En profunditat
La societat civil clama per l'abolició de les armes nuclears
Jordi Armadans
Del 30 d'Abril al 2 de Maig es va celebrar a Nova York la Conferència Internacional "Per un món lliure, just, pacífic, sostenible i lliure d'armes nuclears", una mena de Conferència Alternativa de la societat civil prèvia a la Conferència de Revisió del Tractat de No Proliferació Nuclear (TNP). Convocada per una llarga llista d'ONG, xarxes i campanyes (des de les nord-americanes Peace Action i Nuclear Age Peace Foundation fins a les històriques xarxes Abolition 2000 o la IPB, passant per la britànica CND, el francès Mouvement de la Paix o el japonès Gensuikyo, entre altres) la Conferència volia cridar l'atenció sobre la idea, tantes vegades proclamada i mai complerta, d'eliminar les armes nuclears.
Sens dubte la Conferència alternativa es va veure afectada pel clima general d'expectació que envoltava la 8a Conferència de Revisió del TNP. D'una banda, el record amarg de la 7a Conferència (que es va celebrar el 2005 i va acabar sense cap acord) pesava. De l'altra, però, el nou clima global generat per la nova presidència dels Estats Units (que dóna més importància a la creació de consensos, a una visió multilateral i a la cerca d'espais de confiança entre els diversos països i potències) així com el missatge d'Obama en favor d'un món sense armes nuclears. Tot plegat havia fet que es visqués la celebració de la cimera del TNP com una oportunitat més significativa per generar, ni que fos mínimament, algun avenç. Més enllà dels missatges, Obama havia 'preparat' la Cimera del TNP concretant algunes de les seves visions: organitzant una Cimera de Seguretat Nuclear (abordant el possible desviament d'armes nuclears cap a grups terroristes) i transformant la seva doctrina de defensa, en rebaixar-ne el pes i dimensió que hi tenien les armes nuclears.
Tots aquests elements, per tant, confegien a la Conferència de Revisió del TNP una dimensió de dinamisme i expectació que, com deia, va acabar impulsant la mateixa Conferència Alternativa.
De fet, la simple celebració d'una Conferència de la societat civil ja va ser un clar reflex de tot això. No s'ha de confondre la presència de la societat civil –sempre possible d'alguna manera en les Conferències de Revisió del TNP- amb la força per a convocar i organitzar una Conferència alternativa de la societat civil, al marge de l'oficial. No sempre que hi ha hagut Conferència del TNP s'ha convocat una Conferència alternativa. La seva convocatòria, per tant, ja era un senyal del ressorgiment del clam anti-nuclear.
L'alta resposta de participació ciutadana també va ser un altre element que demostrava l'èxit de la iniciativa. Almenys, perquè les previsions dels organitzadors es van veure clarament superades. Prop de 1.000 persones d'arreu del món es van aplegar a la Riverside Church (una imponent església situada al Harlem, davant la riba del riu Hudson, que ha acollit nombrosos esdeveniments en clau de pau i justícia social). Tot i la grandària dels espais de l'Església, no s'hi va poder encabir totes les persones que s'hi havien inscrit.
Finalment, un altre dels elements per valorar-ne l'èxit, va ser la decisió de Ban Ki-moon de participar en l'acte de cloenda de la Conferència. La decisió, viscuda amb gran joia pels organitzadors i bona part dels participants, era certament un fet significatiu: per una banda, perquè demostrava que la Conferència Alternativa tenia prou capacitat d'atracció i prou credibilitat per tal que un secretari general de les NNUU considerés oportú d'implicar-s'hi personalment. En segon lloc perquè remarcava el tradicional compromís que Ban Ki-moon ha mantingut amb la demanda d'un món sense armes nuclears.
La Conferència, que es va cloure amb una gran manifestació de 15.000 persones recorrent el centre de Nova York, va acollir principalment persones del moviment per la pau tradicional procedents de les potències nuclears. Amb tot, caldria esmentar la immensa delegació japonesa que va tenyir iconogràficament tot l'esdeveniment. Pel que fa a Catalunya i l'Estat espanyol, servidor va ser-ne l'únic participant.
Van ser molts els tallers, les experiències, els debats generats, les reflexions expressades, les estratègies compartides i les sensibilitats recollides, com sol passar en un espai d'aquests (des de col·lectius que practiquen la desobediència civil contra instal·lacions militars fins a experts en incidència sobre parlamentaris i tècnics governamentals, passant per tota mena d'analistes i activistes), però una idea va recórrer constantment la Conferència.
Des del moviment per la pau sempre s'ha tingut una relació complexa amb el TNP: per una banda se li reconeix el fet de ser una eina important de contenció de la proliferació nuclear i, de l'altra, no deixa de ser vist com un instrument que referma la jerarquia de les potències nuclears i, que en tot cas, no ha fet avançar el desarmament nuclear.
En aquest context, la Conferència va servir per consolidar una de les apostes més remarcables que el moviment per la pau ha generat els darrers anys per intentar superar aquesta ambigüitat del TNP. Una proposta que tot i que no és nova, amb les experiències i avenços aconseguits els darrers anys en desarmament (la Convenció contra les Mines el 1997 i la Convenció contra les bombes de dispersió el 2008) ha acabat per consolidar-se com una opció possible i necessària: d'acord, aprofitem el TNP però avancem cap a un nou marc, com la creació d'una Convenció per a la prohibició de les armes nuclears. Una proposta que ja té molt consens en la societat civil, que en va guanyant en el món acadèmic i que, en l'àmbit dels estats, cada cop recull més suports.