Per la Pau / Peace in Progress

L'educació per la pau planteja la urgència de parlar de les guerres a l'aula d'història per ajudar als nois i noies a aprendre a pensar històricament, a adquirir consciència històrica, i sensibilitzar-los a favor dels valors pacífics en la resolució dels conflictes.

En el món tant complex i divers que ens ha tocat viure, pensar històricament vol dir dotar als nois i noies d'instruments intel·lectuals, cognitius i emocionals per què a través de la comprensió del temps històric, entenguin la tensió ètica que hi ha entre el passat, el present i el futur, i així aprenguin a situar el seu temps personal dins el temps social i aquest dins el temps històric compartit amb tota la humanitat. Dit d'altra manera, es tracta que els nois i noies prenguin consciència que el passat ha determinat el nostre present, i que les accions individuals i col·lectives del present condicionaran el futur de la humanitat.

Per educar per la pau ens cal parlar de les guerres i, encara avui, a les aules d'història es parla poc de les guerres del segle XX. Una qüestió prèvia és que hauríem de ser capaços de portar a l'aula les actuacions següents, que sintetitzen reflexions d'autors diversos (A. Bastida, R. Grasa, P. Cascón, etc.).

• Desfer el tabú de la guerra i parlar-ne obertament per educar per la pau.
• Analitzar les causes de les guerres i específicament les de la guerra civil espanyola.
• Fer balanç de les conseqüències i de l'impacte dels conflictes bèl·lics.
• Mostrar vies de solució no violentes dels conflictes des de la metodologia sòcio-afectiva.

Per evitar guerres cal reconèixer-les, explicar la seva inutilitat i el sofriment que provoquen, i recordar constantment que el segle XX entre les dues guerres mundials i la guerra civil espanyola es varen produir 80 milions de morts directes i que, globalment, els morts derivats d'aquests conflictes bèl·lics sobrepassen els 100 milions. A Catalunya, ens cal encara superar la visió manipulada que els vencedors de la guerra civil espanyola varen divulgar durant quaranta anys de dictadura, cal treure de l'oblit la cruel i sagnant guerra entre germans que ha condicionat i que condiciona el nostre present. És necessari recuperar la diversitat de memòries sobre la guerra però, sobretot, recuperar la memòria dels vençuts. També cal fer una bona gestió de la memòria democràtica per reforçar els valors de la democràcia i de la pau; construir els llocs de la memòria que siguin necessaris; i evitar caure en la revenja o en el victimisme.

En història, i en totes les disciplines, la informació és necessària per a construir coneixement, però no és suficient. La informació és el pas previ a l'anàlisi i a la interpretació que ens faciliten l'organització conceptual i aquesta és la que ens permet entendre què passa a la societat. En el cas de les guerres el que ens cal és esbrinar-ne les causes i els processos que les han desencadenat, per passar a conèixer el seu desenvolupament i, finalment, el seu desenllaç i les conseqüències destructores i cruels que comporta tota guerra. És necessari ordenar els fets de manera temporal i construir la seqüència causes / esdeveniments / conseqüències per processar correctament la informació i construir coneixement històric: així els nois i noies aprenen a pensar històricament, aprenen a relacionar fets i situacions, i a organitzar estructures cognitives i conceptuals que fan comprensible la informació

No oblidem que, també en parlar de les guerres, cal treballar continguts d'història social, que faciliten als alumnes la seva identificació amb persones senzilles i anònimes i amb els processos històrics que han de viure. Es tracta d'investigar a l'aula temes relacionats amb la vida quotidiana, allò que uneix les persones, temes que poden ser viscuts per qualsevol de nosaltres i no només grans moments èpics, polítics o militars, que ens acosten a grans personatges allunyats de la gent corrent. Òbviament, cal reconèixer els governants i militars que varen protagonitzar els fets més rellevants d'una determinada guerra, però possiblement serà a través de les vivències d'un soldat, d'un nen de la guerra, d'un refugiat o d'una mestressa de casa com podrem captar les conseqüències de la guerra i la postguerra en la gent senzilla (la fam, la por, l'arribada de desplaçats i refugiats, les malalties i la malnutrició, els bombardeigs a la població civil, etc.).