EN PROFUNDITAT
Tenim un Tractat de Comerç d'Armes - Què ens aporta?
Sabina Puig i Léonie van Tongeren
La recent adopció d'un Tractat de Comerç d'Armes (TCA)[1], el primer tractat sobre el comerç global d'armes convencionals, ha sigut aclamada com un moment històric. Després d'anys de negociacions i de lobby, el passat 2 d'abril l'Assemblea General de les Nacions Unides, formada per 193 nacions, va aprovar el Tractat amb 154 vots a favor, tres en contra (l'Iran, Síria i Corea del Nord) i 23 abstencions (entre elles la Xina, Rússia i l'Índia).[2]
Coincidint amb l'obertura del Tractat a les firmes, el 3 de juny de 2013, volem examinar de forma crítica el seu contingut i oferir una reflexió sobre fins a quin punt aquest nou instrument internacional – adoptat per regular un negoci que mou 70.000 milions de dòlars – aconseguirà deixar les armes fora de l'abast dels responsables de les violacions més greus dels drets humans.
El text finalment adoptat serà suficientment fort com per transmetre clarament als comerciants d'armes que a partir d'ara ho tindran més difícil o el Tractat es percebrà com a paper mullat? El tractat podrà ser realment efectiu si els principals exportadors d'armes es neguen a firmar-lo i ratificar-lo? Creiem que és un bon moment per fer-se aquestes i altres preguntes.
Aquesta edició de la revista Per la Pau/Peace in Progress, fa seguiment del número Negociant un Tractat de Comerç d'Armes i focalitza la seva atenció sobre els efectes que tindrà veritablement el Tractat un cop entri en vigor.
Hem demanat a Nicholas Mash, investigador del PRIO, que ens faci uns comentaris sobre els punts forts del Tractat i a BarnabyPace, investigador especialitzat en corrupció i comerç d'armes, que assenyali algunes de les seves febleses. En tant que investigadora sobre tràfic d'armes, KathiLynn Austin, fundadora i directora executiva de ConflictAwareness Project, ens ofereix "Set Regles d'Or" per garantir el potencial que té el TCA per salvar vides humanes. Seguidament, Sarah Parker, investigadora a SmallArmsSurvey, explora la relació entre el TCA i el Programa d'Acció de l'ONU sobre Armes Petites i Lleugeres. D'altra banda, ara que els esforços se centraran en aconseguir les 50 ratificacions necessàries per a l'entrada en vigor del Tractat, Roy Isbister i Kloé Tricot O'Farell, de Saferworld, expliquen quines lliçons apreses del treball de les ONG cara a l'adopció del TCA haurien de tenir-se en compte en la campanya a favor de la firma, ratificació i implementació, així com en altres campanyes internacionals.
Com els números anteriors, aquesta edició de Per la Pau/Peace in Progress també inclou una llista de fonts útils per a saber-ne més sobre el tema tractat, una Entrevista a Jordi Armadans, director de FundiPau, així com la secció Tribuna, amb reflexions de Richard Moyes sobre la nova campanya relacionada amb l'impacte humanitari de les armes nuclears; Gerardo Ríos sobre els casos judicials contra Shell pels abusos comesos al Delta del Níger; i Ricard González sobre una possible solució del conflicte palestí durant el segon mandat d'Obama.
L'ICIP vol agrair la col·laboració de tots els autors que han contribuït amb els seus escrits a la publicació d'aquest número de Per la Pau/Peace in Progress.
[1] UN doc. A/RES/67/234 B. El text íntegre del Tractat està disponible en català a: http://www20.gencat.cat/docs/icip/Continguts/Noticies/2013/Abril/Imgs%20i%20docs/Tractat%20Comer%C3%A7%20d'Armes%20CAT.pdf
[2]Va haver-hi una confusió a l'hora de registrar el vot d'Angola i altres recomptes indiquen que els vots van ser 155-3-22.