Per la Pau / Peace in Progress

Christophe Barbey

Les constitucions són localment universals. Expressen els nostres ideals. Moltes vegades són un element d'unió.En la mesEn la mesura de les seves possibilitats, moderen l'ús del poderde manera que s'asseguri el seu exercici a favor de totes les persones. La paraula "pau" és present en la majoria de les constitucions¹. Tanmateix, massa sovint, apareix tan sols al preàmbul o únicament fa referencia als poders en el marc de la guerra, al respecte de l'ordre públic o al "jutjats de pau²". No obstant això, a mesura que les constitucions es revisen més, i amb molta freqüència no mitjançant el vot popular, la pau va avançant en els nostres texts fonamentals, assegurant així que tant la gent com les seves institucions tinguin a l'abast més instruments que assegurin l'establiment o manteniment de la pau. Ara mostraré on i per a quins propòsits la pau està present, o es pot afegir, a les nostres constitucions.

Els preàmbuls són un bon lloc en el qual afirmar el que la gent pretén a través de la seva constitució. Recorden la dimensió simbòlica de la pau i la poden assenyalar com un dels valors que governen un país. També poden expressar la pau com a element d'unió i conciliació, en el sentit d'admetre les diferències polítiques i socials que la constitució encararà més tard per regular pacíficament el debat polític. La pau també s'hauria d'incloure en preàmbuls perquè ofereix l'única solució sostenible als conflictes. Tanmateix, com els preàmbuls són d'una natura exemplaritzant, es necessiten maneres més concretes d'avançar en la pau. Normalment, les constitucions afirmen els principis rectors i la forma de l'estat i els seus modes d'acció. Com a part de l'estat de dret i del sistema democràtic, la pau podria ser tinguda en compte, en totes les activitats estatals, de la mateixa manera que es té en compte - o que s'hauria de tenir - la igualtat de gènere o la conservació dels recursos naturals. Afegint la pau als requisits bàsics de l'acció governamental s'afirma la necessitat de relacions harmonioses entre l'estat i la població, així com entre tots els elements de la societat.

Un exemple benvingut es pot trobar a la nova constitució del cantó suís de Vaud que estipula: "En totes les seves activitats, l'Estat vetllarà perquè la justícia i la pau prevalguin. Donarà suport a la prevenció dels conflictes"³. Un exemple diferent de pau que governa totes les activitats estatals existeix al gran volum de jurisprudència desenvolupada per la Cort Suprema de Costa Rica, un país que no té cap exèrcit.

Les constitucions normalment contenen un catàleg de drets humans. La pau es pot considerar un dret humà i, si és així, sota quin propòsit? Tothom té el dret de viure en pau. Això és només una asserció més contundent sobre el dret a la seguretat concedida a tot ordenament jurídic. El dret humà a la pau promou la convivència pacífica, el diàleg en comptes de l'enfrontament, i solucions pacífiques per a molts, si no tots, els conflictes. La seva inclusió asseguraria que l'estat publiqués informes regulars sobre el progrés de la pau tant en les seves pròpies activitats com en la societat globalment, i establiria el dret d'exercir control judicial sobre qualsevol ús de força. El Consell de Drets Humans de les Nacions Unides està treballant en el concepte, amb una aproximació original, afirmant que el dret a la pau s'hauria d'expressar a través d'estàndards mesurables de pau. Qualsevol nova constitució que inclogués la pau com un dret humà avançaria en aquesta manera d'entendre el progrés.

Les disposicions que regulen els poders legislatiu, executiu i judicial, a vegades inclouen especificitats relatives al federalisme, son mecanismes pensats per assegurar el pacífic funcionament de les institucions. Es poden millorar afegint-se al sistema democràtic més efectius procediments de consens i més drets de participació democràtica, per exemple creant o eixamplant el dret de la població per la convocatòria de referèndums.

Si la pau és un dret humà i un principi rector de les activitats de l'estat, llavors l'estat ha de donar als seus habitants i al seu personal els mitjans per tal d'aprendre a com viure en pau. Per tant la pau ha de ser ensenyada, practicada i estudiada a les escoles, des dels nivells més baixos fins a l'ensenyament superior. Això també es pot garantir a la constitució.

Però com, no obstant això, de vegades els conflictes sorgeixen, els mètodes de resolució pacífica de conflictes han de ser a l'abast de la població i de les seves autoritats: els mètodes tradicionals o locals de resolució pacífica de conflictes, la mediació o altres mecanismes de resolució de disputes, així com institucions com els Síndics de Greuges que apareixen ara regularment a les constitucions.

Però això pot ser insuficient, així també es necessiten polítiques per a la prevenció de la violència. L'obligació de l'estat d'evitar pacíficament la violència i d'assegurar l'ordre públic és una missió constitucional. Fent-ho així l'estat funciona com a exemple de pau per a la població.

Si no obstant això la prevenció falla, l'ús de força per restaurar la pau pot arribar a ser necessari. Per evitar abusos i limitar els danys, l'ús de força ha d'estar fortament regulat. La constitució de 2012 de l'estat suís de Ginebra ofereix un bon exemple de què es pot fer: "En situacions de conflicte, prioritàriament ha d'evitar-se l'ús de la força, o al menys ser limitat. Les persones afectades hauran de participar"⁴.  

Podem imaginar relacions internacionals sense pau? Alguns països prohibeixen la guerra en la seva constitució⁵. La Carta de les Nacions Unides també prohibeix la guerra⁶, així d'alguna manera tots els països haurien de prohibir la guerra. Alguns països prohibeixen l'existència de l'exèrcit⁷, o d'armes nuclears. Altres països han fet de la pau un prerequisit per a la cooperació internacional. I molts d'altres han reafirmat que la coexistència pacífica de la població és un principi general de dret internacional.

La pau és un regal humà, una necessitat humana i l'expressió de la nostra creativitat en vers la voluntat d'una millor qualitat de vida. Tots nosaltres ens relacionem amb una constitució concreta, i teòricament, tots nosaltres tenim alguna cosa a dir respecte del seu contingut. També hem d'aportar sobre el futur de la humanitat, sobre que és el que volem per nosaltres, pels nostres països, per a les nostres institucions. Suposant que desitgem un futur sostenible i per tant un futur pacífic, podem començar millorant la presència de la pau a les nostres constitucions.