Tribuna
Antiglobalització + altermundisme + 15-M
Jordi Calvo
El 15-M incorpora una sèrie d'elements característics que el poden haver convertit en una evolució natural de les maneres de fer dels moviments socials dels últims temps, el moviment antiglobalització i els moviments altermundistes.
El moviment obrer, canalitzat principalment a través dels ara coneguts com a sindicats tradicionals, ha arribat al segle XXI amb una clara pèrdua de legitimitat, però segueix viu i, abans del 15-M, va ser l'únic moviment capaç de mostrar certa força contra les noves reformes liberalitzadores. Els nous moviments socials, identificats principalment en l'ecologisme, el pacifisme i el feminisme, han arribat a aquest segle amb la força que els ha donat incorporar les seves demandes sectorials a l'agenda política, després d'haver-ho fet en la majoria de la societat. Són molts els avenços normatius i culturals cap a la igualtat de la dona, la sostenibilitat ambiental i el rebuig de la guerra o la violència. A més hi ha molts altres moviments que romanen més o menys vius, depenent del moment, com el d'estudiants i el veïnal, o els de lluita contra el racisme o la xenofòbia o de solidaritat internacional. I molts altres que en els anys 90 es van trobar en l'anomenat moviment antiglobalització, que va tractar de respondre, ajuntant el màxim de forces possible, a l'ofensiva neoliberal esdevinguda després de la caiguda del mur de Berlín.
Els diversos grups que participaven en les protestes antiglobalització van sumar forces. Van demanar unes relacions comercials i econòmiques més justes en un món en el qual la tendència globalitzadora del lliure mercat estava portant els Estats a una pèrdua de control polític sobre el seu propi destí. Les seves protestes van servir per tornar a mobilitzar una generació que en el seu moment, com a la del 15-M, es creia perduda i, d'alguna manera, van aconseguir frenar l'ona liberalitzadora i incorporar als discursos polítics elements crítics amb la globalització neoliberal del capitalisme. Davant de les crítiques que l'acusaven que es tractava d'un moviment només de protesta, es va trobar una via de generar propostes que va donar lloc al Fòrum Social Mundial (FSM) i als milers de fòrums socials que des de llavors es van crear. Als fòrums socials es van tornar a trobar moviments vells i nous, formant-se escoles d'activistes que ajuntaven estratègies per protestar amb la conformació d'un discurs polític. Al Fòrum Social Mundial s'han fet passos importants en l'articulació de moviments de diferents llocs del món, en l'aprenentatge entre aquests i per mostrar alternatives al neoliberalisme i al capitalisme, però el seu impacte mediàtic es va anar desinflant i el seu assoliment principal es basava a haver trencat definitivament el paradigma que no hi ha alternativa a les polítiques d'aprofundiment en la globalització neoliberal, amb el seu ja conegut lema "un altre món és possible", que no és poca cosa. Però el seu impacte potser ha estat més cultural en els propis moviments perquè el FSM ha impulsat a través de les seves noves formes de fer, el que podríem denominar com "altermundisme" que, almenys, es pot basar en l'emancipació de l'ésser humà, la praxi o posada en pràctica de les alternatives sistèmiques, el respecte i fins i tot veneració de la diversitat i la noviolència com únic camí coherent per a la construcció d'un sistema alternatiu al violent capitalisme actual.
Si parem atenció al què ha passat fins ara a Espanya i alguns llocs del món, el 15-M incorpora aquests quatre elements. La diversitat és part essencial dels qui han acampat i han assistit a les accions de protesta promogudes pel moviment. Fins i tot han anat més enllà, ja que incorporen a persones d'un caire potser més moderat (políticament parlant) del que els fòrums socials aconsegueixen. La posada en pràctica d'alternatives al sistema que qüestionen i els indigna succeeix a les places i ara en les assemblees descentralitzades on, per exemple, s'incorpora l'horitzontalitat, la solidaritat o la igualtat de gènere. L'emancipació es basa en la seva proposta per una democràcia més directa i participativa, o en l'autogestió de les places, que s'assemblen molt als fòrums socials existents (o viceversa). Finalment, és de gran importància l'assumpció de les vies no violentes per a totes les seves accions i per a l'organització del seu propi espai. D'altra banda, el 15-M s'enfronta a una nova ofensiva neoliberal que, aprofitant la crisi, s'està duent a terme per acabar amb l'últim reducte no totalment controlat pels mercats, l'Estat del benestar europeu.
El 15-M sembla incorporar l'aprenentatge dels moviments socials dels últims temps i, a més, ha aconseguit el que aquests no van aconseguir: un enorme impacte mediàtic. Potser la millor manera de donar continuïtat al 15-M i als fòrums socials sigui buscar de quina manera poden confluir. Els fòrums socials poden dotar de continguts, aprenentatges i articulacions importants el 15-M. Aquest pot apropar la nova ciutadania indignada als fòrums socials i aprofitar el l'impacte mediàtic per fer arribar les seves propostes de canvi. La suma ens pot donar l'equació per a la transformació tan necessària del sistema actual.