Recomanem
Més recomanacions
-
Tres guinees
Virginia Woolf. Tres guinees. Barcelona: Institut Català Internacional per la Pau; Angle, 2011
La reconeguda autora literària Virgínia Woolf decidí escriure un pamflet contra el feixisme militarista com la seva manera d'intervenir, amb un pensament contracorrent, en un escenari en què tenia lloc la guerra civil espanyola i davant l'amenaça d'una nova guerra a Europa que no trigaria en esclatar.
Tres guinees (1938) és un assaig sobre la contribució de les dones al manteniment de la pau. El text està escrit des del punt de vista privilegiat de l'outsider, aquella que pel fet d'haver estat privada de participar en els àmbits del poder, la riquesa i el prestigi masculins, pot observar-los des de fora i veure'n les connexions amb el fet de la guerra. La posició de l'outsider és doncs per a l'autora una font de llibertat que les dones poden posar en joc amb creativitat per a contribuir a la pau.
E.G.
-
Una crisi encoberta
Informe de Seguiment de l'Educació per a Tothom en el Món 2011: 'Una crisi encoberta: els conflictes armats i educació'
http://www.unescocat.orgL'informe anual de la UNESCO de Seguiment de l'Educació se centra enguany en la relació directa que tenen els conflictes armats en l'alfabetització de la població i parteix d'una dada reveladora: als països pobres afectats per conflictes armats hi ha 28 milions d'infants que no van a l'escola, el que representa el 42% del total de nens del món sense escolaritzar.
L'informe constata que els conflictes violents incrementen la pobresa i agreugen les disparitats econòmiques i les desigualtats de sexes; i estan restant a l'educació fons públics que es dediquen a la despesa militar. Aquesta realitat és un obstacle per a assolir els objectius de l'Educació per a Tothom fixats l'any 2000 i, de fet, la UNESCO pronostica que la majoria de les fites marcades no s'assoliran en el temps previst, el 2015, perquè els governs no estan complint amb els compromisos contrets. Per això, en l'informe s'exigeix més determinació a la comunitat internacional, sobretot en el sistema d'ajuda humanitària: si els països rics dediquessin a l'assistència al desenvolupament destinada a l'educació bàsica el que equival a sis dies de la seva despesa militar, podrien eixugar el dèficit de 16.000 milions de dòlars anuals que es necessiten per a aconseguir els objectius de l'Educació per a Tothom fixats l'any 2000. És, abans que res, qüestió de prioritats.
E.R. -
Sexual violence and Armed Conflict
Janie L. Leatherman. Sexual violence and Armed Conflict. Cambridge: Polity Press, 2011.
La violència sexual tant en temps de guerra com de pau és un dels majors tabús. No obstant això, atès el seu predomini, cal que s'analitzi, que s'expliqui, que s'entengui i que se li posi remei.
En aquest llibre s'exploren les funcions i els efectes de la violència sexual en temps de guerra com part d'una economia política global de la violència. Segons l'autora, un dels aspectes més preocupants de la globalització militaritzada és l'ús de la violència sexual en els conflictes armats contemporanis com una arma de destrucció de les economies reproductives per tal de beneficiar-se del saqueig. El llibre analitza també el paper del patriarcat i la masculinitat militaritzada en un entramat de saqueig i lucre, per entendre les motivacions dels homes (i algunes vegades les dones) que perpetren la violència.
Janie L. Leatherman diu que els remeis han d'abordar les causes profundes de la desigualtat de gènere i la violència basada en el gènere dintre de les comunitats i arreu del món per tal de transformar tant les causes directes com les estructurals d'aquesta violència. Això requereix desmantellar els fonaments agressius de la construcció social de la masculinitat hegemònica i promoure un lideratge que tingui cura de la comunitat enlloc d'explotar-la.
El llibre conclou cercant estratègies de prevenció i protecció així com una ètica de la cura per tal de donar suport a la rehabilitació dels sobrevivents i la seva reintegració a la família i a la vida comunitària.
E.G.
-
Blackwater
Jeremy Scahill. Blackwater: the rise of the world's most powerful mercenary army. Nation Books, 2007.
Mercenaris, a l'Iraq i allà on calgui, com per exemple a Nova Orleans; provinents dels Estats Units i d'allà on calgui, com per exemple del Xile de Pinochet.
Què és Blackwater? És la transformació de les forces militars de combat en una empresa lucrativa. També és un exèrcit privat controlat per una única persona: Erik Prince, multimilionari de l'ultradreta cristiana.
Com n'és d'important? Blackwater diposa de la capacitat necessària per derrocar a molts governs del món actual. És el soci més gran dels EUA a Iraq, més gran que el conjunt total de forces desplegades per Gran Bretanya al país àrab. Quines regles respecten? Les empreses privades de seguretat no estan sotmeses pràcticament a cap control per part dels contribuents, de qui obtenen els seus beneficis. Blackwater ha declarat obertament que les seves forces estan per sobre de la llei.
Corresponsal de The Nation i de Democracy Now!, Jeremy Scahill explica en aquest llibre l'evolució de Blackwater des del seu naixement, el 1996. En altres paraules, el passat i el present, però també el futur, del complex militar-industrial. Fent-ho, ens ajuda a desentrellar les relacions entre la guerra, la democràcia i els nostres governs. Periodisme d'investigació en estat pur i, a més, ben escrit. Una història esfereïdora. I el pitjor és que és real.
J.A.