Per la Pau / Peace in Progress

Jaume Botey

L'informe Anàlisi dels llibres de text de Ciències Socials des d'una perspectiva de Pau (quart d'ESO, 2008-2011) és el primer resultat de l'observatori "Llibres de text i material educatiu" creat per l'Institut Català Internacional per la Pau en el marc de la Llei del Parlament de Catalunya de juliol de 2007.

És lloable la voluntat que la màxima instància política de Catalunya, el Parlament, vulgui ser informat i orientar els criteris que han de guiar els materials escolars. Efectivament, encara que el currículum com a pauta general surt del Govern, l'elaboració concreta deixa un ample espai de maniobra en mans de les empreses editorials i dels autors. D'altra banda, l'implícit reconeixement del caràcter que, de fet, té l'educació, és un fet polític.

No fem més que repetir una de les tesis importants de Freire: la naturalesa històrica i política del fet educatiu. I en conseqüència, així com cada "polis", cada poble, ha de poder debatre, decidir i materialitzar el seu projecte de societat, que és un projecte polític, també ha de poder definir el projecte educatiu que vol pels seus joves.

Aquesta dimensió penetra tots els aspectes de l'educació: model de gestió, recursos, etc. Però ho fa de manera especial en els valors que sustenten les Ciències Socials. El coneixement de l'entorn, del territori, de les seves riqueses i possibilitats, i el coneixement del passat, de les arrels, de les sotragades i dels èxits del col·lectiu del que formem part, són imprescindibles per construir una comunitat que vulgui construir el seu futur. Per això les Ciències Socials són un lloc privilegiat per a la transmissió de valors. Així fou considerat ja l'any 1857, a la Llei Moyano, la primera Llei d'Educació de l'Estat espanyol, quan aquesta va establir que la Història i la Geografia formarien part del "corpus" principal de les matèries que havien de cursar els estudiants.

Hem analitzat, doncs, el tractament que els llibres de text fan del concepte Pau. La Pau entesa no solament com absència de guerra o de violència física i en la dimensió militar, sinó la Pau en un sentit positiu i més ampli: la pau que brolla de la justícia i del desenvolupament humà harmònic d'una societat, en referència al conflicte social com una de les principals causes de la violència estructural d'una societat; la pau en el sentit polític de convivència democràtica i respecte als drets humans; la pau des de la perspectiva de gènere; la pau resultant de considerar la diversitat cultural, ètnica i lingüística com una riquesa, i la pau amb la naturalesa, fruit de l'estima al medi ambient i que preveu un creixement sostenible. Hem observat si el tractament de cada un d'aquests aspectes respon a criteris científics i objectius, explicats amb rigor. Fer-ho així, amb elements contrastats i crítics, sense sectarismes, suposa ja una explicació impregnada de valors. 

El resultat de l'anàlisi és que, en general, els llibres de text editats a Catalunya són uns bons instruments en l'educació per la Pau. D'altra banda, editorials i autors s'han de sotmetre al marc del "currículum" que prové del MEC i de la Conselleria. Es tracta d'un condicionant important perquè a vegades els criteris del "currículum" poden no coincidir amb els criteris que els autors voldrien. Per exemple, en aquests currículums encara hi ha un excessiu pes de la cronologia, del model de la historiografia positivista que fa de les elits polítiques, econòmiques o militars les protagonistes principals de la història, o són predominantment eurocèntrics.

Malgrat aquests condicionants cal ressaltar en els nostres llibres

• a. un alt grau d'objectivitat, de rigor historiogràfic i alhora de compromís amb els valors en cada un dels sis apartats, eliminant els continguts patriòtics o mitològics. No calen moralismes superposats. Els judicis morals apareixen en la comprensió del que va passar.
• b. ressalta un notable esforç en l'equilibri entre el necessari domini de la cronologia i alhora la necessària explicació de les causes dels conflictes, així com l'equilibri entre la lectura de la història vista des de les elits i la història vista des de la base o classes populars.
• c. finalment es valora també positivament l'equilibri entre els continguts i l'instrumental didàctic que ha d'incloure tot manual: gràfics, mapes, exercicis, utilització de les noves tecnologies, etc.

Aquestes valoracions positives no amaguen els aspectes crítics que s'han trobat i que es posen de manifest a l'informe. Per obviar-los en futures edicions es fan una sèrie de recomanacions per a cada una de les dimensions de Pau que s'han considerat. Seria desitjable que tant administracions com editorials i autors les tinguessin presents.

Aquest informe és una petita part de l'esforç que l'administració ha de fer a fi d'anar construint materials educatius amb criteris fiables i contrastats. La societat en general, empreses, autors, professionals de l'educació, el sistema educatiu en la seva globalitat també ha d'aportar-hi els seus criteris. Es tracta d'un procés col·lectiu de creació de complicitats sense les quals no serà possible l'objectiu que preteníem: l'educació per la Pau en el context més ample de construir la "polis", fer "ciutadans".