En profunditat
La pau, un imperatiu ètic
Olga Amparo Sánchez
Gómez
"Històricament, les dones han desmuntat l'imaginari de la confrontació parlant d'asseure's amb totes les parts. És molt més important asseure's davant d'una taula a parlar que davant d'una tomba a plorar"
Plataforma de dones artistes de Palestina-2009
"Nosaltres que vam perdre la pau" és el títol d'un bell text, escrit per la feminista espanyola Llum Quiñonero, que parla sobre les dones durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-1939, i plasma una mirada de la societat espanyola d'aquella època. A través de la paraula de l'autora, quatre dones narren les vivències polítiques, culturals i socials en "dimensions poques vegades conegudes, que permeten endinsar-se en els diversos horitzons de l'experiència col·lectiva, la creativitat, la iniciativa i la capacitat d'intervenció ciutadana de les dones" (Llum Quiñonero, 2005:11).
"Nosaltres que vam perdre la pau" és un text que, des que va arribar a les meves mans, m'interroga sobre si les feministes colombianes, o els que escriguin la història, afirmaran d'aquí a uns anys: "nosaltres que vam perdre la pau". Prefereixo pensar, somniar i fer, per poder afirmar en un futur no gaire llunyà: "nosaltres que vam guanyar la pau".
Des del lloc on ens situem per guanyar la pau i oposar-nos a la guerra, afirmem amb tota la nostra energia i fortalesa: "nosaltres que estem guanyant la pau". Permetin-me que somniï i tingui fe en aquests temps adversos. Nosaltres, les feministes, estem guanyant la pau perquè continuem construint una nova ètica des d'una perspectiva feminista, per desvelar els discursos i les pràctiques hegemòniques que reprodueixen i justifiquen les relacions d'opressió i subordinació entre dones i homes, entre regions, entre ètnies, i que elaboren arguments que pretenen, amb una intenció "democràtica", despolititzar les causes i les conseqüències de la guerra, de la pobresa i de les violències contra les dones.
L'ètica feminista es construeix a partir de condicions d'opressió i subordinació entre dones i homes, a partir de pràctiques individuals i col·lectives, polítiques i socials. Aquesta ètica feminista qüestiona la construcció patriarcal del "ser dona" i fa una crida a la presa de consciència sobre les condicions d'explotació, discriminació, alienació, violència i exclusió cap a les dones i cap a altres grups explotats i exclosos. Aquesta ètica feminista qüestiona la violència com a forma de tramitació dels conflictes públics i privats, la militarització de la vida dels homes i dones, la distribució immoral dels recursos i de la riquesa i l'aniquilació dels ecosistemes, entre altres.
Aquesta ètica, que ens pot conduir a no ser còmplices d'un pacte patriarcal que es nodreix de la divisió sexual del treball, i a fer nostra la justícia i la integritat entre dones i homes. És una ètica que concep un nou horitzó a les nostres vides i ens condueix cap a un paradigma diferent de llibertat. Una ètica feminista que inclou respecte, honestedat, transparència, confiança mútua, flexibilitat, esperit de col·laboració.
I per poder construir una societat solidària, lliure, igualitària, justa, digna per a dones i homes, és necessari tenir una actitud permanentment autocrítica, de desconstrucció d'actituds i prejudicis. És necessari construir valors que acabin amb la por, la solitud i el silenci que s'exigeixen a opositores, opositors i a les dones, per tal de mantenir l'ordre patriarcal i la guerra com a sortida als conflictes. Nous valors que signifiquin les veus de les dones, dels oprimits i els subordinats i les seves denúncies com un acte de rebel·lió davant d'aquest sistema excloent, guerrerista i militarista.
Les dones compromeses, públicament i políticament, som blanc de la sanció i de l'adoctrinament polític, que té com a objectiu primordial la voluntat de controlar-nos mitjançant un model únic, i que produeix la internalització de l'amenaça de la por, que ens ensenya a no rebel·lar-nos.
Fer política feminista no consisteix només a participar en lluites per eradicar les desigualtats, les injustícies, les exclusions; és, també, la pràctica de les dones per desconstruir les relacions d'opressió i subordinació entre homes i dones i construir aliances per eradicar la violència en contra seva i en contra de les altres, per convertir-se en subjectes i objectes de pactes, per ser interlocutores, dialogants amb veu pròpia, i que aquesta veu sigui valorada, és a dir, per ser dones que pacten un nou ordre, per ser subjectes polítiques, per desconstruir el pacte patriarcal des d'una ètica feminista.
Fer política feminista en favor de la pau implica assumir-nos com a objectores de consciència, en desobediència als mandats patriarcals de la guerra, al nacionalisme i al militarisme. Com a feministes tenim el deure ètic de rebel·lar-nos contra tota mena d'autoritat patriarcal. Amb les nostres pràctiques públiques i privades, amb paraules, accions i símbols estem contribuint a eradicar el sexisme i el militarisme.
Tenim la responsabilitat d'exigir el diàleg, és el mínim que devem a les víctimes innocents d'aquesta guerra immoral. És indispensable que els actors s'asseguin a negociar, tot i haver-se vessat ja tanta sang. Aquest és el moment definitiu per iniciar un procés d'intercanvi que obri espais per a la negociació política. Hem d'impulsar un procés de pau veritable i que signifiqui, en primer lloc, la fi de la confrontació. La pau no pot assentar-se sobre la impunitat: cal que acabi la violència, però cal que hi hagi sancions per a tots els crims que han estat comesos.
Hem de sortir de nou al carrer per exigir, per protestar, per fer front al terror i a la por a través dels quals desitgen fer-nos callar, i cal fer-ho ara perquè tots i totes ens mereixem una vida diferent. Perquè desitgem tenir un present lliure de violències i guerres públiques i privades. Sortim al carrer com una forma de protegir el dret sagrat a la rebel·lió, es tracta avui d'un imperatiu perquè hem de fer visible la nostra resistència a la guerra, a la política militarista, i hem d'advocar per la solidaritat entre les dones per sobre de les fronteres ètniques.
Nosaltres afirmem que no pot haver-hi pau mentre totes les persones no puguin expressar-se i realitzar les seves aspiracions en un món just, lliure i igualitari. No pot haver-hi pau mentre s'oprimeixi i s'impedeixi el ple desenvolupament de la meitat de la humanitat, les dones.
Construir una vida lliure de violències per a les dones és essencial per aconseguir l'objectiu de la pau al país.