Recomanem
El mètode de la noviolència
Aldo Capitini. El mètode de la noviolència. Institut Català Internacional per la Pau; Pagès, 2010. Col·lecció Noviolència i lluita per la pau, 2.
Com a divulgador valent d'una concepció activa i positiva de la noviolència, Aldo Capitini creia en la primacia de la pràctica directa. Per aquest motiu va anar dues vegades a la presó en temps del feixisme i per això va promoure la primera marxa per la pau de Perugia a Assisi, l'any 1961. Es tracta d'un bon exemple de com fer política, influint en les relacions de poder a través del mètode noviolent, sense ser, però, una persona de partit.
Com a filòsof, és molt suggeridor i fins i tot innovador pel fet de proposar conceptes com la copresència, que amplia el camp de la nostra responsabilitat moral d'éssers pensadors fins a comprendre tothom —els morts, els vius, els qui viuran, les generacions futures, els animals no humans, tot allò que viu. Amb un llenguatge clar i de vegades també poètic, expressa aquest sentit religiós de la copresència dels vius i dels morts i del respecte cap a tots els éssers vivents.
Aquest llibre ens ensenya tècniques individuals i col·lectives de la noviolència posant l'èmfasi en la necessitat d'entrenament perquè quan arribi el moment de fer-les servir no ens agafi desprevinguts. I hi inclou també exemples de casos d'èxit, perquè vol reivindicar una realitat que massa sovint ens passa desapercebuda: el mètode de la noviolència funciona.
Per a Capitini, el mètode noviolent és l'expressió pràctica de la concepció poètica i religiosa de la copresència, amb una coincidència total entre mitjans i fins, com recorda Giuliano Pontara a la introducció d'aquesta primera edició catalana: "La violència, per més revolucionària que sigui, aplana el camí als tirans". Una lliçó de la història.
La noviolència, en canvi, es rebel·la contra la passivitat de la noviolència. És una revolució permanent, una lluita continua contra l'adoctrinament destructor de l'autonomia i del sentit d'identitat de la persona (transmutació personal). I també de transformació de les estructures i de les institucions. Contra la guerra i contra el militarisme, contra el dogmatisme i contra la violència intrínseca al fonamentalisme del mercat, contra les dictadures, contra la corrupció i contra l'esclerosi dels partits polítics i de les esglésies. Recordem que Capitini era italià. I recordem també que moltes veus han alertat d'una italianització dels sistemes polítics, incloent-hi el català. Recordem-ho per entendre l'actualitat d'una obra com aquesta en el context que ens és més proper.
J. A.