Tribuna
D'acord amb l'Osama
Pablo Aguiar
En aquests temps d'indignació generalitzada haver d'escriure sobre la mort d'Osama Bin Laden resulta decebedor. Tanmateix les opinions majoritàriament expressades m'exigeixen fer-ho. Estem a prop del desè aniversari del fatídic atemptat contra les torres bessones i el posterior inici de l'anomenada "guerra contra el terror". No obstant, tot i alguns avanços importants com la CPI, el guany final és bastant minso, avui reivindicar els drets humans i la justícia sense excepcions s'han convertit en opinions minoritàries i sovint considerades fruit d'una mena de progressisme il·lús i passat de moda.
Anem a pams. Osama Bin Laden no era una persona per la qual tingués una particular simpatia. Ni el seu fanatisme religiós, ni l'ús de la violència, feta servir de forma massiva, indiscriminada i contra població civil es poden trobar més lluny de les meves conviccions. Tanmateix gaudia d'un cert predicament per algunes persones, especialment pel seu suposat antiamericanisme, però l'anàlisi de les simpaties que generava aquest assassí serien un altre article. El cert és que en la nostra mediàtica societat, necessitada d'ídols i també de personificar els enemics, havíem convertit a l'Osama Bin Laden en l'enemic número u, la personificació del terrorisme internacional.
Doncs bé, el dia 2 de maig, llegíem per sorpresa que l'exèrcit dels Estats Units havia abatut al líder d'Al Qaeda. Gradualment es van anar coneixent alguns detalls, però tal era el grau de confusió que durant unes hores van veure l'aparició d'una fotografia bastament manipulada així com la notícia donada per alguns mitjans que els soldats nord-americans s'havien emportat les gallines i les vaques en els helicòpters.
Portar a terme una operació militar en territori d'un altre país, sense coneixement d'aquest, contravé diversos tractats internacionals. Cal aclarir que no és evident que l'operació es portés a terme sense coneixement de Pakistan, això és només el que han manifestat ambdós països, però Wikileaks fa temps que ens està demostrant el que sospitàvem: a la política internacional la distància entre les declaracions i els fets és sovint de 180º.
Entra dintre del probable que una intervenció militar contra un suposat terrorista acabi amb morts. La veritat és que ben aviat (17 de setembre de 2001) George Bush Jr. va declarar que l'Osama era un objectiu buscat "Dead or Alive", tal qual el llunyà oest (si fos una paròdia probablement no ho hauria fet millor). També resulta revelador que quant més sabem de l'operatiu més sembla que l'objectiu principal i prioritari era el d'assassinar Bin Laden. Primer van dir que estava armat, després que semblava que ho estava, per a més tard explicar que estava a punt d'estar-ho. Tot plegat, que diria l'Iker Jimenez "plantea cuanto menos dudas inquietantes...". Però ja dic que, tot i molt greu, no és exactament la seva mort el que més em preocupa, són les seves conseqüències.
En primer lloc cal recordar, entre d'altres, les paraules del secretari general de Nacions Unides que es declara "alleugerit perquè s'ha fet justícia", tot podent acceptar la mort de Bin Laden com una conseqüència inevitable de l'operació militar, el que és evident és que el que ha succeït no pot estar més lluny de qualsevol concepció moderna que tinguem de la justícia. Matar a algú mai és justícia, però si ho fem sense l'existència d'un judici encara ho és menys. Allò semblava que ho teníem clar, però les diverses reaccions m'han obligat a escriure una obvietat com aquesta.
En segon lloc, hi ha els qui, tot i reconèixer que en termes ètics podia no ser la millor opció, en termes d'efectivitat no dubten dels beneficis de l'acció. Aquí podem incloure, entre d'altres, a Catherine Ashton, alta representant de la política exterior de la UE, o el president del govern espanyol, un dels més ràpids en felicitar a Obama, que en seu parlamentària va declarar "la comunidad internacional ha valorado de manera prácticamente unánime que la desaparición del terrorista Bin Laden es una noticia que favorece la seguridad y la lucha contra el terrorismo internacional". Algú creu de veritat que els GAL, per posar un exemple proper, van tenir alguna incidència positiva en el terrorisme?. Que no sabem prou be que això va engrandir la base social en la que es sustentava? Per acabar amb el terrorisme l'única eina efectiva, no ja ètica, és l'ús del dret, de la llei, no hi ha dreceres. I qui no ho cregui així val més que escolti les sàvies paraules de Gandhi "ull per a ull ... i acabarem tots cecs".
Com a conclusió estic convençut que Bin Laden hagués estat completament d'acord en aprovar una operació com la que va acabar amb la seva vida. Si ell hagués estat al capdavant d'un exèrcit i un servei d'intel·ligència i hagués volgut acabar amb un terrorista, no tinc cap dubte que hauria aprovat una acció com aquella. I ell també l'hauria anomenat justícia. A alguns això els hi hauria de fer reflexionar. A mi hi ha similituds que m'indignen.