EN PROFUNDITAT
La cultura de la pau dins l'aula
Joan Camós i Albert Marzà
Que el camí de la cultura de pau és ple de dificultats és un fet que no es discuteix. És difícil fer-hi front amb èxit en una societat que, tot i fer una valoració positiva de paraula, defensa, a la pràctica, uns plantejaments que en són ben llunyans.
Aquestes dificultats també es produeixen quan intentem traslladar dins de l'aula la perspectiva de la pau en les diverses matèries del currículum.
L'Observatori de llibres de text de l'ICIP ha estudiat una matèria, Ciències Socials, en un nivell educatiu, 4t d'ESO. El fet que el currículum plantegi desenvolupar, en l'últim curs de l'ensenyament obligatori, la història contemporània, període molt destacat per la quantitat i intensitat dels conflictes bèl·lics, fa d'aquest estudi un bon indicador dels reptes que la cultura de pau té en l'àmbit de l'educació formal.
El primer obstacle que trobem és el currículum que, tot i allunyar-se dels antics plantejaments en els quals el recurs de la memorització i l'enaltiment de les gestes militars eren a l'ordre del dia, continua exigint de l'alumnat absorbir una gran quantitat d'informació i segueix donant un paper rellevant als fets bèl·lics.
En això els llibres de text analitzats no contradiuen el que fa la societat en el seu conjunt: tant la producció audiovisual –pel·lícules i telesèries- com els pressupostos del Ministeri de Defensa mostren una inclinació manifestament favorable a la cultura de les armes i a la utilització de la violència. I encara sort que els llibres de text editats en català –que és allò que hem analitzat- en general plantegen buscar les causes dels fets i reflexionar-hi, aspectes que la nostra societat no sol promoure.
Ni el currículum ni els textos amb els quals treballa el professorat són sensibles a la cultura de pau o ho són en un grau baix. L'exclusió de certs temes, relegar-ne d'altres a les parts secundàries dels textos o la utilització d'un llenguatge inadequat fan que, tot i les millores si ho comparem amb anys enrere, l'enfocament del conjunt és lluny de promocionar una cultura de pau entre l'alumnat.
Malgrat això, queda la possibilitat que el professorat opti per destacar allò que el currículum permet i els llibres han introduït. El problema és que no tot el professorat és receptiu a aquestes qüestions, per a les quals, a més, no han rebut formació específica, o, si ho són, no sempre troben prou suport entre els companys i companyes de Departament o en el Claustre per arriscar-se a favor d'una perspectiva relativament nova, la de la pau, enfront de la manera tradicional de desenvolupar la matèria.
Ara mateix no hi ha cap prova externa de final de secundària que obligui a tractar segons quins continguts o a fer-ho d'una manera concreta. En l'horitzó, però, plana l'anomenada Llei Wert que podria complicar encara més la possibilitat d'un enfocament favorable a una cultura de pau per a les Ciències Socials de 4t d'ESO i per a la resta de matèries que, des del marge que els donen els respectius currículums, podrien fer-ho.
La llista de dificultats és llarga, per tant, ha de ser-ho, també, la de solucions. Caldria incidir en diversos aspectes per aconseguir un canvi de perspectiva pel que fa a l'ensenyament de les Ciències Socials a 4t d'ESO i al de les altres matèries i en tots els nivells: en la modificació del currículum, en la formació del professorat, en l'elaboració de materials alternatius que facilitin la feina dins de l'aula, etc.
És un repte complex i que caldrà realitzar a mig termini. Però les dificultats no són un obstacle insuperable. El que cal és tenir una determinació ferma per dur-lo a terme. El document elaborat per l'Observatori de llibres de text, Anàlisi dels llibres de text de Ciències Socials des d'una perspectiva de Pau (Quart d'ESO, 2008-2011), és una eina per aquest procés.