Recomanem
Més recomanacions
-
Filosofía de la Paz
Francisco Fernández Buey, Jordi Mir i Enric Prat (eds.). Filosofía de la Paz, Barcelona: Icaria, 2010.
El llibre Filosofía de la paz presenta el pensament de setze autors i autores que, en un arc temporal que va del segle XVIII fins l'actualitat, han reflexionat sobre la realitat de la guerra i la pau. L'obra recull textos d'especialistes en el pensament i la pràctica dels autors següents: Immanuel Kant, Henry D. Thoreau, Lev Tolstói, Bertha von Suttner, Rosa Luxemburg, Mohandas Gandhi, Virgínia Woolf, Simone Weil, Hannah Arendt, Albert Einstein, Bertrand Russell, Martin Luther King, Edward P. Thompson, Petra Kelly, Sean Mac Bride i Noam Chomsky. Els articles estan precedits per una introducció de Paco Fernández Buey sobre la filosofia de la pau a la història i el text de cloenda, escrit per Tica Font, aborda els reptes actuals del moviment per la pau.
L'origen del llibre es troba en el curs que amb el mateix nom va tenir lloc a la Universitat Pompeu Fabra, entre setembre i desembre de 2008. L'ample ventall de públic assistent va fer palès el buit que existeix en aquest camp del saber i, a la vegada, la disposició d'un bon nombre de persones a accedir al mateix. El llibre, doncs, constitueix una aportació al coneixement de la filosofia de la pau, a través de les idees i les propostes dels autors i les autores esmentats, que està adreçada tant al públic acadèmic com a les persones compromeses amb la construcció de la pau i la justícia en el món actual.
(E.G.) -
Contra el reino de la bestia: E.P. Thomson, la conciencia critica de la guerra fría
José Ángel Ruiz Jiménez. Contra el reino de la bestia: E.P. Thomson, la conciencia critica de la guerra fría. Universidad de Granada, 2009.
L'historiador més citat del món al segle XX és encara poc conegut a casa nostra. I encara ho és menys la seva faceta d'activista per la pau. És per això que val la pena llegir aquest llibre sobre Edward Palmer Thompson. Perquè en un moment de manca de models i de persones extraordinàries podem treure inspiració de la que probablement va ser una de les consciències crítiques més lúcides i influents de la Guerra Freda.
Tot i ser una tasca complexa analitzar el pensament pacifista i polític de Thompson tenint a més en compte la seva prolífica obra historiogràfica, cal reconèixer que José Ángel Ruiz Jiménez se'n surt. A través de més de 400 planes de cites, dades i anàlisi aprenem sobre les principals reflexions de l'autor de La formació de la classe obrera en Anglaterra i sobre les seves propostes per fer la transició política cap al socialisme, per respondre a les amenaces als drets i llibertats ciutadanes, sobre la necessitat del no desplegament dels euromíssils, etc. Es tracta de temes que entronquen amb molts dels debats actuals entorn a la seguretat i la pau, com el paper del complex militar industrial, l'(in)existència de xocs de civilitzacions, les resistències al pensament únic o la guerra de las galàxies i l'escut antimíssils com a mesures (in)efectives de la defensa col·lectiva.
Aquest 2010 en què les negociacions sobre el desarmament nuclear tornen a estar d'actualitat, val la pena recordar la Campanya per al Desarmament Nuclear, el Desarmament Nuclear Europeu i la seva petició d'una Europa lliure d'armes nuclears des de Polònia fins a Portugal. Cal recordar que el professor i activista britànic va participar en la campanya del referèndum de l'OTAN, deixant la seva impremta en bona part de les persones i institucions que a dia d'avui formen el teixit associatiu del moviment per la pau català.
La tasca d'intel·lectual no està renyida amb la de voler participar en la creació d'un món millor. E.P. Thompson ho sabia bé i ho va portar a la pràctica. José Ángel Ruiz Jiménez ens ho explica amb detall i claredat, amb cura i amb rigor. I amb afecte. Entenc que estem en deute amb tots dos. La bona notícia és que estem a temps de saldar-lo llegint aquesta obra.
(J.A.) -
L'economia militare e il declino degli Stati Uniti
Seymour Melman. Guerra S.p.A. L'economia militare e il declino degli Stati Uniti. Roma: Citta Aperta, 2006.
El darrer llibre, pòstum, de Seymour Melman reconstrueix l'origen de l'economia militar dels EEUU des de la Segona Guerra Mundial fins als nostres dies, mostrant fins a quin punt l'expansió de la seva despesa està lligada amb l'expansió de la producció i de la investigació militar. Per a Melman, el fet que els EEUU siguin responsables de la meitat de la despesa militar al món evidencia un model econòmic que ha tingut uns costos importantíssims. D'una banda, els ciutadans nord-americans han hagut de patir la desindustrialització de la seva economia i el declivi de la capacitat productiva, amb una centralització del poder de decisió sense precedents. D'una altra, els resultats econòmics presenten un dèficit record dels comptes amb l'estranger i de la balança federal, un dòlar cada cop més dèbil i una desigualtat social cada cop més gran. L'alternativa que ens proposa l'autor és una dràstica política de desarmament i reconversió, una "reindustrialització" de l'economia i la renovació d'infraestructures i serveis públics oferint noves activitats per a les empreses i els treballadors que ara treballen al sector militar. Una important lliçó també per als moviments de la societat civil per una justícia global que en els darrers anys s'han oposat a la "guerra infinita" i a la globalització neoliberal.
Seymour Melman, expert en economia militar i reconversió industrial cap a producció civil, va explorar durant més de 50 anys els camins cap a una política de desarmament i una economia de pau. El 20 de desembre de 2004, Ralph Nader escrivia un article sobre el seu amic on deia: "amb anterioritat a la seva defunció aquest mateix mes, havia acabat el manuscrit d'un concís llibre titulat "Guerra S. L.: L'auge i caiguda de la economia de guerra permanent" en un intent de condensar tota la saviesa adquirida en dècades d'anàlisi i recerca compromesa per la pau i el desarmament".
(J.A.) -
Illicit
Moisés Naím. Illicit. London: Arrow Books, 2007
Entre els aspectes positius d'aquest provocador llibre, cal destacar l'abundància de dades i les connexions entre móns desconeguts i esfereïdors (per exemple, el del tràfic d'òrgans), on els seus protagonistes arriben a tenir un poder més gran que el dels propis governs. Estem parlant del tràfic d'armes, de persones, de drogues, de material falsificat, d'espècies en vies d'extinció, d'obres d'art robades, de blanqueig de diners i així fins a un llarg etcètera. Aquests comerços s'han beneficiat de la revolució tecnològica dels anys 90, que va anar acompanyada de mesures polítiques, socials, culturals i, sobretot, econòmiques, encaminades a facilitar el lliure mercat. Una conclusió important és que les fronteres entre el comerç legal i il·legal estan cada vegada més difuminades. El lector trobarà una gran quantitat d'exemples d'aquesta idea al voltant de forats negres geopolítics situats en els llocs més diversos de la geografia mundial, així com dels mètodes que comparteixen tots i cadascun dels tràfics il·lícits analitzats; qui se'n beneficia i qui en paga els costos, quines són les regles del joc, quins els incentius que fan que això sigui així i què podem fer per canviar-ho.
L'anàlisi de les respostes de la societat mostra els límits de l'acció policial i dels governs (especialment en absència de cooperació internacional), així com les potencialitats i diversitat de les iniciatives ciutadanes. Partint de la necessitat de centrar-nos en el problema des de la seva vessant econòmica 'són tots ells comerços que busquen un benefici econòmic', la proposta de Moisés Naim s'absté deliberadament de consideracions morals. Des d'aquesta perspectiva, cal combatre el problema des de la demanda i no només des de l'oferta, és a dir en l'àmbit dels clients, compradors i usuaris. Posar l'èmfasi en aquesta part de la transacció significa reduir el guany que els traficants en poden treure i per tant reduir els incentius que tenen per continuar amb les seves activitats, però també l'impacte negatiu que causen a la societat. Probablement la part més interessant del llibre ve a partir de la pàgina 251, quan l'autor reconeix que cal que alguns d'aquests comerços il·lícits esdevinguin lícits. La raó 'perquè no hi ha prou recursos per combatre'ls tots' ja és més qüestionable. En tot cas, posa sobre la taula la possibilitat real de fer servir estratègies de descriminalització, desregulació i legalització per sofisticar l'enfocament. Potser si hagués començat per aquí, el llibre hauria pogut profunditzar més en aquestes qüestions.
(J.A.)