En profunditat
L'impacte ambiental i social de les operacions de Shell a Nigèria
Antoni Pigrau
El efectes negatius sobre el medi ambient de més de cinquanta anys d'extracció de petroli a Nigèria, primer productor a l'Àfrica, són enormes, per la crema dels gasos procedents de les operacions, pels vessaments continuats de cru i per la desforestació. Això ha generat igualment un impacte continuat sobre la salut de les persones i les seves condicions de vida. Un informe encarregat pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, de l'any 2011, va qualificar Ogoniland, en el Delta del Níger com la zona més contaminada del món i va estimar que seria necessari un període d'entre 25 i 30 d'anys de treballs, amb inversions milionàries, per recuperar els ecosistemes de la regió.
Una de les empreses capdavanteres en l'explotació de petroli a Nigèria ha estat, des de 1957, l'empresa Royal Dutch Shell, que opera a Nigèria a través de la seva filial Shell Petroleum Development Company of Nigeria (SPDC), en col·laboració amb altres empreses del sector.
En aquest llarg període Shell s'ha vist involucrada en nombrosos litigis relacionats no només amb les conseqüències ambientals de les seves activitats, sinó també per la seva implicació amb infraestructures, finançament i suport logístic, en els episodis de repressió duts a terme per diferents governs nigerians per tal d'aturar l'oposició a la continuació de les activitats extractives a la regió. Aquesta repressió va assolir un dels seus moments més greus durant els anys 80 i 90 contra l'organització que liderava l'oposició, el Moviment per a la Supervivència del Poble Ogoni (MOSOP). El 1994 nou dels seus membres – entre ells l'escriptor Ken Saro Wiwa - van ser detinguts, jutjats sumàriament, condemnats i, finalment, el 1995, executats a la forca.
Durant aquests anys, les comunitats afectades, amb el suport d'organitzacions com Environmental Rights Action/Friends of the Earth Nigeria, han presentat contra Shell i altres empreses petrolieres centenars de demandes en relació, especialment, amb vessaments de petroli, davant els tribunals de Nigèria, però sovint les decisions s'han ajornat durant anys i són poques les decisions judicials fermes que han comportat algunes compensacions econòmiques, i poques vegades la restauració del medi ambient. Per exemple, el juliol de 2010, després de gairebé deu anys des del seu inici, un tribunal federal de Nigeria va condemnar Shell Nigèria a pagar uns 100 milions de dòlars en concepte de danys i perjudicis a la Comunitat d'Ejama-Ebubu, per un vessament de petroli succeït quaranta anys enrere, el 1970, que afectà unes 250.000 hectàrees, i també a recuperar la zona fins deixar-la tal com estava abans de l'abocament.
Els litigis han arribat també davant de la justícia d'altres països com els Països Baixos, on està domiciliada l'empresa matriu. El 9 maig de 2008 camperols i pescadors residents en tres comunitats del Delta del Níger (Oruma, Goi i Ikot Ada Udo), recolzats per Amics de la Terra Holanda i ERA/FoE Nigèria, van presentar tres demandes contra Royal Dutch Shell PLC i SDPC de Nigèria davant el Tribunal de Districte de l'Haia. Els demandants sol·licitaven que el tribunal declarés la responsabilitat civil pels danys soferts en les seves propietats i en el medi ambient com a conseqüència dels vessaments de petroli succeïts entre 2004 i 2006. Entre d'altres aspectes es demanava al tribunal que ordeni a les empreses la neteja dels espais contaminats i de les fonts d'aigua, l'aplicació d'un pla per mantenir les canonades i prevenir els abocaments i que s'estableixi una indemnització per a les víctimes. El gener de 2013 el Tribunal de Districte de La Haia va emetre les sentències. El Tribunal va exonerar de responsabilitat a l'empresa matriu i a la subsidiària en dos dels tres casos, per considerar provat que aquests vessaments van ser causats pel sabotatge d'oleoductes subterranis i que no hi va haver negligència de SDPC en el deure de vigilància de les seves instal·lacions. En canvi si va apreciar aquesta negligència en el tercer cas, relatiu al el vessament a Ikot Ada Udo i va condemnar la filial a assumir la responsabilitat civil. Aquest és una fita en la litigació transnacional contra empreses multinacionals pel fet que un tribunal nacional del país en què s'ubica l'empresa matriu es declari competent per conèixer de reclamacions de responsabilitat civil per danys (ambientals) causats a tercers per empreses subsidiàries que operen en països tercers.
També aprofitant l'existència de l'Alien Tort Claims Act s'han presentat diferents demandes davant els tribunals civils federals als Estats Units, en relació amb la vulneració del dret internacional per part de l'empresa Shell a Nigèria. Les més significatives són les relacionades amb els casos Wiwa, el 1996, i Kiobel. La primera, després d'un complex procediment judicial, va acabar el juny de 2009, amb un acord entre les parts, quan el judici estava a punt de començar. L'acord va preveure el pagament, per part de les diverses empreses del grup Shell demandades, d'un total de 15,5 milions de dòlars en concepte de compensació als demandants i per a l'establiment d'un fideïcomís en benefici del poble Ogoni, per tal de finançar diferents iniciatives de promoció social en el seu territori. L'itinerari de la segona demanda, presentada el 2002, no ha estat menys complexa i ha acabat amb una polèmica decisió de la Cort Suprema dels Estats Units, el 17 d'abril de 2013, que ha rebutjat la competència dels tribunals del país en relació al cas.
Les activitats de Shell a Nigèria també han estat objecte de demandes davant organismes internacionals en l'àmbit africà. En aquests casos les denúncies anaven dirigides contra l'Estat de Nigèria per la seva tolerància respecte dels danys ambientals i les conseqüents vulneracions de drets humans causat per Shell.
D'una part la Comissió Africana de Drets Humans i dels Pobles, va adoptar una decisió, l'octubre de 2001, en què va considerar que Nigèria havia violat, entre altres, els articles de la Carta Africana de Drets Humans i dels Pobles, relatius al dret a un medi ambient sa, a la sobirania sobre els recursos naturals, el dret a la salut o el dret a la vida, en relació amb el poble Ogoni, violacions en què considera implicades a les empreses Nigerian National Petroleum Company (NNPC), en consorci amb SPDC.
D'una altra part, el 2009 l'Organització no Governamental nigeriana Socio-Economic Rights and Accountability Project (Serap) va presentar una demanda per violació dels drets humans a la regió del Delta del Níger contra les autoritats de Nigèria i diverses empreses petroleres, entre elles Shell, davant la Cort de Justícia de la Comunitat Econòmica d'Estats de África Occidental (ECOWAS). La Cort va decidir que no tenia competència en relació amb les empreses demandades i la demanda es va reformular el 2011 contra les autoritats de Nigèria (President i Fiscal General). En la sentencia de 14 de desembre de 2012, la Cort condemnà Nigèria per vulneració del dret a un medi ambient sa, en relació amb la vulneració de l'obligació d'adoptar mesures eficaces per a la protecció dels drets reconeguts a la Carta Africana de Drets Humans i dels Pobles, per l'incompliment de les seves obligacions de vigilància de les activitats de les empreses que actuen en el seu territori.
Malgrat l'existència a Nigèria de lleis protectores del medi ambient i de normes que estableixen la responsabilitat de les empreses pels danys que causen, les víctimes han pogut constatar la distància que hi ha entre l'existència de lleis escrites i la seva aplicació efectiva així com l'enorme influència que les grans empreses transnacionals petrolieres que operen a Nigèria poden exercir sobre les estructures de l'Estat amb la finalitat d'eludir, en la major part dels casos, les seves responsabilitats pels danys causats. Per això han acabat per buscar vies d'accés a la justícia arreu del món, amb resultats diversos, perquè les vies de justícia extraterritorials són, en general, poques i de més difícil accés.
Però, a banda de les ben visibles limitacions existents en l'àmbit de la protecció dels drets humans, l'aspecte de fons és que mentre no hi hagi un canvi de tendència pel que fa a la pressió de la demanda de recursos naturals i d'energia en el món més desenvolupat i a la renúncia als combustibles fòssils en favor de les energies netes, continuaran els impactes negatius sobre el medi ambient i els drets de les persones i les comunitats que acompanyen especialment les activitats extractives. La trajectòria de Shell a Nigèria n'és un exemple paradigmàtic.