i difícil procés de construcció de pau, memòria, veritat, reconciliació i justícia. Després de la pau ens narra de forma molt il·lustrativa aquest procés.
El 18 de desembre s'estrenen a Barcelona els capítols Guatemala. Rescatant la memòria (coproduït amb l'ICIP) i Rwanda. La reconciliació obligada. També s'hi projectaran els dos capítols anteriors. Bòsnia. La pau dividida i Líban. Pacte de silenci.
Més informació sobre el projecte a despresdelapau.wordpress.com
S.P.