Per la Pau / Peace in Progress

En pensar en la presentació de la publicació en cinc llengües de la Declaració de Barcelona al Dret Humà a la Pau (http://www.gencat.cat/icip/pdf/DeclaracioICIP_010610_cat.pdf) vaig insistir en la presència, creixentment central, en la societat i el sistema internacional de les persones i, per tant, de les organitzacions privades que les persones creen, unes vinculades a la societat civil i d'altres al món empresarial i dels negocis.

Ens trobem en una nova realitat internacional, afaiçonada a partir de la dècada dels setanta, que es caracteritza per la lògica concurrent d'actors diversos que intenten emancipar-se de la tutela dels estats. Assistim a la substitució d'un sistema internacional clàssic, amb fronteres i regles de funcionament força precises, per un sistema social mundialitzat on s'esdevenen fenòmens parcialment contradictoris: globalització, regionalització, fragmentació i localització. Un sistema, però, amb contorns desdibuixats, amb una regulació parcialment aleatòria i on es combinen lògiques diferents. El fenomen cabdal és la globalització, entesa com la intensificació i la mundialització de tot tipus de relacions transfrontereres mitjançant factors com el canvi tecnològic que possibilita la compressió del temps i de l'espai, que afecta les relacions econòmiques però també les socials.

Aquest procés de substitució és lent, contradictori i incomplet. Això explica que coexisteixin interaccions, pautes i tendències i regles de funcionament del vell i de l'antic sistema: en termes clàssics, el vell no acaba de morir, el nou no acaba de florir.

Per això persisteixen conflictes i situacions de llarga presència, com el conflicte del Sàhara i el bloqueig de l'acord de 1991, sancionat per Nacions Unides i bloquejat per la impossibilitat d'acordar un cens i un mecanisme per fer efectiu el que diuen les resolucions, que es tracta d'un cas d'autodeterminació que, per tant, implica, articular algun tipus de mecanisme que permeti el dret a decidir de la població. Per això, els conflictes sovint evolucionen i donen lloc a episodis violents nous, parcialment vinculants amb les causes inicials, com ha passat en el cas del Sàhara durant el mes de novembre de 2009, en què la dimensió social –la privació social i econòmica de la població saharià, la real i objectiva; i la relativa, en comparar la seva situació amb la dels colons marroquins– predominà sobre el dret a decidir en les reivindicacions del campament de protesta organitzat dins dels territoris ocupats. Per això també són tan audibles, en disposar d'altaveus tant els estats com la societat civil global, les veus del silencis: la incapacitat continuada de Nacions Unides, és a dir, dels seus estats membres i en particular dels cinc que van invocar l'any 1945 la noció "d'estats iguals però responsabilitats desiguals" per justificar el seu caràcter de membres permanents del Consell de Seguretat; el paper galdós d'Espanya, l'antiga potència ocupant, i molts altres. Per això, també, l'aprofitament partidari dels fets, fins i tots abans de ser investigats, els relats interessats, la banalització i l'ús inadequat de conceptes cabdals i precisos com genocidi o l'ús recurrent de les prohibicions al dret a la informació: una forma de fer soroll, en el sentit de teoria de la comunicació, per impedir la veu eloqüent de tants silencis.

Finalment, també aquesta coexistència de sistemes explica la constant irrupció a la nostra vida dels crits de les impotències, dels actors directes que pateixen les injustícies i inequitats, però també dels que s'organitzen per lluitar contra elles, que creen eines per construir esperances i transformar els conflictes. Aquests crits sovintegen en la dimensió social de la globalització, que impregna àrees tant diferents de la vida social com les comunicacions, la seguretat, l'ecologia i el medi ambient, la regulació de la vida quotidiana, els drets humans, la cultura i la ideologia. Es tracta d'una creixent interconnexió entre subjectes i pobles, derivada del fet que vivim en "una aldea planetària", germen de "societats globalitzades". Aquest és justament el món on hem de situar el bloc "En profunditat" d'aquest número de la revista, el de les dones constructores de pau, cabdals a mitjà i llarg termini, però, alhora, invisibles i presents. Invisibles per ser societat civil i per ser dones; presents, per ser dones i tenir formes i mètodes diferents i més inclusius i, sobretot, per posar l'accent en la transformació de les relacions socials, un canvi en profunditat, de llarg abast i de llarg termini.

Ens donen una lliçó: com treballar eficaçment per accelerar el canvi del sistema internacional i tornar a la normalitat: silencis i veus com espais diferenciats.