Per la Pau / Peace in Progress

Lilia Yusupova és membre de l'organització "Memorial" a Txetxènia, i Elena Vilenskaya és representant de l'organització de la "Casa de la Pau i la Noviolència" i les "Mares de soldats de Sant Petersburg". Ambdues activistes treballen pels drets humans, contra la guerra, la injustícia i la impunitat en les regions russa i txetxena. Amb motiu del Dia Internacional de les Dones per la Pau i el Desarmament, les dues activistes foren convidades a Barcelona per l'organització "Dones x Dones" amb el suport de la "Lliga dels Drets dels Pobles" en el marc del projecte "Juntes per una pau que sigui nostra".

Lilia Yusupova i Elena Vilenskaya

LILIA YUSUPOVA
Organització "Memorial"

Ens pot explicar una mica del seu itinerari professional?

Jo era professora d'història, i arrel dels canvis que va implicar la Perestroika em vaig centrar en temes de la història de la República Txetxena, ètica, tradicions del meu país, etc. Després vaig ser convidada a treballar al Departament d'Afers Socials, i amb l'ajuda del meu marit, que era periodista, vaig començar a treballar com a secretària de l'ONG "Memorial". Aquest càrrec m'implicava sacrificis, com ara la renúncia de la direcció del centre escolar on treballava. L'any 2001 vaig encapçalar l'oficina a Gudermés, a Txetxènia. L'odi arrelat cap a Rússia feia molt difícil la tasca, així que no em vaig limitar a treballar a favor dels drets humans, en què estava encaminada l'organització "Memorial", sinó que també vaig realitzar treballs per a la pau, com per exemple activitats culturals, educatives i socials en les quals es convidava a interactuar al sector militar rus per tractar de trencar els estereotips generats entre Rússia i Txetxènia.

Quins són les principals dificultats a les que s'enfronta l'organització Memorial?

Tenim diversos problemes. En primer lloc, la falta de comunicacions en tots els sentits (diaris, televisió, ràdio, etc.) Per exemple, l'accés a Internet que amb prou feines ara es comença a tenir a Txetxènia. També patim la falta de finançament, que limita molts projectes, unit a les dificultats per difondre les nostres activitats i projectes. És per això que la creació i divulgació d'espais per a la comunicació és de gran importància.

Però la nostra principal dificultat és la por social que ha generat les diverses represàlies del govern txetxè, com ara les múltiples desaparicions, tortures en presons clandestines, tortures psicològiques, etc.

Per quins mitjans se sosté l'organització Memorial?

Les diverses oficines de l'organització Memorial es sustenten gràcies al Comissionat de Refugiats. També rebem l'ajuda de molts països, com l'ambaixada del Regne Unit, i d'organitzacions i fundacions que ens donen suport, com per exemple l'"Open Society Institute",

Quins són els principals programes dissenyats per l'organització Memorial?

Hi ha situacions en les que es fabriquen casos criminals a determinades persones. Davant d'aquestes injustícies tenim programes d'assessoria jurídica a la població. Un altre àmbit d'actuació és el programa denominat "Iniciativa Jurídica", que es centra en els casos tancats pel Tribunal Europeu de Drets Humans, realitzant una recol·lecció de les dades de la persones desaparegudes. També tenim programes d'ajuda mèdica que s'adrecen principalment a la població desplaçada i a les persones refugiades.

La lamentable mort de Natasha Estevirova, membre de l'organització Memorial, quines repercussions va tenir?

L'organització no estava disposada a continuar arriscant les vides dels seus activistes, ja que segons dades de defensors dels drets humans amb seu a Irlanda, l'any passat vint-i-quatre activistes van ser assassinats al món. Tres d'ells varen ser assassinats en territori rus i tres més en territori txetxè.

El terrible assassinat de la nostra amiga Natasha va ser un cop molt dur. Com a conseqüència d'aquest fet, durant mig any no vàrem treballar oficialment a Txetxènia i vàrem anunciar que era impossible pels activistes dels drets humans realitzar la nostra feina. Finalment vàrem decidir sortir del territori txetxè, per la qual cosa molts activistes romanen exiliats a l'estranger, enfrontant-nos a constants amenaces directes per part del govern txetxè. Per fortuna comptem amb el suport de diverses organitzacions russes, la qual cosa ens permet comptar amb brigades mòbils d'advocats, per fer-nos suport jurídic per a l'esclariment del cas.

ELENA VILENSKAIA
Organització de les "Mares de Soldats de Sant Petersburg"
Organització "Casa de la Pau i la Noviolència"

Ens pot explicar el seu itinerari professional?

Vaig començar la meva tasca amb la incorporació al Front Popular que va provenir de la república bàltica, fundada per canviar la situació política. El 1991, juntament amb una altra dona, també del Front Popular, vàrem fundar l'organització de les Mares de Soldats de Sant Petersburg i vaig estar treballant per a aquesta causa durant tres anys. Posteriorment, fa 6 anys, vam fundar la Casa de la Pau i Noviolència a causa de la relació intrínseca que tenen els Drets Humans i el noviolència.

Com funciona i en quins àmbits focalitza la seva actuació l'organització de les Mares de soldats de Sant Petersburg?

Aquesta organització està formada principalment per dones i comptem amb el suport d'altres organitzacions com les "Dones de Negre". El nostre objectiu és donar a conèixer a través de narracions les conseqüències que implica la guerra i els conflictes armats, centrant-nos en la formació i la construcció de la pau.

Respecte a l'àrea de formació organitzem tallers educatius per a estudiants de primària secundària, universitaris i docents.

A l'àrea de construcció de la pau realitzem diversos projectes de "reconciliació" en els que participen, principalment, dones i nens que han sofert les conseqüències de la guerra i els conflictes regionals. En aquests projectes els participants comparteixen les dures experiències que han viscut. Un exemple és el concurs literari "La guerra en la meva vida", patrocinat i finançat per la Generalitat a través de organització "Dones x Dones",

La nostra missió és la de trencar amb els estereotips xenòfobs i racistes construïts i generats en bona part de la societat russa, que en moltes ocasions es genera en els mateixos centres educatius.

Gràcies a l'ajut d'objectors fiscals ens dediquem també a la lluita per l'esclariment d'actes armats punitius, com el succeït el 5 de Febrer de l'any 2000, perpetrat per l'escamot especial de la policia de Sant Petersburg al poblat d'Aldi, en el que es van produir mes de 56 morts a civils innocents.

Amb quins mitjans de divulgació compten per a la difusió dels actes de l'organització?

Tenim una estació de ràdio a Sant Petersburg, més o menys lliure, en la que col·laborem en diverses ocasions. També ens anunciem a Novaia Gazet, la qual cosa ens ha permès rebre ajut econòmic de persones que simpatitzen amb la nostra causa.