Editorial
-
Foto: Ahmad Hammoud
Esperances noves
Tinc un somni... – Martin Luther King Jr.
La frase que encapçala aquest text és l’inici i alhora el títol d’un dels discursos més famosos del reverend King, pronunciat l’any 1963 i considerat una de les inspiracions de les revoltes noviolentes de la població negra dels Estats Units. Avui, quasi cinquanta anys més tard, les seves paraules semblen ressonar a altres llocs, en un any que durant els dos primers mesos ens ha dut algunes notícies esperançadores.
En profunditat
Introducció
-
La noviolència, eina de transformació
Pablo AguiarLa noviolència té una gran força. La paraula prové del sànscrit (ahimsa) i correspon tant a una filosofia de vida com a una determinada manera d’aconseguir el canvi polític i social. La peculiaritat recau, tal com la pròpia paraula indica, en el rebuig a fer servir la violència, però aquest rebuig no implica ni resignació ni submissió, sinó més aviat al contrari. La noviolència porta a terme accions de resistència o desobediència civil per tal d’aconseguir els seus objectius. Els vincles amb el pacifisme són grans, però no són sinònims. El pacifisme no té necessàriament voluntat de canvi, sinó que posa l’accent en la renúncia a la violència. Per un altre banda, l’acció noviolenta té implícit l’objectiu de canvi social i polític.
-
Articles centrals
-
La tradició de la Noviolència a Catalunya
Jaume Botey -
Actualitat del pensament Noviolent
Pere Ortega -
Resistint contra la violència, pertorbant la pau
Luca Gervasoni -
Acció noviolenta a la cimera de l'OTAN
Carlos Pérez Barranco -
Els nous rostres de la noviolència: de les revoltes de la fam a les revolucions blanques. Gandhi o La Boétie
Rafael Grasa
-
Per saber-ne més
-
Per saber-ne més
En aquesta ocasió presentem diversos recursos que poden ser d’utilitat per tal d’aprofundir en el coneixement del pensament de la noviolència i de les seves accions. Al web hi ha una multitud d’elements que es poden trobar sobre noviolència. Nosaltres volem destacar un discurs (tant el text com les imatges); una institució, l’International Center for Nonviolent Conflict, i dos manuals sobre la noviolència.
-
Entrevista
-
Pepe Beunza, primer objector de consciència de l'Estat Espanyol
Cèlia CernadasPepe Beunza va ser la primera persona en introduir a l’Estat espanyol una nova forma de lluita contra l’exèrcit. Al 1971, encara en ple franquisme, va optar per la desobediència civil, i va haver de pagar amb la presó per la seva renúncia a l’exèrcit. Aviat es va convertir en un referent internacional, iniciant el que més tard es convertiria en el moviment d’insubmissió que finalment va aconseguir acabar amb el servei militar. L’entrevista repassa aquests fets i la seva trajectòria al llarg dels darrers anys.
Tribuna
-
El futur d'ETA i la qüestió democràtica
Pedro Ibarra -
L'esperanto, una eina de pau
Xavier Alcalde
Recomanem
-
El mètode de la noviolència
Aldo Capitini. El mètode de la noviolència. Institut Català Internacional per la Pau; Pagès, 2010. Col·lecció Noviolència i lluita per la pau, 2.
Com a divulgador valent d’una concepció activa i positiva de la noviolència, Aldo Capitini creia en la primacia de la pràctica directa. Per aquest motiu va anar dues vegades a la presó en temps del feixisme i per això va promoure la primera marxa per la pau de Perugia a Assisi, l’any 1961. Es tracta d’un bon exemple de com fer política, influint en les relacions de poder a través del mètode noviolent, sense ser, però, una persona de partit.
-
Gandhi avui
David Cortright. Gandhi avui: noviolència per a una nova era política. Barcelona: Institut Català Internacional per la Pau; Pagès, 2010. Col·lecció Noviolència i lluita per la pau, 1.
A tothom ens agrada Gandhi. Líders polítics i socials de diferents àmbits i ideologies el citen sovint, entre d’altres coses per justificar discursos de desobediència civil. Li reconeixen una gran victòria fent servir mitjans pacífics davant la violència estructural exercida per l’Imperi britànic. Tot i així, qüestionen que les seves accions es puguin aplicar en altres situacions. Es parla així d’un cas excepcional (juntament, potser, amb els de Martin Luther King i Nelson Mandela) en un context molt concret i que, per tant, no es podria tornar a repetir, perquè va lligat a una persona única en la història.
Més recomanacions
Actualitat
Notícies de l'ICIP
Notícies del Món