Per la Pau / Peace in Progress

En aquesta ocasió us oferim materials per tal de conèixer una mica més en detall el món de les empreses proveïdores de serveis de defensa (d'ara endavant EPSD) i els seus empleats, els anomenats contractistes de seguretat, per a molts un eufemisme d'una paraula amb la que estem molt més familiaritzats: mercenaris. Per tal de fer-ho possible, us oferim tres documents legals de rellevància sobre la figura del mercenari i us aconsellem alguns exemples de literatura acadèmica pertinent per tal de poder tenir una visió global dels mercenaris del segle XXI. Abans, però, podeu llegir un succint esbós històric sobre el seu origen.

Tenim constància de l'existència de mercenaris des de l'antic Egipte i nombrosos exemples del seu ús a través de la Història, des dels foners baleàrics que participaren a les guerres púniques entre Cartago i Roma, fins els soldats de fortuna que avui en dia lluiten a l'Irak o l'Afganistan. Breument, es pot dir que l'apogeu dels mercenaris pot situar-se entre els segles XVI i XVII i, amb menor força, el XVIII. Per posar alguns exemples, tan sols cal citar els mercenaris suissos i els lansquenets alemanys que prestaren els seus serveis al millor postor per tota l'Europa renaixentista, els exèrcits privats que van protagonitzar la conquesta de l'Amèrica Hispana, els regiments del general Wallenstein a la Guerra dels Trenta Anys o els exèrcits i marines de guerra que les companyies de les Índies orientals d'Anglaterra i Holanda mantenien a la Índia i Indonèsia, respectivament.

Al segle XIX, fruit del triomf l'Estat-Nació com a model polític, fill de la Revolució Francesa, neix l'exèrcit de ciutadans en armes, que reemplaça al soldat professional i al mercenari. No obstant, aquest model mostrar-se caduc a bona part dels països occidentals a partir de finals del segle XX, quan la majoria de Forces Armades del nostre hemisferi es van professionalitzar i va obrir-se de nou l'escletxa per la reaparició de la figura del soldat de lloguer, del mercenari, per tal de realitzar tasques auxiliars a les pròpies dels militars uniformats. Tot i això, el paper que actualment juguen els mercenaris dista molt del pes dels seus antecessors segles enrere.

Documents legals

Definició de mercenari segons el Protocol addicional als Convenis de Ginebra del 12 d'agost de 1949 relatiu a la protecció de les víctimes dels conflictes armats internacionals (Protocol I), 8 de juny de 1977 (en castellà)
Artículo 47 - Mercenarios
1. Los mercenarios no tendrán derecho al estatuto de combatiente o de prisionero de guerra.
2. Se entiende por mercenario toda persona:
a) que haya sido especialmente reclutada, localmente o en el extranjero, a fin de combatir en un conflicto armado;
b) que, de hecho, tome parte directa en las hostilidades;
c) que tome parte en las hostilidades animada esencialmente por el deseo de obtener un provecho personal y a la que se haga efectivamente la promesa, por una Parte en conflicto o en nombre de ella, de una retribución material considerablemente superior a la prometida o abonada a los combatientes de grado y funciones similares a las fuerzas armadas de esa Parte;
d) que no sea nacional de una Parte en conflicto ni residente en un territorio controlado por una Parte en conflicto;
e) que no sea miembro de las fuerzas armadas de una Parte en conflicto; y
f) que no haya sido enviada en misión oficial como miembro de sus fuerzas armadas por un Estado que no es Parte en conflicto.

Definició de mercenari segons la Resolució 44/34 de l'Assemblea General de les Nacions Unides: Convenció Internacional contra el reclutament, la utilització, el finançament i l'entrenament de mercenaris del 4 de desembre de 1989 (en castellà)
Artículo I
A los efectos de la presente Convención
1. Se entenderá por "mercenario" toda persona
a) Que haya sido especialmente reclutada, localmente o en el extranjero, para combatir en un conflicto armado;
b) Que tome parte en las hostilidades animada esencialmente por el deseo de obtener un provecho personal y a la que se haga efectivamente la promesa, por una Parte en conflicto o en nombre de ella, de una retribución material considerablemente superior a la prometida o abonada a los combatientes de grado y funciones similares en las fuerzas armadas de esa Parte;
c) Que no sea nacional de una Parte en conflicto ni residente en un territorio controlado por una Parte en conflicto;
d) Que no sea miembro de las fuerzas armadas de una parte en conflicto;
e) Que no haya sido enviada en misión oficial como miembro de sus fuerzas armadas por un Estado que no sea Parte en conflicto.
2. Se entenderá también por "mercenario" toda persona en cualquier otra situación
a) Que haya sido especialmente reclutada, localmente o en el extranjero, para participar en un acto concertado de violencia con el propósito de:
i) Derrocar a un gobierno o socavar de alguna otra manera el orden constitucional de un Estado, o de,
ii) Socavar la integridad territorial de un Estado;
b) Que tome parte en ese acto animada esencialmente por el deseo de obtener un provecho personal significativo y la incite a ello la promesa o el pago de una retribución material;
c) Que no sea nacional o residente del Estado contra el que se perpetre ese acto;
d) Que no haya sido enviada por un Estado en misión oficial; y
e) Que no sea miembro de las fuerzas armadas del Estado en cuyo territorio se perpetre el acto.

Document Montreux (en castellà). Aquest document de 2008, promogut pel Govern de la Confederació Helvètica i el Comitè Internacional de la Creu Roja, recull una sèrie de normes i de bones pràctiques que han de ser posades en pràctica pels Estats signants en relació a la contractació d'empreses militars i de seguretat privades que operen en situacions de conflictes armats. Disset països en són els signants: Afganistan, Angola, Austràlia, Àustria, Canadà, França, Alemanya, Irak, Xina, Polònia, Sierra Leone, Sud-àfrica, Suècia, Suïssa, Ucraïna, Regne Unit i Estats Units.  

Articles i llibres recomanats

De la quantitat de literatura existent sobre el tema, hem seleccionat alguns articles i llibres, cobrint des de obres generals sobre les EPSD fins a assumptes més específics, com el seu paper com a agents constructors de pau (peace-builders), la seva implicació a les guerres civils a l'Àfrica, l'ús profús que d'elles en fa el Govern dels Estats Units a l'Iraq i l'Afganistan i la manca de regulació efectiva que encara existeix sobre aquests "exèrcits privats"

Abrahamsen, R., & Williams, M. C. (2007). Introduction: The Privatisation and Globalisation of Security in Africa. International Relations, 21(2), 131-141. Els autors d'aquests articles expliquen el procés i l'impacte de la privatització de la seguretat a l'Àfrica, intentant establir diferències entre la figura clàssica del mercenari i la del "contractista de seguretat", que ofereixen els seus serveis legalment, contribuint a suplir algunes carències en matèria de seguretat de molts Estats africans.

Avant, D. (2005). Private security companies. New Political Economy, 10(1), 121-131. En poques pàgines l'autora ens dóna les claus per entendre què són les EPSD, per què van sorgir i quins són els principals riscos i beneficis que planteja la seva contractació per parts dels Estats.

Barbara, J. (2006). Nation building and the role of the private sector as a political peace-builder. Conflict, Security and Development, 6(4), 581-594. En països que viuen un procés de construcció de l'Estat, com és l'Irak post-Saddam Hussein, les empreses de seguretat privada poden jugar un paper important en la imposició de la pau, com queda recollit en aquest article.

Bjork, K., & Jones, R. (2005). Overcoming Dilemmas Created by the 21st Century Mercenaries: conceptualising the use of private security companies in Iraq. Third World Quarterly, 26(4), 777-796. Aquest article emfatitza la necessitat de conceptualitzar l'activitat de les EPSD per tal de dotar-les d'autonomia respecte de la de les Forces Armades. Quan la frontera entre aquestes es dilueix, com va succeir a l'Irak durant els primers anys de l'ocupació encapçalada pels Estats Units, la percepció per part de la població empitjora i s'intensifica el conflicte asimètric.

Dokubo, C. (2000). "An Army for Rent", Private Military Corporations and Civil Conflicts in Africa, The Case of Sierra Leone. Civil Wars, 3(2), 51-64. Aquest article ens ofereix una idea global de l'actuació dels mercenaris a la guerra civil de Sierra Leone (1991-2002), que de manera tan clara va posar de manifest la necessitat de regular les EPSD, especialment a un escenari tan propici per a les seves activitats com és l'Àfrica.

Kinsey, C. (2007). Problematising the Role of Private Security Companies in Small Wars. Small Wars and Insurgencies, 18(4), 584. L'autor observa tres tendències en la presència de mercenaris en guerres civils: aquests poden actuar com a auxiliars de les forces armades, apuntalar l'Estat o bé arribar a substituir-lo en temes de seguretat. Partint d'aquesta premissa, es fa esment dels casos afganès i iraquià.

Kinsey, Christopher. Corporate soldiers and international security: the rise of private military companies. London: Routledge, 2007. Aquest llibre ens proporciona un panorama general del creixement espectacular de les EPSD en els darrers anys, especialment arrel de les guerres a l'Iraq i l'Afganistan.

Leander, a. (2010). The Paradoxical Impunity of Private Military Companies: Authority and the Limits to Legal Accountability. Security Dialogue, 41(5), 467-490. La regulació a nivell jurídic de les activitats de les EPSD es troba encara en un estat embrionari, existint-hi encara moltes llacunes legals, el que segons l'autor es deu a l'excepcionalitat de les situacions de risc, els imperatius del mercat i les incongruències en el manteniment del discurs del monopoli estatal de la violència per part dels propis Estats.

Pereyra, Daniel. Mercenarios guerreros del imperio: los ejércitos privados y el negocio de la guerra. Barcelona: El Viejo Topo, 2007.La trajectòria dels mercenaris durant el conflictiu segle XX i començaments del XXI, queda recollida en aquesta obra, posant èmfasi en el seu paper d'actor rellevant a l'enormement lucratiu negoci de la guerra.

Schwartz, M. (2010). The Department of Defense's Use of Private Security Contractors in Iraq and Afghanistan: Background, Analysis, and Options for Congress. Iraq (pp. 1-24). En aquest report presentat al Congrés dels Estats Units, es proposen les línees mestres a seguir per part del Govern en l'ús de les EPSD a l'Irak i l'Afganistan pels propers anys.