Recomanem
Més recomanacions
-
My name is Jody Williams
Jody Williams és una figura fascinant. Ho és per a qualsevol activista per la pau i els drets humans, però encara ho és mésper als que hem estudiat amb una certa profunditat campanyes de desarmament com la de les mines antipersones. Hi hem coincidit en diverses trobades, sobretot en l'època de la negociació del tractat de prohibició de les municions de dispersió. I com poden confirmar d'altres activistes i diplomàtics, és una persona que deixa empremta.
I així es reflecteix a la seva autobiografia. Escrita per a un públic nord-americà, aquesta noia de Vermont amb un carisma extraordinari aprofundeix de nou en una autocrítica que va començar a Banning Landmines: Disarmament, Citizen Diplomacy, and Human Security. Pel que fa als intríngulis de la campanya, és cert que ja els havia explicat a d'altres llocs, però mai amb tant de detall. En aquest sentit, l'autora s'autodefineix com el poli dolent per explicar el seu rol durant les negociacions que van conduir a la prohibició de les mines antipersona.
Des d'una perspectiva sincera i des d'una certa maduresa, recorda anècdotes lligades a la seva forta personalitat, quant a desacords o discussions també en l'àmbit més íntim. I és que el que realment és nou en aquest nou llibre és tota una part personal,incloent-hi les seves històries amoroses, probablement menys rellevants per al lector interessat en els aspectes de la diplomàcia de la societat civil, on Jody Williams és una figura cabdal. En aquest sentit, hi podem trobar útils reflexions en primera persona sobre el lideratge i les diverses formes de liderar.
Potser, l'aspecte més curiós de la seva vida sigui el fet que fins als darrers anys d'universitat, la consciència política de Jody Williams era pràcticament inexistent; i va ser la universitat de la vida, a partir d'una curiositat per saber com funciona el món fora del comú, el que la portaria a convertir-se en una de les 100 dones més influents del món. En definitiva, qualsevol de nosaltres pot arribar a ser una activista que guanyi el Premi Nobel per la Pau. O, com a mínim, això és el que es desprèn d'aquesta autobiografia. X.A.
-
The Pillars of Peace
Quins factors fan que una societat sigui més pacífica que una altra? Com es mesuren els nivells de pau positiva?
L'Institute for Economics and Peace ha publicat recentment l'informe 'The Pillars of Peace', que defineix precisament les estructures necessàries per a construir una societat pacífica, entenent la pau com un estadi de justícia social més enllà de l'absència de violència.
Són aquests 8 pilars, 8 elements interdependents que creen un clima propici per a la pau: un govern que funcioni bé (efectiu i proper als ciutadans), un bon ambient de treball, una distribució equitativa dels recursos, l'acceptació dels drets dels altres, una bona relació amb els veïns (individus, comunitats i estats), la lliure circulació d'informació, un alt nivell de capital humà, uns nivells de corrupció baixos.
L'estudi demostra com cadascun d'aquests factors té impacte sobre la resta, són interdependents, de manera que la fortalesa o la fragilitat de cadascun d'ells farà que la resta siguin, alhora, més o menys forts. Per exemple, és indubtable que els nivells de corrupció d'una societat estan plenament lligats al bon funcionament del govern i a la lliure circulació d'informació.
La investigació també demostra la relació entre la resiliència – la capacitat humana d'assumir situacions límits i adaptar-s'hi- i la pau. Així, es pot afirmar que els països amb uns nivells més alts de pau tendeixen a superar més fàcilment xocs externs, ja siguin econòmics, geopolítics o desastres naturals. I en tenim dos exemples recents: la recuperació del Japó després del tsunami de 2011 i la recuperació d'Islàndia després de la crisi financera. E.R.
http://www.visionofhumanity.org/sites/default/files/Pillars%20of%20Peace%20Report%20IEP.pdf
-
Parliamentarians for Global Action- Acción Mundial de Parlamentarios
Parlamentaris per una Acció Global (PGA) (www.pgaction.org/home.html ) és una associació sense ànim de lucre, establerta el 1978, i que inclou més de 1000 parlamentaris escollits a més de 130 països. Inicialment el seu objectiu principal era la lluita pel desarmament nuclear, tanmateix amb el temps ha anat eixamplant aquest objectius tot incloent la promoció de la pau, la democràcia, l'estat de dret, els drets humans, l'equitat de gènere. Per aconseguir-los tracten d'informar i mobilitzar als parlamentaris i així avançar en la seva consecució.
D'entre els seus programes podem destacar el de "Dret Internacional i Drets Humans" i el de "Pau i Democràcia". En el marc d'aquest darrer programa el PGA va iniciar al 2013 una campanya global per la ratificació del Tractat de Comerç d'Armes. La campanya compta amb un important nombre de materials tot incloent una "caixa d'eines" per tal que els parlamentaris puguin promoure la signatura del tractat. Cal remarcar que el document també inclou un redactat del tractat amb comentaris sobre quina hauria de ser la funció del parlamentari, article per article, per una correcte implementació, derivant així en una eina parlamentaria molt útil. Malauradament d'entre els 44 parlamentaris que formen part activa d'aquesta campanya no hi ha cap de l'estat espanyol.
Abans d'acabar l'any al desembre l'associació portarà a terme el seu 35é Fòrum Anual, la temàtica del qual serà "Construint una pau estable i duradora: el paper dels parlamentaris en el suport als processos de pau" i tindrà lloc a Bogotà (Colòmbia).
-
Global conflict trends
El Center for Systemic Peace (www.systemicpeace.org/ ), fundat al 1997, és un centre de recerca sobre la violència política. El CSP dona suport a la recerca quantitativa en àrees relacionades amb la violència. El centre realitza estudis sobre les tendències generals tant a nivell global, regional i estatal. En el marc de les seves activitats, s'inclou el Global Conflict Trends (www.systemicpeace.org/conflict.htm ), una iniciativa que pretén examinar des d'una perspectiva sistemàtica el grau general de la pau al món.
La seva perspectiva de pau inclou aspectes com la distribució dels ingressos, el volum de conflictes armats (intraestatals i interestatals), el nombre d'estats que participen en accions bèl·liques, el nombre de morts per violència política, el nombre de refugiats i desplaçats interns, tipus de règim en relació al ingressos, morts per actes terroristes i fragilitat estatal. Totes aquestes estadístiques intenten recollir dades des de mitjans del segle passat fins a l'actualitat. A més dels gràfics recullin la informació és possible accedir a les dades que donen lloc al gràfic i les especificitats tècniques que s'han emprat en recollir les dades. Tota aquesta informació està disponible al web.
De manera molt sintètica ofereixen també algunes de les claus respecte de la conflictivitat actual. Així destaquen, entre d'altres els efectes de la propagació de la violència armada als països veïns o la importància del control de mercats negres (narcotràfic, diamants) en un procés de privatització de la guerra.