Per la Pau / Peace in Progress

Nicholas Marsh

Quan es valora el Tractat de Comerç d'Armes (TCA) és important considerar perquè dediquem tant temps al comerç d'armes. Crec que són tres els motius:

- El subministrament d'armes a parts agressives, incloent els que cometen atrocitats com crims de guerra i violacions de drets humans;
- La corrupció, el secretisme, la política de poder i altres mitjans els quals aquest comerç subverteix la democràcia i l'estat de dret;
- I el desviament de recursos que podrien ser productius per un ús militar innecessari.

Els punts forts del tractat són els elements que serveixen per pal·liar aquests problemes o que tenen el potencial per fer-ho.[1]

Els punts forts més importants del tractat radiquen en la seva capacitat per impedir el subministrament d'armes a governs o altres actors agressius. L'article 6 conté prohibicions absolutes de transferències a parts sotmeses a embargament, a les que violen altres acords internacionals (sempre i quan també en sigui part l'exportador) i a les parts involucrades en la comissió de crims de guerra. Es tracta de prohibicions absolutes, sense reserves, i constitueixen el llenguatge més fort del tractat. A més, les prohibicions són àmplies. Tot l'article 6 està dedicat a les armes convencionals i a les seves municions i peces. El segon paràgraf prohibeix, utilitzant termes genèrics, les exportacions per part d'un estat "si la transferència suposa una violació de les obligacions internacionals pertinents en virtut dels acords internacionals dels quals forma part". Des del meu punt de vista, això cobreix el dret internacional dels drets humans i la multitud d'acords regionals i multilaterals que existeixen sobre el control d'armes (en particular els relatius a les armes petites i lleugeres). Per tant, el TCA reforça el dret internacional i la xarxa actual de règims de control d'armes, que majoritàriament són vinculants políticament [2].  

A més, l'article 7 estipula que totes les exportacions d'armes, municions o peces no prohibides en virtut de l'article 6 (veure paràgraf anterior) estaran subjectes a una avaluació de risc. Els criteris establerts inclouen els casos en què les armes puguin ser utilitzades per cometre violacions greus dels drets humans, crims de guerra, actes de violència basada en el gènere i criminalitat organitzada o, de manera més general, soscavar la pau i la seguretat. Si hi ha un "risc manifest" que aquests supòsits es compleixin, l'exportació no hauria de ser autoritzada. Tots els estats parts, per tant, han d'efectuar una avaluació dels riscos d'una àmplia gama d'usos agressius de les importacions d'armes.

Pel que fa a la subversió de la democràcia i l'estat de dret, les avaluacions de risc de l'article 6 es refereixen també a l'exportació d'elements que puguin ser utilitzats per cometre o facilitar "un acte que constitueixi un delicte en virtut de les convencions o els protocols internacionals relatius a la delinqüència organitzada transnacional dels que formi part l'estat exportador". 165 estats formen part de la Convenció de les Nacions Unides contra la Delinqüència Organitzada Transnacional, que inclou articles sobre corrupció. El TCA inclou, doncs, de manera indirecta, un compromís d'avaluació del risc que els elements exportadors facilitin la corrupció, i la no autorització de l'exportació si hi hagués un "risc manifest". Això representa un pas endavant en la lluita contra la corrupció en el comerç d'armes, com ha reconegut Transparency International.[3] Així mateix, l'article 15 encoratja els estats a adoptar mesures nacionals i cooperar entre ells per evitar que les transferències d'armes "siguin objecte de pràctiques corruptes".

El secretisme és un aspecte del comerç que soscava la responsabilitat pública i, al mateix temps, permet que prosperin altres activitats nefastes. El TCA inclou la primera disposició de caràcter vinculant global que obliga els estats a compartir anualment entre ells informació relativa a les seves importacions i exportacions d'armes convencionals (article 13). Si bé l'intercanvi d'informació no es farà de forma pública, es pot esperar que el TCA faci augmentar significativament la publicació d'informes. En primer lloc perquè els estats poden utilitzar el mateix format de l'informe que ja s'utilitza actualment al Registre d'Armes Convencionals de l'ONU, que és voluntari. El Registre de l'ONU té el problema que el nombre d'estats que hi presenten informes ha anat disminuint incessantment,[4]però és probable que, a partir d'ara, l'obligació d'informació del TCA inverteixi aquesta tendència. En segon lloc, l'experiència del Codi de Conducta de la UE en matèria d'exportació d'armes (des de 1997) posa de manifest que un intercanvi privat d'informació pot, amb relativa rapidesa, passar a ser una norma d'informació pública, ja que els estats passen a publicar voluntàriament els seus informes.

Tot i que la campanya a favor del Tractat de Comerç d'Armes no s'ha centrat en buscar una reducció global de l'armament o de les despeses militars, es pot esperar que el TCA contribueixi reduirà la reducció dels nivells globals d'armament. Un dels principals èxits de la campanya a favor del TCA ha estat canviar el context en que s'ha debatut sobre el comerç d'armes. Fa una dècada, era tristament habitual sentir els governs (especialment de l'Europa de l'Est i d'Àsia) afirmar que tots els aspectes del comerç d'armes convencionals eren legítims i que ells estaven exempts de qualsevol responsabilitat un cop les armes havien creuat les seves fronteres (amb l'única excepció dels embargaments de l'ONU). Em sembla evident que la campanya del TCA ha canviat l'entorn normatiu[5] i els governs que abans exportaven a qualsevol que estigués disposat a pagar han hagut de negociar un tractat que es centra explícitament en la responsabilitat dels exportadors a fi de reduir el sofriment humà (article 1). En els propers anys, aquest aspecte normatiu pot ser vist com un dels punts forts més importants del TCA. Fins a cert punt, la campanya ha tret legitimitat al comerç d'armes. Aquest canvi normatiu suposarà, espero, una llarga oportunitat perquè noves campanyes dirigides a la reducció global del comerç d'armes i del nivell d'armament en general tinguin èxit.

Per concloure, el TCA presenta una nova oportunitat. Quan s'hagi completat el procés de firma i ratificació, és probable que molts governs formin part, per primera vegada, d'un acord vinculant que reconegui els efectes nocius del comerç d'armes i la seva responsabilitat en l'exportació d'armes. El que es faci amb aquesta oportunitat, a partir d'ara, està a mans de les persones que treballen amb el comerç d'armes. Els punts forts descrits en aquest article tindran un efecte sobre el terreny només si el TCA és interpretat i implementat de manera que tot el seu potencial sigui desenvolupat. Com va afirmar el representant de Mèxic durant l'Assemblea General de l'ONU, després de la votació del TCA, "això només és el principi, el treball dur comença ara".