Per la Pau / Peace in Progress

Foto: World Bank Photo Collection

El present número de Per la Pau / Peace in Progress té com a tema monogràfic el paper dels observatoris i anàlisis de llibres de text en la creació de cultura de pau i en l'educació per la pau.

Com ja vaig dir fa uns anys, de manera provocativa, educar per la pau, els drets humans i la solidaritat en l'àmbit escolar i social exigeix optar per una prudència radical: prudència, perquè cal imposar fites raonables, progressivament, per aconseguir canvis; i  radical, és a dir anant a les arrels i partint de les arrels, perquè des del primer moment cal tenir present els objectius finals - tant en la part de l'anàlisi (el que es critica i que cal canviar) com en la part dels resultats esperats (el que s'espera poder construir). Prudència radical davant l'impaciència tàctica.

Analitzar llibres de text significa construir instruments de prudència radical i ha estat important com s'ha vist històricament. Començaré contextualitzant  la tradició i importància de l'anàlisi dels llibres de text i dels manuals escolars.

Primer, disposar d'eines per judicar la qualitat dels llibres de text és habitual i en particular molt important en gran part dels països del Sud, on sovint l'elecció dels llibres de text, i no només el compliment de directrius curriculars, és una decisió que es pren a nivell de les autoritats educatives. Sovintegen les propostes que permeten analitzar els continguts, les activitats, la metodologia, i fins i tot els aspectes formals (des de la legibilitat fins el tipus de llenguatge emprat).

Segon, atesa la importància dels llibres de text en el context educatiu dels països del Sud, la UNESCO incorporà des de la seva fundació l'any 1946 l'elaboració de llibres de text com a part de la seva estratègia educativa, basada també des del principi en la promoció dels drets humans, tot fomentant la creació de llibres de text i fent periòdicament tallers que socialitzen diverses eines d'anàlisi, com pautes per a observatoris. Altres organismes internacionals també han elaborat directrius i recomanacions al respecte[1], i existeixen fins i tot actualment actuacions en marxa molt ambicioses (i polèmiques) com l'elaboració d'un manual amb narratives compartides per la conflictivitat als Balcans. Tot plegat permet dir que la UNESCO, com es pot comprovar al seu web, considera que els manuals i materials didàctics "ben concebuts transmeten conceptes i competències que fomenten la pau, els drets humans i el desenvolupament  sostenible", en particular en el camp de l'educació per la pau i el treball per la comprensió internacional[2].

Tercer, des dels anys setanta, la revisió de llibres de text, sobretot després d'un primer informe, es focalitza en una anàlisi, constructiva i en clau positiva, adreçada a millorar els productes, amb pautes de lectura molt senzilles.

L'instrument que s'analitza en aquest número és el paper de l'anàlisi crítica, constructiva, de manuals i de llibres de text, com a part objectiva de l'educació per la pau. Una eina que en exigir treball amb els autors dels manuals i les editorials forneix oportunitats pel treball conjunt i el teixit de complicitats entre especialistes en pau i desenvolupament, professorat, autors i editorials, autoritats educatives, pares, i en general comunitat educativa (inclosos els alumnes) en la recerca d'assolir millors competències.

Una feina de ben segur modesta, pensaran alguns. Tanmateix, segur que molt eficaç, perquè com recordava Isaiah Berlin, "només podem fer allò que es pot fer, però això cal fer-ho inel·ludiblement".