EDITORIAL
El Tractat de Comerç d'Armes, un nou instrument de limitació d'armaments (arms control)
Per segon cop, la revista s'ocupa monogràficament del Tractat de Comerç d'Armes (TCA), aprovat per Nacions Unides l'abril de 2013. Això mostra la importància que pot tenir. Una importància que és en primer lloc, simbòlica, però també, potencialment reguladora de conductes dels estats i indirectament dels actors privats, segons quins siguin els resultats reals un cop el tractat entri en vigor cap al 2015 o 2016. Hem volgut prestar atenció a les diverses reaccions, a vegades enfrontades, que ha generat entre activistes, experts i acadèmics, i també entre estats i empreses, que van des de la plena complaença fins el pessimisme total i a priori amb tota una gamma d'opinions intermèdies. El cert es que el TCA ha generat expectatives i polèmica des del principi, des de la complicada i llarga etapa de gestació del mandat de Nacions Unides per a la negociació, fins a les negociacions concretes a partir del mandat finalment adoptat, amb la decepció del mes de juliol de 2012.
Els articles que recollim exposen alguns d'aquests matisos, opinions i expectatives. Per tant, em limitaré a fer breus consideracions en iniciar-se el procés de ratificació del TCA. I ho faré a través d'una idea-força: es tracta d'un nou instrument de limitació d'armaments, no d'un instrument de desarmament, i això implica objectius restringits des del principi. Tanmateix, alguns instruments de limitació d'armaments han donat en el passat excel·lents resultats. Tot dependrà, a més del previst al tractat, de com s'implementi i, sobretot, com s'interpreti, segons un principi, sovint invocat en parlar de dret internacional: tot el que no està explícitament prohibit, està permès.
Primer, cal tenir sempre present que els instruments de limitació d'armaments són pragmàtics intencionalment: busquen reduir la probabilitat de guerra, el seu abast i la violència que hom podria emprar. Altrament dit, la limitació d'armament té una o diverses de les funcions que enumero: a) congelar, limitar, reduir o eliminar categories o dissenys de certes armes; b) evitar certes activitats militars; c) regular el desplegament de forces armades; d)prohibir transferències d'alguns articles militars importants; e) constrènyer o prohibir l'ús de determinades armes; i f) crear confiança a través de mesures d'apertura i transparència. En aquest cas, el TCA se centra en la quarta funció, ni més ni menys. Ras i curt, el TCA no serà, en cap cas, un instrument per acabar amb el comerç d'armes, neix amb la voluntat de regular-ne algunes transferències en alguns supòsits.
Segon, una aproximació empírica, científica, exigeix ser conscient que de moment només tenim opinions, conjectures: afirmacions que hauran de ser demostrades o refutades pels fets reals. No es pot sostenir racionalment, encara, que el TCA serà un èxit o un fracàs. Dependrà de la seva implementació i, per tant, de la capacitat de pressionar perquè la regulació sigui el més restrictiva possible. Ens cal ser rigorosos amb l'anàlisi, però quan toqui: quan hi hagi resultats.
Tercer, el procés de ratificació fins l'entrada en vigor té una importància cabdal. Cal recordar que el nombre d'abstencions, més enllà dels vots negatius, fou significatiu, sobretot per les raons adduïdes formalment (cas dels anomenats països de l'eix "bolivarià") i, sobretot, perquè almenys tres de les abstencions provenien de països molt importants en el comerç d'armes. Si els EEUU no ratifiquen el TCA, o triguen molt a fer-ho, atesa la correlació de forces a les cambres legislatives, gran part dels països exportadors podrien quedar fora. Hi ha doncs molta feina a fer.
I quart, en els dos o tres anys que poden passar fins l'entrada en vigor (noranta dies després d'haver arribat a cinquanta ratificacions), hi ha molta pedagogia i feina a fer: preparar instruments senzills, clars i neutres per aplicar el tractat, per ensenyar als estats a valorar els supòsits de prohibició i restricció, a crear estàndards i criteris.
No podem saber si l'ampolla a hores d'ara està mig plena o mig buida, però sí que el resultat dependrà del que fem a partir d'ara tots plegats.