Per la Pau / Peace in Progress

Javier Alcalde

D'aquí a un any, durant el mes de juliol de 2012, tindrà lloc a Nova York la negociació final del primer Tractat internacional de Comerç d'Armes. Amb motiu d'aquesta efemèride, des de l'ICIP hem obert un espai web que vol servir de fòrum d'informació i debat sobre tot allò que tingui a veure amb el TCA.

Recordem que no serà un tractat estrictament de desarmament, perquè no prohibirà cap tipus d'arma (a diferència del tractat antimines o del de les municions de fragmentació), sinó que regularà les seves transferències, el seu comerç, tal i com succeeix amb els intercanvis comercials de qualsevol altre producte: des de tomàquets a reproductors de música, des de cotxes a apartaments o fins i tot la controvertida propietat intel.lectual, sovint entesa com un producte més.

Recordem també que serà un tractat que englobarà totes les armes convencionals, és a dir: d'una banda, les lleugeres, responsables de la major part de la violència armada que es produeix cada dia al món; i d'una altra, l'armament pesat, com avions o tancs, que mou molts diners i que és el que té en compte l'anuari del SIPRI per elaborar les llistes de principals productors, exportados i importadors d'armes.

Liderant aquesta llista, any rere any, ens trobem els Estats Units d'Amèrica, un dels països que s'han mostrat menys favorables a la signatura d'un possible TCA. D'aquests països en diem escèptics. I si bé el canvi de Bush a Obama s'ha notat i molt pel que fa a l'actitud dels representants nord-americans a Nacions Unides, el cert és que segueix estant dins aquest grup d'escèptics. I en unes negociacions on les decisions s'han de prendre per unanimitat, això vol dir que cadascun dels països d'aquest grup té, en teoria, un poder de veto que li permet imposar els seus interessos.

A la pràctica, però, l'amenaça dels altres països de recórrer a un procés paral·lel més ràpid i eficient (com el recent procés d'Oslo en el cas de les municions de fragmentació o el d'Ottawa en el de les mines antipersona), on només hi participin els estats favorables al tractat, on no existeixi la regla de la unanimitat i on el resultat pugui ser un document més ambiciós i amb criteris més estrictes que el que s'espera obtenir en el procés actual, pot facilitar el fet que s'arribin a acords en el mateix marc de Nacions Unides, una cosa impensable fa pocs anys.

Pel que fa als EUA, s'haurà d'aconseguir transmetre que no s'està qüestionant la possessió d'armes per part dels civils (aquest aspecte queda fora de les negociacions del tractat des del principi, atès que només es busca regular-ne el comerç internacional), un assumpte clau per a l'influent lobby nord-americà NRA (National Rifle Association), que sovint intervé en l'opinió pública dels EUA assenyalant que el TCA posaria en perill la tinença d'armes dels ciutadans nord-americans.

A dia d'avui, tant els activistes com els diplomàtics són moderadament optimistes pel que fa a la consecució del TCA. Hi ha països que han mostrat un lideratge des dels inicis del procés, com el Regne Unit, que a més ha sabut incloure bona part de la indústria nacional entre els qui recolzen aquest tractat. I això ha estat possible, perquè en cap cas s'està qüestionant el comerç d'armes en sí, sinó només aquell que és considerat il.legítim. En altres paraules, el que permet transferències d'armament a països que el faran servir per a la repressió interna o per a agressions externes a altres estats.

De forma similar, la indústria productora i exportadora d'armes està tranquil·la, perquè confia, tal i com passa en les regulacions nacionals i regionals existents (per exemple, a la Unió Europea), que la darrera paraula en el moment d'implementar el tractat el tindrà cada estat a través de les respectives legislacions nacionals, i que, per tant, no es concedirà a la societat civil un rol tan actiu o fins i tot dominant, com el que té a l'hora de controlar l'aplicació del tractat de les mines antipersona.

Aquests aspectes són claus per entendre el limitat abast d'un tractat que, tanmateix, suposarà un avenç, donat que no existeix encara cap regulació a nivell mundial sobre el comerç d'armes. Per tant, optimistes, sí, però d'una forma moderada. Tot i que assumim que hi haurà tractat (creuem els dits), encara quedarà molt per fer.