Per la Pau / Peace in Progress

Sonia Güell Peris

No existeix una definició legal d'Empreses Militars i de Seguretat Privada (EMSP), atesa l'absència de categoria específicament descrita com a tal als instruments jurídics vigents. Tanmateix, per les característiques que presenten es poden considerar com a empreses privades, legalment constituïdes, que proveeixen serveis d'assistència, assessoria o seguretat armada, bé sigui com a alternativa o com a complement a les forces armades regulars que operen a àrees que es troben en situació de conflicte armat¹. Malgrat la multifuncionalitat dels serveis oferts, les EMSP tenen en comú el fet de l'extraterritorialitat de la prestació del servei amb relació a qui les ha contractat i la seva predisposició a recórrer a l'ús de la força en compliment del contracte.

Ja el 2003, el relator especial de Nacions Unides sobre la qüestió de la utilització dels mercenaris com a mitjà de violació dels drets humans i d'obstaculització de l'exercici del dret dels pobles a la lliure determinació advertia que, a més del mercenari individual, soldat de fortuna generalment contractat per governs fràgils de tipus repressiu per assegurar el seu manteniment al poder, semblava guanyar força una nova forma de mercenarisme consistent en la presència d'empreses privades multiservei, atractives també per a altres mercats. Des llavors, el fenomen s'ha multiplicat exponencialment, tant pel que fa als qui les contracten (estats dotats d'estructures polítiques solvents, ONG i les Nacions Unides en són clients habituals), com per a les unitats desplegades al terreny (entre Iraq i Afganistan s'han comptabilitzat 207.600 contractistes privats enfront dels 175.000 militars desplegats a la zona), com pel que fa al volum de negoci estimat de 210.000 milions de dòlars el 2010.

Factors diversos apunten les causes immediates de la proliferació d'aquest tipus d'empreses; en particular destaquen les noves tendències cap a l'externalització del sector públic, la disponibilitat d'armament i de personal qualificat sense feina, l'elevat cost de les noves missions internacionals dels exèrcits, la relació qualitat preu molt competitiva i l'absència de cost polític per al govern que contracta en cas que s'hi produeixin baixes².

Al marge del debat relatiu a les implicacions de l'expansió de les EMSP sobre el principi del monopoli estatal de l'ús de la força, hi ha algunes qüestions que preocupen i pertorben, especialment la constatació de violacions del Dret internacional humanitari i dels Drets humans i l'opacitat de les relacions contractuals que semblen radicar sota l'elevat grau d'impunitat en relació amb la responsabilitat derivada de les infraccions esmentades.

A més, són molts els riscos que hi ha sobre el terreny i que fan necessària una reflexió molt seriosa sobre l'oportunitat de la seva contractació, i en el seu cas, sobre la necessitat d'establir ferris mecanismes de control en relació amb les seves activitats, la qualificació de les persones que les componen i la determinació clara dels límits de les seves funcions³.

En particular, els riscos més preocupants afecten, per una banda, l'àmbit operacional, atès que la desvinculació dels empleats privats de la cadena de comandament de les forces armades en el terreny fa que la seva irrupció en el decurs de les hostilitats generi gravíssims riscos per a la missió oficial; i per una altra banda, en relació amb l'àmbit de la seguretat de l'Estat que contracta, ja que des d'aquest moment i per la lògica interna de l'encàrrec, es pot predir que adquiriran informació sensible relacionada, per exemple, amb posicions estratègiques de tropes regulars, sistemes d'intendència, de comunicacions, dotació d'armament... Informació en definitiva valuosa per especular en el mercat privat de la violència, inclosa la violència terrorista.

1. Per la seva banda, el Grup de Treball de Nacions Unides sobre la utilització de mercenaris les defineix com a empreses privades que presten tot tipus de serveis d'assistència de seguretat, entrenament, abastiment i assessoria, inclòs el suport logístic no armat, els guardes de seguretat armats i els qui intervenen en activitats militars defensives o ofensives. A/HRC/4/42 de 7 de febrer de 2007, paràgraf 3. (Tornar)
2. Vegeu La privatización del uso de la fuerza armada. Política y derecho ante el fenómeno de las empresas militares y de seguridad privadas. TORROJA, H. (dir.), GÜELL, S. (coord.), Bosch Editor, Barcelona, 2009. (Tornar)
3. Vegeu Hacia la regulación internacional de las empresas militares y de seguridad privadas, Fundación Privada CEI, Marcial Pons, Madrid, 2011. (Tornar)