Recomanem
Més recomanacions
-
Les catapilas, ces ingrats
Venance Konan. Les catapilas, ces ingrats. París: Jean Picollec, 2009.
Les Catapilas, ces ingrats és l'última novel·la de l'escriptor més popular de Costa d'Ivori. La ficció li serveix a Venance Konan per repassar la història recent del país africà, incloent-hi els intents de cop d'estat, la crisi de 1999 i la rebel·lió armada de 2002, tot centrant-se en el que ell considera la qüestió clau de la política ivoriana: la identitat i el rebuig a l'estranger.
La història gira entorn del personatge de Robert que, ja a la cinquantena, és escollit president dels joves d'un poble qualsevol a l'oest de Costa d'Ivori. Com molts autòctons, Robert va vendre els seus terrenys a gent vinguda de fora del país. Aquests estrangers són els Catapilas que apareixen el títol, perquè la seva eficàcia en l'explotació agrícola recorda els famosos tractors i la maquinària Caterpillar. La disputa per la propietat de la terra, quan arriba la crisi econòmica, començarà a enverinar la convivència, com així ha passat a Costa d'Ivori en l'última dècada. Amb humor i to sarcàstic, Venance Konan retrata un poble on la vida diària –els casaments, els funerals, les reunions per veure el futbol, la cervesa al bar– es va contaminant progressivament per la dinàmica política entre el partit del govern i l'oposició.
Les Catapilas, ces ingrats és la segona novel·la on Venance Konan explora el que ell anomena "la qüestió de l'estranger" utilitzant el mateix entorn i els mateixos personatges (l'anterior, Robert et les Catapilas, es va publicar el 2005). Ferm partidari de la convivència, l'escriptor ens recorda que tots, a l'Àfrica o on sigui, som estrangers alguna vegada. I que el drama, en el cas del seu país, és que no es treguin lliçons de les crisis passades i que els polítics continuïn manipulant la identitat en benefici propi.
C.C.
-
Peacebuilding
Elisabeth Porter. Peacebuilding. Women in Internacional Relations. Nova York: Routledge, 2007.
L'autora argumenta que la construcció de pau es pot entendre de manera més àmplia de com s'ha fet habitualment a les Nacions Unides. Amb aquest llibre pretén clarificar algunes idees i pràctiques clau en la construcció de pau, entenent-la de manera àmplia com un conjunt de processos que tenen lloc de manera formal i informal durant les situacions de preconflicte, conflicte i postconflicte. Des d'aquest punt de vista, les activitats de les dones en els conflictes i en les societats en transició es poden valorar com contribucions a la construcció d'una pau sostenible amb justícia. Tot i que Porter argumenta que la construcció de pau és rellevant per a homes i dones, opta per subratllar les experiències femenines de construcció de pau en diferents contextos internacionals, extraient-ne lliçons que es poden aprendre de les bones pràctiques de construcció de pau situades al voltant de la RCS 1325 sobre Dones, Pau i Seguretat.
L'autora construeix el seu argument integrant des del punt de vista teòric els estudis sobre pau i conflictes, les relacions internacionals, la teoria política i l'ètica feminista, per concloure que la inclusió de les dones en la presa de decisions en les societats en transició significa treballar seriosament per la justícia de gènere, la igualtat, el drets humans de les dones i la reconstrucció de les relacions en les societats desmilitaritzades. La construcció de pau ha de ser vertaderament inclusiva de dones i homes en tots els aspectes de la vida per tal que la reconciliació sigui quelcom més que un eslògan.
E.G.
-
Shocked and Awed
Fred Halliday. Shocked and Awed: How the War on Terror and Jihad have Changed the English Language. Tauris, 2010.
Fred Halliday, professor emèrit de Relacions Internacionals a la London School i professor ICREA a l'IBEI (Institut d'Estudis Internacionals de Barcelona), ens deixà el mes d'abril de 2010. Els amics, col·legues i alumnes d'arreu del món han escrit molt (vegeu opendemocracy) sobre les seves aportacions humanes i intel·lectuals: vint llibres escrits, coneixement de deu llengües, gust per la docència i per la tertúlia, afabilitat, inconformisme analític i capacitat crítica, i aposta per la recerca compromesa.
Shocked and Awed. How the war on the terror and jihad have changed the english language, Londres: Tauris, 2010) és un llibre pòstum, lliurat abans de la seva mort, una valuosa contribució a la comprensió, en forma de diccionari, en 12 capítols (que van des dels serveis d'informació nord-americans a partir de l'11 de setembre fins als eufemisme de guerra, com ara "danys col·laterals", passant per la jihad, Israel i Palestina o l'ús de la forma verbal passiva exculpatòria). Una magnífica obra que reuneix recerca i recull de fets (fets de parla, expressions realment usades i recopilades durant set anys), una anàlisi contextual acurada de les expressions i un marc teòric i interpretatiu especialment curós. Concretament, com ell mateix diu a la seva introducció, és un estudi sobre la relació entre poder i paraules, sobre l'ús del llenguatge per intentar controlar els esdeveniments i els fets, un estudi sobre l'ordre i el desordre de les paraules. Per dir-ho literalment, "que aquells que miren de controlar els esdeveniments, les persones i les ments també miren de controlar el llenguatge és un tòpic ben conegut en la política moderna i també en les grans religions del món". L'interessant i el que mostra el llibre és que l'intent de controlar tot això, amb el mateix grau de fracàs, també el practiquen aquells que s'oposen als estats que ho fan. Un gran llibre, que fa un cop més palès quant seguim enyorant Fred. Gràcies per aquest regal que, crec, no serà el darrer. Afanyeu-vos a llegir-lo i a gaudir tot aprenent.
R. G.
-
La disputa y la palabra
Weildler Guerra Curvelo. La disputa y la palabra. La ley en la sociedad Wayuu. Bogotà: Ministerio de Cultura, 2002.
Per als wayuu, poble indígena de Colòmbia i Veneçuela, les desavinences entre individus o grups humans no són necessàriament fenòmens indesitjats o símptomes d'una patologia social. Al contrari, són considerats com a esdeveniments recurrents i inherents a la vida en comunitat, i el procés de resolució de conflictes és percebut com a una oportunitat de millorar les relacions socials. Aquest procés es fa a través dels palabreros o pütchipü'ü, especialistes en la solució de disputes a través de la paraula.
L'autor explica com, amb una retòrica eficaç, els palabreros aconsegueixen mantenir una harmonia social sense la necessitat de recórrer a la intervenció policial, l'ús de la força o altres mecanismes coercitius. Recalca com la justícia wayuu és més una justícia restaurativa que punitiva. El llibre també aborda la convivència i les tensions entre aquest sistema tradicional de resolució de disputes i l'aplicació de la legislació nacional.
El sistema normatiu wayuu ha estat declarat recentment Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. L'ICIP s'ha interessat per aquesta temàtica, i el passat 26 de novembre va organitzar una tertúlia amb Weildler Guerra i altres especialistes sobre pobles indígenes i resolució de conflictes.
L'autor, reconegut antropòleg colombià i exsecretari d'Afers Indígenes del departament de La Guajira, és també indígena wayuu i parent de palabreros. A més de la qualitat dels seus estudis etnogràfics, el seu origen i el seu lligam amb la comunitat estudiada fa que la lectura del llibre sigui una referència per als i les expertes i desperti l'interès dels i les neòfites sobre aquesta qüestió.
L'obra La disputa y la palabra. La ley en la sociedad Wayuu està disponible al Centre de Documentació de l'ICIP.
S.P.
-
Pallassos i monstres
Albert Sánchez Piñol. Pallassos i monstres. Barcelona: La Campana, 2000. 4a edició.
Conegut més per la vessant literària del seu autor, l'assaig antropològic que aquí ressenyem mostra la cara més negra (usat aquí l'adjectiu amb una ironia tragicòmica) de vuit personatges que no mereixen passar a la història però que cal conèixer. I ho fa amb tanta mestria narrativa que de vegades et sents culpable de gaudir de la seva lectura. Perquè gaudeixes mentre aprens sobre el deteriorament de la situació a l'Àfrica de la descolonització i sobre les seves responsabilitats, que també ens afecten. Aquí és on la denúncia del llibre és fa més concreta. Un exemple: abans de la colonització, no es coneixia la fam a l'Àfrica amb l'escala amb què la coneixem avui.
Pallassos i monstres és un llibre que, malauradament, no caduca. Els pallastres (perquè aquests dictadors són tots ells les dues coses) retratats per Albert Sánchez Piñol eren i són reals. I potser per això la vessant tràgica de l'obra és molt més important que no pas la còmica que, també és veritat, en facilita la lectura. Una comicitat que agraeixes amb un somriure mentre la ràbia se t'encomana per tot el cos a mesura que vas aprenent sobre crueltat extrema, els despropòsits surrealistes i la incompetència disfressada de por i de poca cultura. Tot adobat amb l'aquiescència, el suport o fins i tot els desitjos dels països de l'anomenat primer món, interessats a salvaguardar uns interessos econòmics i geoestratègics que beneficien uns pocs, mentre el discurs de defensa de les llibertats democràtiques i els drets humans es va difuminant en el temps.
Potser de la lectura et queda un regust massa negatiu i massa pessimista del continent africà, potser s'hauria de complementar amb altres visions, amb altres realitats. Perquè la ciència política fa temps que afirma que un dictador no perviu en el temps si no compta amb el suport d'una bona part de la població. Si això és així, seria interessant saber quins aspectes positius es desprenien de l'acció de govern (per dir-ho d'alguna manera) d'aquests pallastres que passaven el temps torturant i massacrant les seves poblacions. En tot cas, en un exercici de memòria històrica fascinant i imprescindible, l'autor ens recorda que, no molt lluny d'aquí (ni en el temps ni en l'espai), dictadors cruels i mediocres van instaurar regnes del terror amb la complicitat de tots. Tornarà a passar?
J.A.
-
Report on the first Review Conference on the Rome Statute
http://www.iccnow.org/documents/RC_Report_finalweb.pdf
La Coalició per a la Cort Penal Internacional publica el seu informe sobre la Conferència de Revisió de l'Estatut de Roma
Entre el 31 de maig i l'11 de juny de 2010 va tenir lloc a Kampala (Uganda) la primera Conferència de Revisió de l'Estatut de Roma, un esdeveniment cabdal en l'evolució de la justícia penal internacional.
Experts en justícia internacional de 115 governs, alts representants de les Nacions Unides i de tribunals penals internacionals especials o ad hoc, periodistes, acadèmics i més de 600 representants de prop de 150 ONG d'arreu del món es van donar cita per discutir sobre possibles esmenes a l'Estatut de Roma i propostes per millorar el funcionament de la Cort Penal Internacional. Representants de l'ICIP també van ser-hi presents.
Cinc mesos més tard, la Coalició per a la Cort Penal Internacional, una plataforma integrada per més de 2.500 ONG de 150 països diferents, publica el seu Report on the first Review Conference on the Rome Statute per explicar-ne els propòsits i fer-ne balanç.
Tot i tractar qüestions força complexes, la coalició explica detalladament cada un dels punts tractats i acordats durant la conferència d'una forma sintètica i molt entenedora, fins i tot per als lectors i les lectores no juristes.
S. P.