En profunditat
Comunicació i conflictes armats
Pablo Aguiar, Xavier Alcalde i Cèlia Cernadas
Al nostre món els mitjans de comunicació hi juguen un paper fonamental. Fins al punt que sentim que allò que no surt als mitjans no existeix i que la nostra visió del món està altament condicionada pel que els mitjans ens transmeten. Sovint, són la nostra única font d'informació. En el tema dels conflictes armats, és potser on això es veu d'una forma més clara... i més injusta. És per aquest motiu que hem pensat que la relació entre mitjans de comunicació i conflictes armats requeria d'una anàlisi en profunditat.
Per què determinats conflictes no apareixen mai als mitjans de comunicació? Per què alguns ho fan en portada durant un temps per després anar llanguint a les pàgines interiors i finalment desaparèixer? Fa ben poc ens hem trobat quasi simultàniament amb l'aprovació de l'ús de la força per part de Nacions Unides per a dos contextos diferents (Líbia i Costa d'Ivori) i que han gaudit d'una cobertura mediàtica molt diferent. Sota quins criteris els mitjans de comunicació segueixen determinats conflictes mentre n'obliden d'altres? Quins són els factors que determinen que un conflicte sigui notícia? Aquests són alguns dels interrogants als que el professor Xavier Giró intenta donar resposta en el seu article "Interessos estratègics, batalles i escaramusses periodístiques".
Un altre aspecte que ens semblava important de tractar era el periodisme als conflictes armats narrat en primera persona. La difícil tasca d'explicar la realitat es fa encara més complicada en un context bèl·lic, i més quan la crisi i la reestructuració de les empreses periodístiques obliguen molts professionals a fer-ho des de la condició del freelance. Alberto Arce, periodista i politòleg, ens explica des de Misrata, a Líbia, les problemàtiques inherents al periodisme realitzat en (i des de) el conflicte en el seu article "Periodisme de conflicte. Temps, lloc i circumstàncies". El tradicional rol del corresponsal de guerra, des de la perspectiva del segle XXI.
Com dèiem, els mitjans de comunicació configuren la realitat, ens la dibuixen. Actualment, sembla evident que es troben esbiaixats cap a una vocació sensacional i bel·licista. Ara bé, seria possible pensar en un altre tipus de periodisme? Un periodisme que tingués precisament com a fonament la incidència en la realitat d'una manera positiva en termes de pau. Aquest és l'origen de Corresponsales de Paz. Una de les seves fundadores, Cristina Ávila, ens exposa una visió llunyana del status quo i alhora compromesa amb l'exercici de la professió en el seu article "És possible configurar un mon diferent mitjançant el periodisme?"
Els darrers dos articles de l'especial aborden qüestions relatives a la comunicació més enllà del periodisme. En primer terme, enfocant directament al sector de les ONGs, Montse Santolino incideix en la relació entre el moviment organitzat i la comunicació per a la pau en el seu article "Quina comunicació per la pau fan les ONG catalanes?". Aquest és l'eix central del pioner estudi que ha realitzat un grup d'investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona i que us presentem aquí.
En segon terme ens semblava que en un especial sobre comunicació i conflictes calia fer un esforç per analitzar les noves formes de comunicació i les repercussions que tenen sobre el clàssic rol de l'activista. De fet, aquest ha estat un dels àmbits que l'ICIP ha volgut fer senya de la seva identitat i resultava per tant imprescindible dedicar-hi un article. En aquest sentit, el periodista i expert en ciberactivisme Jordi de Miguel fa un balanç de l'ús i del potencial de les xarxes socials per a la transformació social, tot i recomanant la cerca de l'equilibri entre la immediatesa i la reflexió, en el seu article "Ciberactivisme per la pau: entre la urgència i la reflexió".
Finalment, si es fes una enquesta a nivell mundial sobre qui són els periodistes més compromesos en desentelar els horrors de la guerra no hi ha dubte que Gervasio Sánchez figuraria en moltes de les respostes. El foto-periodista de prestigi internacional acaba de presentar a Barcelona la seva exposició "Desapareguts" i és la persona que ocupa el nostre espai d'entrevista.
A la revista també hi trobareu articles d'opinió de Marina Caireta sobre l'educació per la pau i l'escolta, així com una reflexió sobre l'assassinat d'Osama Bin Laden per part de Pablo Aguiar i les habituals seccions Per saber-ne més, recomanem, notícies de l'ICIP i notícies del món.
Bona lectura!